Paco Baliardo

músic francès
(S'ha redirigit des de: Jacques Baliardo)

Paco Baliardo, conegut també com a Jacques Baliardo i dit familiarment Max (Montpeller, Provença, 21 de gener de 1957),[1] és un músic i guitarrista gitano català, membre del grup musical Gipsy Kings. És nebot de Manitas de Plata i d'Hyppolyte Baliardo.[2] Juntament amb els seus germans Tonino i Diego Baliardo, ha format part dels Gipsy Kings des dels seus inicis al costat dels cinc fills de José Reyes, tots ells gitanos catalans repartits entre Montpeller i Arle, a la Camarga.[3][4]

Infotaula de personaPaco Baliardo
Biografia
Naixement21 gener 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Montpeller (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsJacques, Max
Es coneix perGuitarrista dels Gipsy Kings
Activitat
OcupacióMúsic, guitarrista
Família
PareManuel Napoleon Baliardo
GermansTonino i Diego Baliardo
Parents• Nebot de Manitas de Plata
• Cosí de Paul, Canut, Nicolas, Patchaï i Andre Reyes

Musicbrainz: 8b6248d7-c06f-40c6-aa42-274bcc69848c Discogs: 555212 Modifica el valor a Wikidata

Resum biogràfic modifica

Els Baliardo i els Reyes estan emparentats llunyanament: el besavi de Paco i la seva àvia paterna, Antoinette, eren membres de la família Reyes. La família Baliardo, originària de Catalunya igual que la Reyes,[3] va viatjar durant generacions per Occitània amb les seves caravanes fins que l'esclat de la Primera Guerra Mundial els va fer retornar a Catalunya. El pare de Paco, Manuel Baliardo -dit Napoleon-, i els seus germans varen néixer a Figueres. Cosí germà de Manitas de Plata, Manuel va tornar definitivament a Occitània entre el 1927 i el 1928. Els Baliardo s'instal·laren primer a Juvinhac, prop de Montpeller. Manuel es va casar amb Teresa Maille, una gitana catalana que vivia en una caravana a Lunèl, amb qui tingué cinc fills: Diego -Loulou-, Paco, Tonino, Lily i Nadia Baliardo.[5]

De ben jove, el germà de Paco Baliardo, Tonino, es feu molt popular entre els gitanos de Montpeller i els que acudien a l'aplec de les Santes Maries de la Mar pel seu virtuosisme amb la guitarra, la qual acostumava a tocar amb el seu germà Paco. Als masos dels voltants de les Santes, Diego Baliardo es trobava sovint amb els seus cosins Reyes i, finalment, les dues famílies decidiren de tocar juntes. Chico Bouchikhi, membre dels Gipsy Kings, li ho proposà primer a Tonino.[5] L'un rere l'altre, els tres germans Baliardo entraren al grup: Tonino el 1980, Diego el 1983 i Paco el 1984. Els montpellerins aportaven a la formació el seu gran coneixement de la guitarra i la seva seriositat; els Reyes, en canvi, estaven més orientats cap al cant gràcies a la influència del seu pare José Reyes, cantant de flamenc. Es repetia una mica l'esquema dels seus parents, quan el pare dels Reyes cantava i l'oncle dels Baliardo, Manitas de Plata, tocava la guitarra. Val a dir que els tres germans Baliardo no ho havien tingut tan fàcil fins al moment com els Reyes: Manitas de Plata pràcticament no els va ajudar mai, ja que havia preferit de promocionar els seus germans i fills en la indústria discogràfica.[5]

Referències modifica

  1. «Gipsy Kings - Biographie Détaillée» (en francès). laurentpons.com.
  2. Casanova, Eugeni. «Música». A: Els gitanos catalans de França. Llengua, cultura i itineraris de la gran diàspora. Lleida: Pagès Editors, 2016, p. 263. D.L. L-1457-2016. ISBN 978-84-9975-805-3. 
  3. 3,0 3,1 Casanova, Eugeni. «Kendji, Manitas i els gitanos catalans de França». vilaweb.cat. Vilaweb, 12-12-2014. [Consulta: 12 desembre 2014].
  4. «Gipsy Kings - the long-awaited, all-inclusive, ultimate FAQ» (en anglès). gipsykings.net, 26-10-2002. [Consulta: 20 setembre 2017].
  5. 5,0 5,1 5,2 Mattei, Francois. «Gipsy Kings: Because We Are Gypsies - 18. Three Cousins from Montpelier» (en anglès). gipsykings.net. Dorothy Magette (traducció a l'anglès), 30-03-1988. Arxivat de l'original el 29 de desembre 2010. [Consulta: 8 octubre 2017].

Bibliografia modifica

  • Mattei, Francois; Baez, Joan. Gipsy kings: parce que nous sommes gitans (en francès). París: Filipacchi, 1990. ISBN 2850182109. 

Enllaços externs modifica