Jaculatòria

pregaria molt breua

Una jaculatòria és una pregària breua i fervent, de la tradició cristiana popular. Consisteix en una sola frase o exclamació, generalment amb rima i sovint lligat amb un problema molt concret.[1] «Si no tenim temps de fer grans pregadories podem diure tantes jaculatòries.»[2] El mot prové de l'adjectiiu llatí jaculatorius «que es lança ràpidament».[3] Per extensió, fora del context religiós s'utilitza també per indicar una frase o un desitg sempre repetit, com una mena de mantra. Es distingeixen dels goigs, que són poesies religioses més llargues. Tot i que més aviat fan part de la fe popular, encara al segle xx un filòsof catòlic com Jacques Maritain (1882-1973) les atorga un valor com que fan possible «pregar al tren i al metro i a la sala d'espera del dentista. Es pot ajudar i prendre força amb qualsevol oració curta, que és com un crit…».[4]

Uns exemplesModifica

  • Gloriós sant Roc, guardeu-nos de pesta i de foc[5]
  • O cor puríssim y santísim de Maria criat y adornat per la Sma. Trinitat!
    feu que sempre sian limpios y purs nostres cors y adornats de gracias.[6]
  • Àngel custodi de Déu infinit,
    quardeu la ciutat de dia i de nit
    per tal que no entre lo mal esperit.[7]
  • Nostra Senyora de Lourdes, cureu-nos per la conversió dels pecadors.

Jaculatòries artístiquesModifica

És un gènere que també va inspirar artistes que en van fer paròdies més terrestres. El grup mallorquí Salvatge Cor va crear la cançó «Jaculatòria» al seu àlbum L'Ú del 2015,[8] inspirada en el cal·ligrama amb el mateix títol de Joan Salvat-Papasseit, on combina el vocabulari tradicional de les jaculatòries religioses amb l'amor carnal i terrestre.[9] Pere Quart igualment es va inspirar del gènere per unes jaculatòries laiques com les Jaculatòries del centenari (de Pompeu Fabre) o les Jaculatòries de la Muntanya :[10]

« Jaculatòries
Pau a la muntanya
gaubança del cor.
Temperi a muntanya,
magnètic esport.
»
— Pere Quart


ReferènciesModifica

  1. «Jaculatòria». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «jaculatòria». Diccionari de Alguerés. [Consulta: 28 juny 2020].
  3. Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «gitar. 11.jaculatori». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4ª edició), p. 456-457. ISBN 9788441225169. 
  4. Maritain, Jacques. Le paysan de la Garonne - Un vieux laïc s'interroge à propos du temps présent (en francès). Desclée de Brouwer, 1966. 
  5. El cos de bombers de Tarragona (1858-2008).. Tarragona: Publicacions URV, 2019, p. 41, 135 (Quaderns de l'Arxiu número 4). ISBN 978-84-8424-791-3. 
  6. Claret, Antoni Maria. «Jaculatoria ques dirá tres vegades». A: Breu noticia de las intruccions de la Arxiconfraria del Santissim e Immaculat Cor de Maria per la conversió dels pecadors, que en forma de diálogo. Barcelona: Hereus de la Vda. Pla, 1847, p. 72. 
  7. Martín i Cantarino, Carles «Els àngels (II). L'àngel custodi. Una advocació cívica i religiosa.». Saó, La revista degana en valencià, 15-11-2018 [Consulta: 28 juny 2020].
  8. «Jaculatòria» (àudio). Salvatge Cor. [Consulta: 28 juny 2020].
  9. Orazi, Veronica. «Suggestions per a una descodificació semiològica: Jaculatòria de Joan Salvat-Papasseit». A: Miscel·lània Giuseppe Tavani. 1. ed. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2001-, p. 179, 183. ISBN 84-8415-305-3. 
  10. Dalmau, Jordi «Memòries dels tombs». Diari de Girona, 21-10-2010.