Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir
Ismaïl ibn Nuh al-Múntasir o, simplement, Ismaïl (II) ibn Nuh fou el darrer emir samànida (vers 1000-1005).
| Biografia | |
|---|---|
| Mort | 1004 (Gregorià)  |
| Activitat | |
| Ocupació | príncep |
| Família | |
| Pare | Nuh II ibn Mansur |
Assassinat Mansur ibn Nuh pels amirs (generals) turcs Faik Kassa i Bagtuzun (899) fou posat al tron el seu germà Abd-al-Màlik ibn Nuh. Mahmud de Gazni es va declarar venjador de Mansur i va marxar amb un exèrcit cap al Khurasan; en una batalla prop de Merv va derrotar els amirs Faik (que va resultar mort) i Bagtezun i a l'emir samànida Abd-al-Màlik, ocupant tot el Khurasan als samànides. L'emir i el general Bagtezun van fugir cap a Transoxiana. Al mateix temps el karakhànida Ilig Nasr ibn Ali va decidir eliminar la dinastia samànida a Transoxiana i l'octubre del 999 va ocupar Bukharà sense oposició. Abd-al-Màlik fou deposat i enviat desterrat a Uzkend amb diversos membres de la família reial com el seu germà Ismaïl ibn Nuh; Transoxiana fou annexionada als dominis karakhànides.
Ismaïl es va poder escapar i es va dirigir a Khwarizm on va reunir als partidaris de la dinastia i el 1000 va començar una campanya de resistència tant contra els karakhànides a Transoxiana com contra els gaznèvides al Khurasan septentrional. El 1003 va aconseguir el suport dels turcs oghuz seljúcides, que fins aleshores eren cristians i en endavant es van fer musulmans segosn l'historiador Gardizi. Tot i els seus atacs va patir diverses derrotes i el 1005 va haver de fugir cap al desert de Kara Kum on vers el gener del 1005 fou assassinat per un grup d'àrabs de la tribu dels Banu Iji.
Bibliografia modifica
- Vassili Vladímirovitx Bartold, Turkestan Down to the Mongol Invasion (Londres: Luzac & Co) 1928 (Trad. T. Minorsky & C.E. Bosworth)