James Knox Polk
James Knox Polk (pronunciació en anglès: ˈpoːk;[1] 2 de novembre de 1795, Pineville, Carolina del Nord, EUA – 15 de juny de 1849, Nashville, Tennessee) fou l'onzè president dels Estats Units, del 4 de març de 1845 fins al 4 de març de 1849. Tot i que Polk nasqué a Carolina del Nord,[2] passà la major part de la seva vida a Tennessee, estat que representà a la Cambra de Representants dels Estats Units pel Partit Demòcrata (1835–1839) i del qual fou governador (1839–1841) abans d'esdevenir president.
Ferm partidari d'Andrew Jackson, Polk fou el darrer president "fort" d'abans de la Guerra de Secessió.[3] Destaquen els èxits de Polk en política exterior. Va amenaçar de guerra al Regne Unit i aleshores es va fer enrere i va dividir la propietat del Nord-oest Pacífic amb el Regne Unit. Fou un candidat el 1844 que va ser nominat de forma inesperada, i fou el primer president que no va optar a la primera reelecció.
Va poder escometre durant el seu mandat tots els objectius nacionals i internacionals que s'havia proposat. Quan Mèxic va rebutjar l'annexió de Texas als Estats Units, hi va dirigir una guerra i invasió en la qual li va arrabassar tot el que ara es coneix com a Sud-oest dels Estats Units, pràcticament la meitat del territori mexicà fins llavors. Així mateix, va reduir notablement l'impost a béns importats, reemplaçant la llei de tarifes de l'any 1842 amb la coneguda com Walker Tariff. Per mitjà d'aquesta llei els estats del sud, menys industrialitzats que els del nord, van veure reduït el preu dels béns que importaven del nord i d'altres llocs. També va amenaçar al govern britànic amb una guerra a causa de la disputa pel control del territori d'Oregon, dissensió que va acabar amb la venda del Territori d'Oregon pels anglesos. Va idear un sistema de tresoreria que va durar fins a l'any 1913, va supervisar l'obertura de l'Acadèmia Naval dels Estats Units, l'Institut Smithsonià i el començament de la construcció del Monument a Washington. El primer segell postal estatunidenc es va estampar durant la seva presidència. Va complir la seva paraula de ser president per només un mandat i es va retirar a la seva casa a Tennessee el març de 1849; tres mesos després va morir de còlera.
Els historiadors el descriuen com un dels presidents amb més èxit a promoure, obtenir suports i escometre les metes de la seva agenda presidencial. També ha estat descrit com el president menys conegut, però més influent de la història estatunidenca.[4]
Biografia modifica
Primers anys modifica
James Knox Polk, primer de deu fills, va néixer el 2 de novembre de 1795 en una casa de grangers del que és ara Pineville, Carolina del Nord, en el comtat de Mecklenburg, just als afores de Charlotte.[2][5][6] El seu pare, Samuel Polk, era un escocès-irlandès amo de més de cinquanta esclaus i pròsper granger i agrimensor. La seva mare, Jane Polk (nascuda Knox), procedia d'un germà del reformador religiós escocès John Knox. Ella va batejar el seu primogènit, en honor al seu pare, James Knox.[6][5] Com la majoria dels immigrants irlandesos i escocesos, les famílies Knox i Polk eren presbiterianes. I, encara que Jane va ser presbiteriana tota la seva vida, Samuel (el pare de la qual, Ezekiel Polk, va ser deísta) va rebutjar el presbiterianisme dogmàtic. Quan els pares van portar a James al baptisme, Samuel va refusar declarar la seva fe com a cristiana, la qual cosa va induir al ministre a no batejar el nen.[5][7] El 1803, la majoria de la família Polk es va traslladar al llarg del riu Duck (Tennessee), àrea ara coneguda com el Comtat de Maury. La resta de la família de Polk els va seguir l'any 1806.[8] La família va augmentar i va prosperar. Samuel es va enriquir especulant amb terres i finalment va arribar a ser jutge del comtat.[8]
Polk va ser educat a casa.[8] La seva salut era molt trencadissa i el 1812 va arribar a deteriorar-se fins al punt que va haver de ser portat al doctor Ephraim McDowell de Danville (Kentucky), que el va operar per a extreure-li uns càlculs en la bufeta (litiasi vesical).[9] Polk va estar despert durant la cirurgia perquè no hi havia més anestèsic que una ampolla de brandi. I es creu que aquesta cirurgia va poder deixar-ho estèril, ja que no va tenir fills.[10]
Després de la seva recuperació, el seu pare li va oferir un lloc en els seus negocis comercials, però Polk va refusar.[9] El juliol de 1813 es va inscriure a l'església presbiteriana de Zion, que estava prop de la seva casa. Un any després va assistir a una acadèmia en Murfreesboro (Tennessee) on és possible que conegués per primera vegada a la seva futura esposa Sarah Childress Polk.[11] En Murfreesboro Polk es va distingir com a estudiant prometedor, i el gener de 1816 va ser admès en la Universitat de Carolina del Nord com sophomore. Els Polk tenien connexions amb aquesta universitat, en aquest llavors amb solament vuitanta estudiants; Sam Polk era administrador de finques per a la universitat i el seu cosí William Polk, fideïcomissari.[12] Durant el seu temps allí, Polk va formar part de la Societat dialèctica, on regularment debatia i practicava l'art de l'oratòria. El seu company d'habitació, William Dunn Moseley, va arribar a ser el primer governador de Florida. Polk es va graduar amb honors el maig de 1818.[13] La universitat, temps després, li va donar el nom de Polk Plau al pati baix del campus principal.[14]
Després de la seva graduació, Polk va viatjar a Nashville com a passant de l'advocat Felix Grundy.[15] Aquest va ser el primer mentor de Polk. I el 20 de setembre de 1819, amb la pública aprovació de Grundy, va ser elegit per a un lloc de secretari del Senat de l'Estat de Tennessee.[16] El 1821, Polk va ser reelegit sense oposició i va continuar servint fins a 1822. Polk va obtenir permís per a practicar l'advocacia el juny de 1820. El seu primer cas va ser defensar al seu propi pare d'una acusació pública, i va aconseguir exonerar-lo i deixar-lo lliure amb només una multa d'un dòlar.[16] No li va faltar treball després pels nombrosos casos de deutes que va promoure el Pànic de 1819.[17]
Primera vida política modifica
Referències modifica
- ↑ «Polk». A: John K. Bollard. Pronouncing Dictionary of Proper Names, 2a Edició. Omnigraphics, 1998, p. 806.
- ↑ 2,0 2,1 James Knox Polk Còpia de fitxer a la Wayback Machine. from PresidentialAvenue.com
- ↑ James K. Polk. Arxivat 2008-04-03 a Wayback Machine. La Casa Blanca.
- ↑ The Overlooked President Còpia de fitxer a la Wayback Machine. from TheDailyBeast.com
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Borneman, p. 6
- ↑ 6,0 6,1 «http://www.presidentialavenue.com/jp.cfm». Arxivat de l'original el 14 de abril de 2016. [Consulta: 8 març 2016].
- ↑ Haynes, pp. 4–6.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Borneman p. 7
- ↑ 9,0 9,1 Borneman p. 8
- ↑ Seigenthaler p. 19
- ↑ Borneman p. 13
- ↑ Haynes p.11.
- ↑ Borneman p. 8–9
- ↑ «History». University of North Carolina at Chapel Hill. [Consulta: 15 abril 2011].
- ↑ Borneman p. 10
- ↑ 16,0 16,1 Borneman p. 11
- ↑ Seigenthaler p.24
