Ivan Illich

Ivan Illich (Viena, 4 de setembre de 1926 - Bremen, 2 de desembre de 2002) va ser un home molt polifacètic amb diverses ocupacions:escriptor, pedagog, filòsof, historiador, crític literari, antropòleg i assagista mexicà d'origen austríac.

Ivan Illich

Biografia
Naixement	4 setembre 1926 Viena (Àustria)
Mort	2 desembre 2002 (76 anys) Bremen (Alemanya)
Causa de mort	Causes naturals  (Càncer de cervell )
Dades personals
Ideologia política	Anarquista
Religió	Catolicisme i ateisme
Formació	Università degli Studi di Firenze Pontifícia Universitat Gregoriana Universitat de Salzburg
Activitat
Camp de treball	Ecologia política i Societat industrial
Lloc de treball	Cuernavaca
Ocupació	sacerdot catòlic, crític literari, antropòleg, filòsof, historiador, pedagog, escriptor
Ocupador	Pontifícia Universitat Catòlica de Puerto Rico (1956–1960) Clergues Regulars de les Escoles Pies Universitat Estatal de Pennsilvània
Moviment	Decreixement i ecologisme
Influències	Emmanuel Levinas, Escola Tradicionalista, René Guénon, Frithjof Schuon i Paulo Freire
Obra
Obres destacables (1971) Deschooling Society (en) (1973) Tools for Conviviality (en)
Premis (1998)  Kultur- und Friedenspreis der Villa Ichon (fr)

Des de la seva joventut va tindre una viva curiositat humanística, va cursar estudis superiors de Teologia i Filosofia a la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma, per acabar completant la seva rica formació acadèmica a la Universitat de Salzburg.

A més va destacar en virtut de l'aplicació de les lleis nazis antisemites que l'afectaven per causes de la seva ascendència materna.

Vida

Quan tenia vint-i-cinc anys, va anar a la recerca de noves possibilitats professionals, va emigrar als Estats Units d'Amèrica i, gràcies als seus amplis coneixements teològics, va estar escollit pel Vaticà per a la carrera diplomàtica, però va preferir exercir el ministeri pastoral, i va ser nomenat pel cardenal Spellman vicerector de l'Església de l'Encarnació a Nova York, una parròquia de feligresia irlandesa i porto-riquenya; però aviat va haver de trencar els seus vincles amb la jerarquia eclesiàstica, ja que les seves teories pedagògiques, eren molt agressives amb qualsevol forma de poder institucional, es mostraven especialment crítiques amb l'Església catòlica i amb el protagonisme que aquesta havia exercit durant segles en matèria educativa.

El 1956 es va traslladar a Puerto Rico per ocupar el càrrec de vicerector de la Universitat de Ponce (de filiació catòlica. La seva relació amb la Universitat de Ponce va acabar a causa del seu desacord amb el Bisbe de la diòcesi que havia prohibit als catòlics de jurisdicció votar a favor d'un governador que es proclamava favorable al control de la natalitat.). Després de romandre a l'illa durant quatre anys, es va consagrar a la redacció i difusió de les seves radicals idees pedagògiques per tot l'àmbit hispanoamericà, on aviat va aconseguir un notable prestigi que li va conduir a assessorar directament la política educativa del govern bolivià presidit per Alfredo Ovando Candía. També cal remarcar que va ésser una activitat en la qual va col·laborar amb el brillant pedagog brasiler Paulo Freire.

El 1971, ja amb alguns títols publicats, Iván Illich de retorn a Nova York, al mateix temps que professava en la Fordham University, va fundar el Centre d'informació Intercultural que va donar lloc al Centre Intercultural de Documentació de Cuernavaca (CIDOC) fundat el 1961. Des de 1964 Illich va dirigir en el CIDOC seminaris sobre alternatives institucionals en la societat tecnològica. És demostrat que arguments ontològics i epistemològics són igualment important per un disseny eficaç, en particular tractant coneixement del passat en qualsevol àmbit. És assumit que la metodologia presentada i el nivell superior de l'ontologia és aplicable en un àmbit més ample llunyà. Les opinions d'Illich sobre la desburocratización de l'Església en el futur van fer del CIDOC un centre de controvèrsia eclesiàstica pel qual Illich va secularizar el centre el 1968 i va abandonar la seva carrera sacerdotal el 1969.

Entre les seves obres més influents en els estudis pedagògics de l'últim terç del segle xx, figuren alguns títols tan notables com:

• La escuela, esa vieja y gorda vaca sagrada (1968)
• Una sociedad sin escuela (1971) ISBN 275-785-003-83
• Herramientas para la convivencialidad (1973) ISBN 978-184-230-011-4
• Energía y equidad (1973) ISBN 968-433-011-1 ISBN 968-27-0489-8
• Némesis médica: la expropiación de la salud (1975) ISBN 968-27-0005-1
• Educación sin escuelas (1975) ISBN 84-297-1244-5
• La sociedad desescolarizada (1978) ISBN 968-27-0490-1
• La escuela y la represión de nuestros hijos (1979) -escrita amb la col·laboració de Hildegard Lüning-. ISBN 978-84-7020-141-7
• Shadow-work (1981) ISBN 0-7145-2710-6
• Producir (1982) ISBN 978-84-277-1945-3
• Ecofilosofías (1984) ISBN 978-84-85351-47-3
• En América Latina, ¿para qué sirve la escuela? (1985) ISBN 950-560-023-2
• La educación (1986) -escrita amb la col·laboració de Paulo Freire-
• H2O y las aguas del olvido (1989).ISBN 968-27-0490-1

La tesi fonamental que encoratja totes aquestes obres afirma que cap de les institucions tradicionals de la societat industrial s'adequa a les necessitats reals del món actual, per la qual cosa és necessària una revisió de totes elles, començant per la qual Iván Illich considera com la més perniciosa: l'escola. Segons el radical pensador mexicà, l'educació pedagògica sostinguda institucionalment per l'escola tradicional s'ha convertit en una mercaderia pobra de valors ètics i concebuda únicament com un hàbil instrument per a la formació d'escolars utilitaristes i competitius.

Per posar fi a aquesta constant immersió dels educands en els dominis de l'agressivitat materialista, Iván Illich proposa l'aprofitament d'altres "canals del saber" que, en la seva opinió, haurien de servir d'alternativa a l'anquilosada rigidesa de l'escola institucional i la política educativa implantada en totes les nacions d'Occident.

I és en aquest marc concret on sorgeix la seva proposta pedagògica més radical i revolucionària, la denominada "corrent de desescolarització", que comença per establir de forma taxativa que la major part dels coneixements útils per a un individu de la societat contemporània s'adquireixen fora de l'escola (és a dir, en contacte directe amb l'entorn familiar, les experiències sociopolítiques i les vivències culturals).

Illich proposa en la seva teoria "des escolaritzar" l'educació, fomentar l'aprenentatge informal i potenciar la creativitat de l'individu dins de l'entorn social en què es mou, sense sotmetre-ho als rígids estaments de l'escola institucional.

La societat desescolaritzada

Ivan Illich en primer lloc formula una violenta crítica a l'escola pública per la seva centralització, la seva burocràcia interna, la seva rigidesa i, sobretot, per les desigualtats que encobreix.L'autor desenvolupa la seva hipòtesi de la necessitat d'una desescolarització social, començant amb una anàlisi de la crisi escolar, de la naturalesa estructural del sistema educatiu i els seus nocius efectes socials, per posteriorment considerar algunes possibles alternatives d'una nova manera d'aprendre, al mateix temps que ressalta la capacitat revolucionària que posseeix aquesta concepció diferent de la relació educativa entre l'home i el seu medi ambient global.

Mostra el consens de la literatura acadèmica internacional respecte les institucions escolars i postula la possibilitat de la seva contingència i la seva substitució. Els seus textos configuren una transgressió als límits epistèmics de la pedagogia moderna, expressant la possibilitat de la desescolarització del màxim nivell de disrupció respecte els dispositius pedagògics. S'analitzen les propostes d'Illich en un escenari desjerarquitzat i prefigurat, ressaltant el valor de les seves hipòtesis ambicioses i provocatives. Finalment, es mostra la fortalesa i l'actualitat de les seves ideologies enfront d'un futur on l'escolarització moderna tendeix a ser qüestionada.

Per què ens hem de privar d'un suport oficial a les escoles?

El desavantatge educacional no es pot guarir recolzant-se en una educació dins de l'escola. No lliga unes qualitats o competències excel·lents a les funcions per exercir, sinó el procés mitjançant el qual se suposa que hauran d'adquirir-se aquestes a l'àmbit escolar. Ni allibera ni educa perquè , tan sols reserva la instrucció per dur a terme aquells passos dels quals en l'aprenentatge s'ajustin a les mesures aprovades de control social.

La desescolarització de la societat implica el reconeixement de la naturalesa ambivalent de l'aprenentatge. La instrucció de destreses hauria d'estar alliberada de restriccions curriculars i l'educació liberal hauria de deslligar-se de l'assistència obligatòria. L'aprenentatge creatiu i exploratori requereix subjectes d'igual perplexitat davant els mateixos termes o problemes. L'escola divideix a la societat entre "l'acadèmic" o "pedagògic" i la resta.

Ritualitzacions del progrés

El sistema escolar és el dipòsit del mite de la societat, la institucionalització de les contradiccions d'aquest, i el lloc on ocorre el ritual que reprodueix i encobreix les disparitats entre el mite i la realitat. Només el desencantament amb el ritual social central, el fet de deslligar-se del mateix i reformar-ho, poden dur a terme un canvi radical.

- El mite dels valors institucionalitzats: S'oficialitza que hi ha seguretat en l'ensenyament com a procés.

- El mite de la mediació dels valors: Idea que els valors poden mesurar-se i amb això l'acceptació de tota classe de jerarquies.

- El mite dels valors envasats: Ajustar-se a un currículum estandarditzat.

- El mite del progrés que es perpetua a si mateix: Sensació de frustració i el procés etern.

- El joc ritual i la nova religió mundial: l'escola com a nova religió.

- El regne esdevenidor: la universalització de les expectatives.

- La nova alienació: L'escola fa a l'alienació preparatòria per a la vida, privant així, a l'educació de realitat i al treball de la creativitat.

- La potencialitat revolucionària de la desescolarització: Illich descobreix una lògica en els negocis, la guerra i l'educació; de la mateixa manera que "els negocis són els negocis" (acumulació sense límit de diners), que la guerra és matar (acumulació de cossos morts), l'educació és escolarització, un procés que tendeix a perpetuar-se a si mateix i que es mesura en termes d'alumnes-hora.

Després d'analitzar els valors mitificadors producte del sistema escolar, Illich estableix una similitud entre l'Escola Universal i la Religió Universal, recolzant-se en els arguments que a continuació es presenten:

L'escola és capaç de ser l'Església Universal de la nostra cultura atès que cap altra institució compleix millor el paper d'ocultar als seus participants les discrepàncies entre els "principis socials" i la realitat social del nostre món; serveix com a generadora i vigilant del "mite social" a causa de la seva estructura de ''un joc ritual de promocions graduades"; i és aquí on Illich emfatitza el poder del currículum escolar: "la introducció a aquest ritual és més important que l'assumpte ensenyat o el com s'ensenya: és el joc mateix el que escolaritza, el que es fica en la sang i es converteix en hàbit.

Espectre institucional

Un futur desitjable depèn de la nostra deliberada elecció d'una vida d'acció en comptes d'una vida de consum, que engendrem un estil de vida que ens permeti ser espontanis, indiferents i no obstant això relacionar-nos un amb un altre, en comptes de mantenir un estil de vida que solament ens permet fer i desfer, produir i consumir.

El futur depèn més de la nostra elecció d'institucions que mantinguin una vida d'acció i menys de què desenvolupem noves ideologies i tecnologies (Illich,1978, p. 73-74.). Necessitem un conjunt de pautes que ens permetin reconèixer aquelles institucions que donin suport al desenvolupament personal, com també la voluntat de dedicar els nostres recursos tecnològics preferiblement a aquestes institucions de desenvolupament.

Compatibilitats irracionals

Des dels començaments d'aquest segle, Ivan Illich considera que les escoles han estat protagonistes del control social per una banda i de la cooperació lliure per una altra, posant tots dos aspectes al servei de la 'bona societat' a la qual es concep com una estructura corporativa altament organitzada i de fàcil funcionament. Sotmesos a l'impacte d'una urbanització intensa, els nens es converteixen en un recurs natural que han de modelar les escoles per després alimentar la màquina industrial. Les polítiques progressistes i el culte a l'eficiència van coincidir amb el creixement de l'escola pública nord-americana.

Bibliografia

• ILLICH, I.(1978). Deschool Society. (4ª ed.). Barcelona: BARRAL EDITORES.
• Narodowski, M., & Botta, M. (2017). La mayor disrupción posible en la historia de la pedagogía moderna: Ivan Illich. Pedagogía y Saberes, (46), 45-54. doi: 10.17227/01212494.46pys45.54
• Ruiza, M. (2004). Biografías y Vidas, La Enciclopedia Biográfica en Línea. Retrived from {{format ref}} https://www.biografiasyvidas.com/biografia/i/illich.htm
• Antagonistas, E. (2013). La Sociedad Desescolarizada – Ivan Illich (Resumen). Retrived from {{format ref}} http://grupoestudiosantagonistas.blogspot.com.es/2013/07/la-sociedad-desescolarizada-ivan-illich.html
• Sanz, B. A. ( 2011). Resumen “La Sociedad Desescolarizada” de Ivan Illich. Retrived from {{format ref}} http://didacticaabs.blogspot.com.es/2011/10/resumen-la-sociedad-desescolarizada.html
• Doerr, M. (2003). The CIDOC conceptual reference module: an ontological approach to semantic interoperability of metadata. AI magazine, 24(3), 75. doi: {{format ref}} https://doi.org/10.1609/aimag.v24i3.1720
• Candalbot. (2012). La muerte de Iván Illich.
• Geom. (2018). La muerte de Iván Illich.