Ixo Rai!
Ixo Rai! va ser un grup de rock aragonès, en actiu del 1988 al 2002. Cantaven principalment en castellà, tot i que també van escriure cançons senceres i algunes parts en aragonès i català.[1]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música  |
| Història | |
| Data de dissolució o abolició | 30 abril 2002 |
| Activitat | |
| Activitat | 1988 – |
| Gènere | Folk rock |
 | |
Trajectòria modifica
Ixo Rai! va actuar per primera vegada a la Cincomarzada de 1988. Es va formar el grup abans del concert i es va dissoldre després. Mesos més tard, a les Festes del Pilar de Saragossa es va repetir una situació semblant: faltava un grup per completar el cartell i novament se'ls va requerir. Va ser llavors quan se'ls va preguntar pel nom del grup, ja que encara no en tenien: ixo rai! (en aragonès: tant és!) va ser la resposta. Atès que el grup es tornaria a dissoldre després del concert, era igual el nom que tinguessin.
Aquesta actuació els va servir d'aparador davant del públic i aviat van haver de començar a assajar per a presentar amb dignitat la seva música a les festes majors de barris i pobles que els convidaven. A partir d'aquest moment, el grup va fer servir com a local d'assaig els soterranis de la Federació d'Associacions de Barris de Saragossa. En aquests primers anys d'existència del grup van haver de bregar amb la confusió que el seu propi estil musical creava. De fet, aquest mondongo, com ells l'anomenaven, era una dels seus trets d'identitat. Van barrejar jotes amb ska, bateries amb dolçaines i saxos amb gaites.
El 1992 van tocar en un concert «contra l'Europa del capital», amb Reincidentes i Piskerra, i a l'agost van anar a tocar un mes a l'Exposició Universal de Sevilla de 1992. Un any després, el 1993, van editar el seu primer disc, Mosica & Mondongo. Tanmateix, els concerts d'Ixo Rai! reunien milers de persones als pobles on tocaven. El 1995 va publicar ... pasa pues?, el seu segon disc, que vindria acompanyat diverses aparicions televisives a Tele-Bilbao, Televisió Espanyola i fins i tot van gravar l'especial de Reixos de Canal Nou. Van coincidir també amb Celtas Cortos en diversos concerts, omplint el Pavelló Príncipe Felipe de Saragossa. Último grito, el seu tercer disc, va sortir a la venda el 1997, amb la col·laboració de Jesús Cifuentes i José Antonio Labordeta. Dos anys més tard es va publicar Entalto, que va fer-los coneguts fora d'Aragó.[2] El seu darrer concert com a grup en actiu va ser el 30 d'abril del 2002, a l'Auditori de Saragossa.
Llegat modifica
Ixo Rai! va ser des dels seus orígens un grup de directe. Als concerts es pot comprovar l'esperit festiu però alhora compromès del grup, ja que a les seves lletres, gairebé sempre iròniques i mordaces, mai no han oblidat els mals endèmics d'Aragó (aigua, atur, despoblació, etc.) però tampoc falten temes com ara la insubmissió, Iberoamèrica, l'ecologia, el rebuig a la globalització, la sida, etc.
El 2006 es va publicar un disc d'homenatge a Ixo Rai! titulat Nueba Cozina[3] amb la participació de diversos artistes i grups aragonesos. El disc conté 17 cançons i un vídeo, així com un llibret de fotos.[4][5]
El setembre del 2021, gairebé vint anys després, el grup va presentar el llibre Ixo Rai! ¡Bendita fue la hora!, escrit pel membre Alfonso Urben. S'hi narra la història de la formació i l'evolució tant de la banda com dels seus integrants.[6] Mig any després tornarien a reunir-se per a fer un primer concert de retrobament, el 23 d'abril de 2022, Dia Nacional de l'Aragó, omplint una vegada més el Pavelló Príncipe Felipe de Saragossa,[7][8] i l'estiu del mateix any va realitzar una gira de reunió.[9]
Discografia modifica
- Mosica & Mondongo (1993)
- ...pasa pues? (1995)
- Entalto (1999)
- Del cerdo hasta el rabo (1999)
- Circo Rai (2000)
- Con el agua al cuello (2001)
Referències modifica
- ↑ «Ixo Rai!». A: Gran Enciclopedia Aragonesa. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2014-05-13. [Consulta: 19 juny 2022].
- ↑ «Ixo Rai! nos hizo bailar en cada plaza de nuestros pueblos al ritmo somarda del Aragón rebelde» (en castellà). AraInfo · Diario Libre d'Aragón, 22-01-2022. [Consulta: 27 abril 2022].
- ↑ «Nueba Cozina. Tributo a Ixo Rai! - Varios autores - Libros y discos de Aragón - RedAragon». redaragon.elperiodicodearagon.com. Arxivat de l'original el 2022-02-27. [Consulta: 27 febrer 2022].
- ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 29 de noviembre de 2014. [Consulta: 18 novembre 2014].
- ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 29 de noviembre de 2014. [Consulta: 18 novembre 2014].
- ↑ Aragón, Heraldo de. «"El secreto del éxito de Ixo Rai! era que nos divertíamos tanto que se nos olvidaba el público"» (en castellà). [Consulta: 19 juny 2022].
- ↑ Aragón, Heraldo de. «Ixo Rai! cierra una espera de 20 años con su recital en el pabellón Príncipe Felipe» (en castellà). [Consulta: 19 juny 2022].
- ↑ Monserrat, Daniel. «Crónica de Ixo Rai!: Un 23 de abril para la eternidad» (en castellà), 24-04-2022. [Consulta: 19 juny 2022].
- ↑ Aragón, El Periódico de. «Ixo Rai! desvela los primeros conciertos de su gira de reencuentro» (en castellà), 16-06-2022. [Consulta: 19 juny 2022].
Bibliografia modifica
- Losilla, Javier. Sueñan los joteros con guitarras eléctricas?: una crónica de las músicas urbanas en Aragón. Gobierno de Aragón, 2004. ISBN 9788496223202.
- Continuum Encyclopedia of Popular Music of the World. Continuum, 2005. ISBN 9780826474360.
- Uribe, Matías. Polvo, niebla, viento y rock: cuatro décadas de música popular en Aragón : de Rocky Kan a Labordeta, Bunbury y Amaral. Ibercaja, 2003 (Biblioteca aragonesa de cultura).