Joan Baez
Joan Chandos Baez (Staten Island, Nova York, 9 de gener de 1941), coneguda com a Joan Baez [dʒoʊn ˈbaɪəz], cantant estatunidenca de música folk, coneguda com "la reina de la cançó protesta". Caracteritzada per una veu potent, aguda, pròxima a la d'una soprano, i amb un vibrato controlat per a potenciar la dramatització de les lletres de les cançons, Joan Baez és la màxima figura de la cançó protesta sorgida en els anys 60, a la calor de la Guerra del Vietnam. El seu repertori, no obstant això, abasta també la música tradicional, el country i el folk rock.
BiografiaModifica
Filla d'un físic mexicà i d'una professora de literatura, cosina del físic John Baez, la seva carrera comença a Boston, on va aconseguir una gran repercussió amb la seva actuació en el Newport Folk Festival de 1959. Com a resultat d'això, va gravar el seu disc de debut l'octubre de 1960, titulat només amb el seu nom, per a la companyia Vanguard. Compost de 13 cançons tradicionals, algunes d'elles balades infantils, les seves versions han resultat amb el temps gairebé canòniques. Va tenir un èxit moderat, però l'edició d'un segon volum de cançons el 1961 va fer recuperar per al gran públic aquell primer disc, i ambdós es van convertir en grans èxits, com també ho seria el seu tercer disc: Joan Baez in Concert (1962).
Entre 1962 i 1964, Baez va ser el rostre popular de la música folk, es va convertir en l'estrella de festivals i gires i va cantar en actes polítics, entre els quals s'inclouen la marxa sobre Washington de 1963 pels drets civils. Durant aquest període, va començar a estudiar el treball de Bob Dylan i, a poc a poc, el seu repertori es va desplaçar del material tradicional al de tipus socialment compromès, d'acord amb l'emergent generació d'artistes dels anys seixanta.
Va viure amb Bob Dylan entre 1963 i 1965, i junts es van guanyar el títol del rei i la reina de la cançó protesta. Va lluitar en contra de la Guerra del Vietnam i a favor dels drets civils. Per a això va crear Humanitas, una organització internacional pro Drets Humans, i el 1963 va fundar a Palo Alto un institut d'estudis sobre la no-violència.[1] Com altres intèrprets de folk, Baez es va veure influenciada per l'aparició dels Beatles als Estats Units i pel folk rock de Dylan. A conseqüència d'això, va augmentar el seu instrumental, que fins al moment es basava únicament en la seva guitarra acústica, i va arribar a fer servir una orquestra sencera en Joan (1967). Va continuar experimentant a la fi dels seixanta, com es comprova en discos com Baptism (1968), en el qual recita poesia, i en Any Day Now (1968), un doble disc de cançons de Dylan amb ambient de country.
Al març de 1968, Baez es va casar amb el líder antibel·licista David Harris, empresonat per negar-se a allistar-se. Atès que Harris era aficionat al country, Joan va tornar a aquest estil en diversos discos. Amb el seu àlbum de 1972 per a A&M Records, Come From the Shadows, es va aproximar al pop. A la fi dels seixanta i principis dels setanta, Baez es va centrar en el pop rock i va començar a escriure les seves pròpies cançons, cosa que va culminar en el supervendes Diamonds & Rust (1975), al qual va seguir Gulf Winds (1976), enterament escrit per ella. Va gravar diversos discos per a diverses companyies i, el 1993, Vanguard va realitzar Rare, Live & Classic, un triple disc de retrospectiva. Ha escrit dues autobiografies: Daybreak (1968) i And a Voice to Sing With (1987).
ReferènciesModifica
- ↑ Barratt, Elizabeth. Carmel Valley (en anglès). Arcadia Publishing, 2009, p.114. ISBN 0738571628.
