Obre el menú principal

Jóc

Comuna de la Catalunya del Nord, al Conflent, sota administració francesa

Jóc (['ʒuk], estàndard ['ʒok], oficialment en francès Joch) és una comuna del Conflent, pertanyent a la sotscomarca del Baix Conflent, a la Catalunya del Nord.

Infotaula de geografia políticaJóc
Escut de Jóc.svg
Joch Eglise.JPG

Localització
Map commune FR insee code 66089.png
 42° 37′ 03″ N, 2° 31′ 31″ E / 42.6175°N,2.5252777777778°E / 42.6175; 2.5252777777778
EstatFrança
RegióOccitània
DepartamentPirineus Orientals
Cantó francèsCantó del Canigó
Població
Total 268 (2015)
• Densitat 79,29 hab/km²
Gentilici joquinès, joquenc, joquinesa, joquenca
Geografia
Superfície 3,38 km²
Limita amb
Identificador descriptiu
Codi postal 66320
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Actualment, juntament amb les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat als Banys d'Arles.

La dita diu : "A Jóc, gallines, a Finestret, pollet, i a Rigardà mainada, a casa d'en Pallarès".

EtimologiaModifica

Joan Coromines[1] postula l'origen de Jóc en una comparació de la situació del poble amb el jóc de les gallines o de les aus de presa: a mig aire en un vessant baix del massís del Canigó.

GeografiaModifica

Localització i característiques generals del termeModifica

 
Situació de la comuna de Jóc en el Conflent

El terme comunal de Jóc, de 33.700 hectàrees d'extensió (un dels més petits de la comarca), és situat[2][3] a prop de l'extrem sud-est de la comarca del Conflent. És un terme estret d'est a oest i allargassat de nord a sud, amb el poble situat en el sector nord, a prop del límit amb Vinçà, a mig camí entre els pobles de Finestret, a ponent, i Rigardà, a llevant.

El terç septentrional del terme, des del poble cap al nord, és la pla de regadiu de la dreta de la Tet, on hi ha també els pobles de Finestret i Saorla i la vila de Vinçà, a més d'una part del terme de Rigardà. Els altres dos terços del terme són muntanyosos: principalment, els dos vessants de la carena, anomenada la Serra, que des de Rigardà puja cap al sud-sud-oest fins a atènyer el Cortal i el Puig de les Feixes, on s'arriba als 925 metres d'altitud. El punt més baix del terme és al nord-est, a la llera del Real, al triterme entre Jóc, Rigardà i Vinçà, amb 304,5 m alt.

Termes municipals limítrofs:

Vinçà
Finestret   Rigardà
Glorianes

El poble de JócModifica

 
Jóc en el Cadastre napoleònic del 1812 (Arxius Departamentals dels Pirineus Orientals)
 
L'església parroquial de Sant Martí

El poble de Jóc és situat una mica enlairat damunt la vall, en una costa emmarcada per dos còrrecs, a la carena que separa la vall del Còrrec d'en Molins de la del Còrrec de Sant Martí. Jóc s'organitzà com a cellera castral al punt més elevat del coster, amb el Castell de Jóc al capdamunt, al sud-est del poble actual. El primer nucli a l'entorn del castell, ara anomenat la Força, era emmurallat i s'obria a l'exterior a través de, almenys, quatre portals o portelles. La capella del castell, Sant Pere i Sant Pau del Castell de Jóc es conserva en el punt més alt del conjunt castral, profundament modificada i convertida en habitatge particular.

La vella església de Sant Martí era situada allunyada al nord-oest del poble vell, amb el cementiri al costat. Més endavant es construí l'actual església parroquial de Sant Martí de Jóc una mica més avall del coster, a llevant del poble. Al Castell de Jóc hi havia hagut la capella de Sant Pere i Sant Pau del Castell de Jóc, ara convertida en casa particular. Al seu entorn nasqueren els barris primigenis del Carrer del Rec, el Carrers de l'Ullal, el Carrer Major, el Castell, l'Escola, la Força, els Molins, la Plaça de l'Església i el Veïnat.

Els masos del termeModifica

El de Jóc no és un terme gaire poblat, fora del nucli principal. Entre les construccions disperses es troben el Cortalot, abans Cortal d'en Lavall, el Cortal de les Feixes, abans d'en Mas, el Cortal dels Polls, el Cortal d'en Gensana, o d'en Guinsana, o Mas Delseny, el Forn de la Calç, la Jaça d'en Piquet, el Mas Cassolí, el Mas d'en Català, el Mas d'en Dorandeu, el Mas d'en Lamarca, el Mas d'en Matotes, o Mas o Cortal Teix, el Mas d'en Rubí, el Mas d'en Seques, o d'en Vila-seca, o de l'Oratori i el Mas Saurina. Cal destacar els elements religiosos, com l'Oratori de les Quatre Cares, actualment destruït, i l'Oratori dels Quatre Sants, o d'en Pallofet, sovint anomenat, simplement, els Quatre Sants. Finalment, com a construcció aïllada de relleu, cal destacar el Pont del Camí de la Bastida.

HidrologiaModifica

Tres cursos d'aigua principals travessen de sud a nord el terme de Jóc. A l'est, a la meitat meridional del terme, hi ha la Ribera de Glorianes, o de Rigardà, que és fronterera amb el terme de Glorianes, de manera que només el vessant occidental de la vall d'aquest curs d'aigua pertany a Jóc. Per aquest vessant discorren els còrrecs afluents de la Ribera de Glorianes: el Còrrec de la Font de la Fou, que marca el límit meridional entre Jóc i Finestret, i el de les Coves, a part d'altres de més petits. El Còrrec d'en Molins, amb el dels Abeuradors, travessa el terme en una posició més o menys central; discorre pel costat de llevant del poble de Jóc. Més a ponent discorre el Còrrec de Sant Martí, que a la capçalera està format pel Còrrec del Camp d'en Cros i el d'en Pere Ferrer, que al sud marca el límit occidental de Jóc davant del terme de Finestret, i al nord travessa pel bell mig la plana agrícola de Jóc i es converteix en la Branca del Còrrec de Sant Martí, canal d'irrigació d'aquesta plana.

Es conserven els noms d'alguns torrents, que no s'han pogut[4] localitzar: Torrent de Font Llonga, de la Plana d'en Bull, del Bosc, del Caner, de les Arenes, de les Bertranes, de Llugra, del Poll de Santa Marta i d'en Coilet.

Els canals d'irrigació existents a la plana agrícola són la Branca de Dalt de Rigardà, la del Còrrec de Sant Martí, esmentada línies abans, la de les Barges, la dels Camps Grans, la de Finestret, o de Dalt de Finestret, la de Rigardà, la de Saorla i la de Vinçà. Hi ha també, sense el nom de Branca, el Partidor del Mas d'en Rubí, el Rec Major i el Salt o Partidor del Molí.

Nombroses fonts estan localitzades a Jóc: Font de Cesillana (nom antic), Font del Camp d'en Cros, Font de l'Escola, Font de les Feixes, Font del Mas de la Fou, Font del Pont de la Bassa, Font del Turó, Font d'en Lic, Font d'en Ventura, Font de Pemjallops i Font de Baix.

OrografiaModifica

Alguns dels topònims de Jóc corresponen a elements geogràfics, com boscs; el Bosc d'en Daniel; clots: la Clota (nom antic), el Clot de l'Espanyac; plans: el Pla de Jóc, el Pla dels Serrats, la Plana d'en Gosau (tots dos, noms antics); muntanyes: el Puig de les Feixes; serres: la Serra, el Serrat de la Bufeta, el Serrat de les Cadires, i solanes: la Solana i la Solana d'en Fanxonet.

El terme comunalModifica

Les partides i indrets específics del terme de Jóc són els següents: els Abeuradors, les Arenes, les Barges, les Cadires, o les Blanqueres, el Camí de la Bastida, el Camp del Cros, el Camp de Rigardà, el Camp de Santa Eulàlia, els Camps de l'Ametller, antigament simplement l'Ametller. els Camps del Coll, els Camps de l'Era, els Camps d'en Ripoll, els Camps Grans, el Casalàs, el Cementiri, el Cirer de la Marina, la Colomina, el Cortal d'en Gençana, les Coves, la Creu, la Creu de les Fous, Darrere -o Darrer- el Castell, les Feixes, les Feixes d'en Frai, la Florida, el Forn de la Calç, els Horts, la Jaça d'en Piquet, els Marges, la Mollera d'Avall, Penjallops, el Pont del Camí de la Bastida, la Roquetera, les Saleres, Tallaferro, la Vinya d'Amunt, la Vinya del Quitrona, la Vinya d'en Gibert, les Vinyes de Cassanyes i les Voltes. Alguns són noms antics, ja en desús, com l'Albadera, l'Arna, les Bertranes, el Cadrà, els Camps de l'Església, els Camps de les Vinyes, els Camps del Fort, els Camps dels Valls, els Camps d'en Felip, Cesillana, la Cogulera, l'Estrada, les Femades, la Garriga, el Ginebre, l'Hort de l'Església, Jus la Vila, Panicaut, el Pergaut, el Pont de Sant Martí, el Prat de Sant Martí, el Roure, la Serradella, les Socines, Terres d'en Barralet, o la Feixa, les Tines, la Tomba, les Trilles, les Vernedes i la Vinya Plana. Alguns topònims indiquen senyals termenals, com l'Alzina Rodona, la Pedra Dreta, o la Pedra Dreta Foradada i el Roc de la Valleta.

Transports i comunicacionsModifica

CarreteresModifica

Tres són les carreteres que travessen el terme de Jóc: la D - 13, la D - 25 i la D - 55. La primera, D - 13 (D - 618, al Coll d'en Xatard - D - 2, a Trevillac) que, amb molts canvis de direcció va majoritàriament de sud a nord i enllaça Jóc amb les poblacions de Finestret, Vallestàvia, Vallmanya, la Bastida i Prunet i Bellpuig cap al sud i sud-est, i Vinçà, Tarerac i Trevillac, cap al nord. La segona, la D - 25 (N - 116, a Vinçà - Jóc), que uneix Jóc amb Finestret i la carretera general del Conflent. Finalment, la D - 55 (Jóc - Rigardà), carretera curta que uneix aquestes dues poblacions en 1,1 quilòmetres.

Transport públic col·lectiuModifica

Jóc no té cap servei de transport públic habitual. Com altres pobles petits, disposa del TAD (Transport a la demanda).

Els camins del termeModifica

Entre els camins que uneixen Jóc amb els pobles i termes veïns es troben el Camí de Finestret, el de la Bastida, el de la Vinya d'Amunt, o Camí Vell de Vallestàvia, el de les Marges, o de Marqueixanes, el de Rigardà, la Ruta de Finestret, la de Rigardà, la de Vinçà, la Ruta Nova i la Travessa de Vinçà. Dins del terme propi es troben el Camí de Cassanyes, el de la Creu, el del Cementiri, el de les Feixes, el de l'Estrada, el del Mas d'en Català, el del Mas d'en Dorandeu i el dels Horts, a més de la Drecera de Jóc.

Activitats econòmiquesModifica

L'activitat agrícola, la principal del terme, es localitza sobretot a la plana que ocupa el terç nord-occidental del terme. Hi ha unes més de 150 hectàrees de conreu, en una quarantena d'explotacions agrícoles. Quasi dues terceres parts es dediquen a arbres fruiters, sobretot presseguers, cirerers i albercoquers, i també a vinya. Hi ha una mica d'horta, a la zona de regadiu, on es cullen enciams i escaroles. La ramaderia és escassa: una desena de caps d'oví, a tot estirar. La zona més muntanyosa del terme conté bosc i grans zones de matollar.

HistòriaModifica

Edat MitjanaModifica

La història del poble de Jóc està unida a la del seu castell i a la del Vescomtat de Conflent, o de Jóc, pertanyent al Comtat de Cerdanya. El centre d'aquest vescomtat fou el castell de Jóc. Ja des del segle X o XI fou la residència de la família vescomtal de Conflent. Vers el 1050 consta documentalment el castrum que vocant Joch. Uns 25 anys abans el vescomtat de Jóc havia estat unit per matrimoni de Guisla, filla del vescomte Arnau de Conflent amb el vescomte de Cerdanya, Sunifred. El 1134 els dos vescomtats passaren per herència als vescomtes de Castellbò, i els béns del de Conflent, quedaren dividits entre els comtes-reis de la casa de Barcelona i els vescomtes de Castellbò i els Urtx, en una fórmula de parts iguals i indivises.

El primer esment del Vescomtat de Jóc, amb aquest nom, és del 1177, procedent d'una baronia que, a més de Jóc, integrava Finestret i Saorla. Per successió hereditària, el 1230 eren els comtes de Foix qui accedien als béns dels Castellbò, i es convertien en senyors de Jóc. El 1298 els de Foix venien els seus drets a Pere de Fenollet, senyor d'Illa, qui obtenia el 1314 el títol de vescomte. Andreu de Fenollet, nét del suara esmentat, venia el 1357 els seus drets de Jóc, Finestret, Saorla, amb la Torre de Rigardà, a Ramon de Perellós, qui era ja castlà de Rodès i que el 1376 rebé l'encàrrec de Governador de la Cerdanya i del Rosselló. La seva filla Elionor en fou l'hereva el 1384, i el vescomtat de Jóc, en aquest període tornat a esmentar com a baronia. D'aquest moment es conserva un interessant inventari del castell de Jóc i de tota la baronia, encomanat per Ponç de Perellós, tutor d'Elionor. El 1459 rebia la baronia de Jóc Bernat de Perapertusa, juntament amb els llocs i castells de Glorianes, Rigardà, Rodès, i Ropidera.

Edat ModernaModifica

El 1599 els de Perapertusa rebien el títol de vescomtes de Jóc. Vers 1650 Maria de Perapertusa es casà amb el militar francès François de Bournonville, però els atzars històrics d'aquells anys provocaren diversos canvis, amb embargaments i restitucions incloses, i el darrer senyor de Jóc conegut, just abans de la Revolució Francesa era el descendent dels Perapertusa, ja del tot castellanitzat, Pedro Pablo Abarca de Bolea Ximenes de Urrea, Ponç-López de Mendoza Bournonville Perapertusa Erill i Orcau, comte d'Aranda i Grande de España.

DemografiaModifica

Demografia antigaModifica

La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)[5]

Evolució demogràfica de Jóc entre 1355 i 1789
1378 1470 1515 1553 1709 1720 1767 1774 1789
12 f 21 f 17 f 13 f 50 f 39 f 273 h 63 f 52 f

Demografia contemporàniaModifica

Evolució de la població
1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
275 261 257 285 301 283 302 302 306
1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
296 320 314 284 300 282 313 302 290
1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
281 256 248 205 206 195 183 204 165
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2005 2010 2014
171 160 122 124 135 146 207 231 261

Fonts: Ldh/EHESS/Cassini[6] fins al 1999, després INSEE a partir deL 2004[7]

Evolució de la poblacióModifica

 
Població 1962-2008

Administració i políticaModifica

 
Casa del comú de Jóc

BatllesModifica

Alcalde Període
François Molins Rodor 1790 - 1793
Matthieu Molins 1793 - 1799
François Molins 1799 - 1816
Vincent Gensane 1816 - 1820
Pierre Molins 1820 - 1826
Jean Espagnac 1826 - 1833
Gaudérique Molins 1833 - 1840
Jean Espagnac 1840 - 1848
Hyacinthe Malaret 1848 - 1852
François Espagnac 1852 - 1853
Antoine Molins 1853 - 1855
Henri Molins 1855 - 1869
François Gensane 1869 - 1871
Joseph Delclos 1871 - 1874
François Imbert 1874 - 1876
Joseph Delclos 1876 - 1877
Henri Molins 1877 - 1878
Emmanuel Gastous 1878 - 1884
Martin Fournols 1884 - 1888
Joseph Planeilles 1888 - 1892
Marcellin Marsal 1892 - 1909
Paul Planeilles 1909 - 1933
Germain Marsal 1933 - 1933
Paul Planeilles 1933 - 1935
Jean Sabaté 1935 - 1944
Louis Durand 1944 - 1947
Georges Durand 1947 - 1959
Jacques Salvat 1959 - Març del 1983
Georges Sabaté Març del 1983 - Març del 2001
Jean-Pierre Villelongue Març del 2001 - Moment actual

Legislatura 2014 - 2020Modifica

BatlleModifica

  • Jean-Pierre Villelongue.

Adjunts al batlle[8]Modifica

  • 1r: François Maurell
  • 2n: Jean-Pierre Salies.

Consellers municipalsModifica

  • Eric Alart
  • France Argence
  • Aline Ballot
  • Maryse Delseny
  • Willy Legrand
  • Sébastien Mandrier
  • Joseph Maurell
  • Noëlle Ribère.

Adscripció cantonalModifica

 
Mapa del Cantó del Canigó

A les eleccions cantonals del 2015 Jóc ha estat inclòs en el cantó número 2, denominat El Canigó, amb capitalitat al poble dels Banys d'Arles, de la comuna dels Banys i Palaldà. Està format per les viles d'Arles, Prats de Molló i la Presta, Sant Llorenç de Cerdans, del Vallespir, i Vinçà, del Conflent, i els pobles del Conflent de Castell de Vernet, Cornellà de Conflent, Espirà de Conflent, Estoer, Fillols, Finestret, Fullà, Glorianes, Jóc, Marqueixanes, Mentet, Pi de Conflent, Rigardà, Rodès, Saorra, Taurinyà, Vallestàvia, Vallmanya i Vernet, els del Rosselló de la Bastida, Bula d'Amunt, Bulaternera, Casafabre, Prunet i Bellpuig, Sant Marçal, Sant Miquel de Llotes, Tellet i Teulís, i els del Vallespir dels Banys i Palaldà, Cortsaví, Costoja, la Menera, Montboló, Montferrer, Reiners, Serrallonga i el Tec forma part del cantó número 2, del Canigó (nova agrupació de comunes fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015). Són conselleres per aquest cantó Ségolène Neuville i Alexandre Reynal, tots dos del Partit Socialista francès.

Serveis comunals mancomunatsModifica

Jóc forma part de la Comunitat de comunes de Conflent - Canigó, amb capitalitat a Prada, juntament amb Prada, Arboçols, Campome, Campossí, Canavelles, Castell de Vernet, Catllà, Clarà i Villerac, Codalet, Conat, Cornellà de Conflent, Escaró, Espirà de Conflent, Estoer, Eus, Finestret, Fillols, Fontpedrosa, Fullà, Jújols, Marqueixanes, els Masos, Mentet, Molig, Mosset, Noedes, Nyer, Oleta i Èvol, Orbanyà, Orellà, Pi de Conflent, Rià i Cirac, Rigardà, Saorra, Serdinyà, Soanyes, Sornià, Tarerac, Taurinyà, Toès i Entrevalls, Trevillac, Vallestàvia, Vallmanya, Vernet, Vilafranca de Conflent i Vinçà.

Ensenyament i CulturaModifica

Jóc no té actualment cap centre d'ensenyament. Els centres d'ensenyament maternal i elemental o primari més propers són els públics de Bulaternera, Illa, Marqueixanes, els Masos, Prada, Rodès i Vinçà i el privat de Sant Josep, de Prada. Pel que fa a secundària, els col·legis d'Arles, Estagell, Illa, Prada i Tuïr, i els liceus de Ceret i Prada per al batxillerat.

Llocs d'interèsModifica

Personatges lligats a la comunaModifica

ReferènciesModifica

NotesModifica

  1. Coromines, 1995.
  2. El terme de Jóc en els ortofotomapes de l'IGN
  3. Jóc a les Cartes de Cassini ofertes per l'IGN
  4. Becat, 2015.
  5. Pélissier, 1986.
  6. Dels pobles de Cassini a les comunes d'avui http%3A%2F%2Fcassini.ehess.fr%2Fcassini%2Ffr%2Fhtml%2Ffiche.php%3Fselect_resultat%3D35075, a la pàgina web de l'École des hautes études en sciences sociales.
  7. Fitxes de l'INSEE - Poblacions legals de la comuna per als anys 2006 http%3A%2F%2Fwww.insee.fr%2Ffr%2Fppp%2Fbases-de-donnees%2Frecensement%2Fpopulations-legales%2Fcommune.asp%3Fdepcom%3D66189%26annee%3D2006 Fitxer, 2011 Fitxer i 2012 Fitxer.
  8. Adjoints au maire, en francès.

BibliografiaModifica

  • Becat, Joan. «76 - Jóc». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Coromines, Joan. «Jóc». A: Onomasticon Cataloniae: Els noms de lloc i noms de persona de totes les terres de llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i la Caixa, 1995 (Onomasticon Cataloniae, IV D-J). ISBN 84-7256-825-3. 
  • Kotarba, Jérôme; Castellvi, Georges; Mazière, Florent [directors]. Les Pyrénées-Orientales 66. Paris: Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Ministère de l'Education Nationale. Ministère de la Recherche. Ministère de la Culture et de la Communication. Maison des Sciences de l'Homme, 2007 (Carte Archeologique de la Gaule). ISBN 2-87754-200-5. 
  • Pélissier, Jean-Pierre. Paroisses et communes de France : dictionnaire d'histoire administrative et démographique, vol. 66 : Pyrénées-Orientales. Paris: CNRS, 1986. ISBN 2-222-03821-9. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Jóc». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jóc