Jakob Bernoulli II

matemàtic suís

Jakob (o Jacques) Bernoulli II (1759-1789) fou un matemàtic suís, últim membre notable de la família Bernoulli.

Infotaula de personaJakob Bernoulli II
Jacob II Bernoulli.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement28 octubre 1759 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Basilea Modifica el valor a Wikidata
Mort14 juliol 1789 (Julià) Modifica el valor a Wikidata (29 anys)
Sant Petersburg Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident Modifica el valor a Wikidata (Ofegament Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Basilea
Activitat
OcupacióMatemàtiques
OrganitzacióAcadèmia de Sant Petersburg
Membre de
Influències
Família
CònjugeCharlotte Euler (en) Tradueix (1789–1789), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
PareJohann Bernoulli II
GermansJohan Bernoulli III, Nicolaus III Bernoulli (en) Tradueix i Daniel II Bernoulli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Vida i ObraModifica

Era fill de Johann Bernoulli II i besnebot de Jakob Bernoulli, per això se'l coneix com a segon Jakob Bernoulli. Va ser el darrer dels membres d'aquesta família coneguts pels seus treballs matemàtics; Johann Bernoulli III era germà seu més gran.

Com d'altres membres de la família va estudiar lleis a la universitat de Basilea, però influït per l'ambient familiar es va decantar per les matemàtiques que havia estudiat amb el seu oncle Daniel Bernoulli. En morir el seu oncle el 1782 va intentar ocupar la seva plaça de professor a la universitat sense èxit. Va ser nomenat secretari de l'Enviat Imperial a Torí i Venècia, on coneixerà Antonio Maria Lorgna.[1]

Poc després va rebre una oferta de l'Acadèmia de Sant Petersburg (on havien estat treballant anys abans els seus oncles Daniel i Nicolaus). Malauradament va morir ofegat pocs anys després quan nedava pel riu Neva[2] i pocs mesos després d'haver-se casat amb una néta d'Euler.

Els seus treballs versen sobre temes físic-matemàtics i van ser publicats a la revista de l'Acadèmia. Els temes estudiats per Jacob II van ser fonamentalment: l'elasticitat,[3] la hidroestàtica i la balística.

ReferènciesModifica

  1. Luciano, pàgina 421.
  2. Speiser, pàgina 82.
  3. Mathúna, pàgines 165 i següents.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jakob Bernoulli II» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. (anglès)