L'ixil és una llengua maia parlada pels ixils, un poble de cultura maia que habita al departament d'El Quiché, en l'altiplà nord-occidental de la República de Guatemala.

Infotaula de llenguaIxil
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Parlants
Guatemala Guatemala 83.574 (2002)[1]
Mèxic Mèxic 83 (2010)[2] principalment a Àrea lingüística mesoamericana
Parlants nadius92.000 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aGuatemala
Oficial aReconegut com a llengua nacional a Guatemala[3] i Mèxic[4]
Autòcton deEl Quiché Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
Ameríndia

  Llengües maies
   Grup Mam
     Grup Ixil

     Ixil
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióALMG i INALI
Codis
ISO 639-1--
ISO 639-2ixl
ISO 639-3ixl Modifica el valor a Wikidata
Glottologixil1251 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue.comixl Modifica el valor a Wikidata
UNESCO1371 Modifica el valor a Wikidata
IETFixl Modifica el valor a Wikidata
Endangeredlanguages.com4314 Modifica el valor a Wikidata

Context geogràficModifica

La comunitat Ixil ocupa una àrea al voltant de 1.439 quilòmetres quadrats. Al nord confina amb Ixcán (Playa Grande); al sud, amb Cunén i Sacapulas; a l'est, amb San Miguel Uspantán, municipis de Quiché; a l'oest, amb Aguacatán, Chiantla, Santa Eulalia, San Juan Ixcoy i Santa Cruz Barillas, municipis del departament de Huehuetenango. Està situada en una secció intermèdia entre la Sierra de los Cuchumatanes i la muntanya més baixa de Chamá.

Els municipis on més es parla ixil són, en el departament de Quiché: Chajul (San Gaspar Chajul), San Juan Cotzal i Nebaj (Santa María Nebaj), zona coneguda com el Triangle Ixil.

Límits lingüísticsModifica

La comunitat ixil es troba envoltada per pobles que parlen diferents idiomes: al nord es troben les comunitats itza’ i q'eqchi’, i un territori multilingüe; al sud, la comunitat dels quitxés; a l'oest, les comunitats Mams i q'anjob'als i a l'est, les comunitats quitxés i q'eqchi'.

FonologiaModifica

VocalsModifica

Curtes Anterior Central Posterior
Tancada u [ŭ]
Quasi tancada i [ɪ̆]*
Vocal intermitjana o [ŏ]
Semioberta e [ɜ̆]
Oberta a [ɐ̆]

Nota [*]: la IPA classifica la vocal [ɪ] com a gairebé tancada anterior, no com a central.

Llarga Anterior Central Posterior
Alta ii [iː]
uu [yː]
Semitancada ee [eː]
oo [øː]
Oberta aa [aː]

Una característica notable de l'ixil és que totes les vocals curtes són o bé les vocals centrals o posterior i totes les vocals llargues són vocals anteriors. Aquesta és una característica única que no es troba en altres llengües maies. Excepcionalment alguns parlants no pronuncien 'oo' com la vocal anterior [øː] sinó més aviat com a vocal posterior [oː] i alguns parlants també pronuncien "i" com la vocal anterior [i] en lloc de la vocal quasi-tancada [ɪ]. Les vocals curtes són molt curtes en Ixil i 'uu' llarga [yː] és força llarga i tònica.

ConsonantsModifica

Bilabial Alveolar Postalveolar Retroflexa Palatal Velar Uvular Glotal
Normal Palatalitzada
Oclusiva Normal p [p̪ʰ] t [tʰ] k [kʰ] ky [kʰʲ] q [qʰ] ' [ʲʔ]
Ejectiva t' [tʼ] k' [kʼ] ky'[kʼʲ]
Implosiva b' [ɓ] q' [ʛ]
Nasal m [m] n [n] nh [ŋ]
Fricativa v [v~f] z [s] xh [ɕ] x [ʂ] j [χ]
Africada Normal tz [t͡sʰ] ch [t͡ɕʰ] tx [ʈ͡ʂʰ]
Ejectiva tz' [t͡sʼ~dzʼ] ch' [t͡ɕʼ~dʑʼ] tx' [ʈ͡ʂʼ~ɖʐʼ]
Bategant r [ɾ]
Aproximant w [ʋ] l [l] y [j]

GramàticaModifica

Els pronominals ixils es distingeixen entre ergatius i absolutius.[5] Una característica notable de la gramàtica de la llengua és la seva ambigüitat en discernir reflexius dels pronoms recíprocs.[6]

ReferènciesModifica

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. Lenguas indígenas en riesgo de desparición publicat per l'INALI
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  4. «www.sep.gob.mx».
  5. "Toward a Dialectology of Ixil Maya: Variation across Communities and Individuals" Thomas E. Lengyel
  6. "Reflexive and Reciprocal Elements in Ixil", ERIC: ED353802, Glenn Ayres, 1990.

BibliografiaModifica

  • Asicona Ramírez, Lucas, Domingo Méndez Rivera, Rodrigo Domingo Xinic Bop. 1998. Diccionario Ixil de San Gaspar Chajul. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
  • Cedillo Chel, Antonio, Juan Ramírez. 1999. Diccionario del idioma ixil de Santa María Nebaj. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
  • Programa de Rescate Cultural Maya-Ixil. 1995. Aq'b'al Elu'l Yol Vatzsaj: Diccionario Ixil. Guatemala City: Cholsamaj.
  • Ayers, Glenn Thompson. 1991. Gramática Ixil. La Antigua Guatemala: CIRMA.
  • Maximiliano Poma S., Tabita J.T. de la Cruz, Manuel Caba Caba et al. 1996. Gramática del Idioma Ixil. La Antigua Guatemala: Proyecto Linguistico Francisco Marroquín.
  • England, Nora C. 1994. Ukuta'miil Ramaq'iil Utzijob'aal ri Maya' Amaaq': Autonomia de los Idiomas Mayas: Historia e identidad. (2nd ed.). Guatemala City: Cholsamaj.
  • Oxlajuuj Keej Maya' Ajtz'iib' (OKMA). 1993. Maya' chii'. Los idiomas Mayas de Guatemala. Guatemala City: Cholsamaj.