Obre el menú principal

Ives Roqueta[1] (Seta, 29 de febrer de 1936 - Lo Pont de Camarés, 4 de gener de 2015)[2] fou un escriptor occità en llengua occitana. Des de molt aviat fou un dels animadors del moviment polític i cultural occità. Ha estat molts anys president de l'Institut d'Estudis Occitans. Fundà la discografia Ventadorn, que ha permès a la nova cançó occitana d'arrelar-se i conquerir un mercat.[3]

Infotaula de personaIves Roqueta
Nom original (fr) Yves Rouquette
Biografia
Naixement 29 febrer 1936
Seta
Mort 4 gener 2015 (78 anys)
Lo Pont de Camarés
Activitat
Ocupació Poeta
Nom de ploma Roqueta
Família
Cònjuge Maria Roanet

Musicbrainz: 445b349b-d3b3-43c8-a6b9-104f5bcb8654 Discogs: 2402223
Modifica les dades a Wikidata

Era el marit de Maria Roanet, escriptora i cantant occitana, i germà de Joan Roqueta, conegut com a Joan Larzac.

Políticament, tingué responsabilitats en el moviment autonomista Volèm Viure al País durant la fi dels anys 1970, després s'adherí durant poc temps al Partit Socialista francès el 1981, abans de deixar-lo.

Des dels anys 1980, la seva acció era més literària que política.

ControvèrsiaModifica

La qualitat de la seva obra és discutida. Alguns pensen que és un dels pioners de la seva generació i un dels escriptors occitans més talentosos. En canvi, altres analistes opinen que el seu impacte ha estat força negatiu. En particular Robèrt Lafont pensa que és un escriptor de qualitat baixa.[4] Robèrt Lafont i Felip Martèl demostren que la seva acció militant, caracteritzada per un "populisme" antiuniversitari, provocà la crisi de l'occitanisme durant la fi dels anys 1970 i els anys 1980. En particular jugà un paper en l'escissió de l'IEO el 1981, a l'assemblea general d'Orlhac, i en la partença dels universitaris d'aquest organisme.[4][5][6]

ObresModifica

PoesiaModifica

  • L'escriveire public (1958)
  • Lo mal de la tèrra (1958)
  • Roèrgue, si (1968)
  • Oda a Sant Afrodisi (1968)
  • Lo castèl des cans (1977)
  • Messa pels pòrcs (1970)
  • Los negres, siam pas sols(1972)
  • Lo fuòc es al cementiri (1974)
  • Misericòrdia (1986)
  • L'escritura publica o pas (1988), aplec de poesia escrita entre el 1972 i el 1987

NarracionsModifica

  • Lo poëta es una vaca (1967)
  • La paciéncia (1968)
  • Made in France (1970)
  • Lo trabalh de las mans (1977)

AssaigsModifica

  • Los carbonièrs de La Sala (1975)
  • Las cronicas de Viure (1963-1974)

ReferènciesModifica

  1. Sense cap relació familiar amb l'escriptor occità Max Roqueta.
  2. «Le Figaro (diari)» (en francès). [Consulta: 6 gener 2015].
  3. «Ives Roqueta». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. 4,0 4,1 LAFONT Robèrt (1979) Nani Monsur, Valdariás: Vent Terral.
  5. LAFONT Robèrt (1991) Temps tres, coll. Internacional, Perpinyà: Trabucaire.
  6. MARTÈL Felip (1989b) = MARTEL Philippe, "Un peu d'histoire: bref historique de la revendication occitane, 1978-1988", Amiras 20 (Mort et résurrection de Monsieur Occitanisme): 11-23