Jan Jacob de Laet

polític i escriptor belga

Jan Jacob de Laet (Antwerpen, 13 de desembre 181522 d'abril 1891) és un escriptor i polític belga.[1] Tenia una formació de cirurgià, però no va exercir gaire la professió. És conegut per ser el primer representant a fer el jurament en neerlandès al parlament Belga el 1863 i per la llei sobre l'ús de les llengües en les regions de parla neerlandesa de 1878.

Plantilla:Infotaula personaJan Jacob de Laet

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nl) Jan Jacob Alfried de Laet Modifica el valor a Wikidata
13 desembre 1815 Modifica el valor a Wikidata
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 abril 1891 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Sant Fredegandus Modifica el valor a Wikidata
Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica
9 juny 1863 – 22 abril 1891 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Activitat
Ocupacióescriptor, cirurgià, metge, polític, periodista Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Catòlic-Federatie van Katholieke Kringen en Conservatieve Verenigingen Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaJohan Alfried de Laet Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeJoanna Gons (1840–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFrédéric de Laet Modifica el valor a Wikidata

De Laet era fill d'un geòmetra. Va créixer a la ciutat d'Anvers. El 1840 es va casar amb Johana Gons. Té una filla: Elisabeth (1841-1909).

Carrera

modifica

Juntament amb Hendrik Conscience (1812-1883) i Theodoor van Ryswyck (1811-1849), pertany a la primera generació d'escriptors romàntics i artistes flamencs. Va debutar amb poesia en francès molt influenciada per l'estil de Victor Hugo. També va publicar contes i una novel·la. Hauria sigut l'escriptor francès Roger de Beauvoir que l'hauria convençut escriure en neerlandès. Al seu torn De Laet va convèncer Conscience perquè ho fes també.[2]

Amb Theodoor van Ryswyck va crear el 1844 el primer diari belga en neerlandès Vlaemsch België ('La Bèlgica flamenca’), del qual va ser redactor en cap.[1] Tot i ser d'origen liberal i anticlerical, va evolucionar cap a un catolicisme per oportunisme polític. Pensava que els catòlics donaven més suport al moviment flamenc. Tanmateix, des de l'inici hi havia hagut molta col·laboració entre «flamingants»,[3] d'ideologia oposada que trobaven la «causa flamenca» més important que llurs divergències ideològiques. La primera petició al rei Leopold I el 1840[4] va ser llençat per liberals gantencs i sostinguda per catòlics com ara el canonge Jan Baptist David i el mateix De Laet.[5][6]

 
Sepulcre al cementiri Sant Fredegandus de Deurne

El 1854 va crear una fleca industrial amb filials a Brussel·les i Anvers.[7] El 1863 va ser elegit membre de la Cambra de Representants, un càrrec electe que va continuar fins a la seva mort el 1891. Es va destacar per ser el primer representant belga que va prestar el jurament en neerlandès quan va prendre possessió del càrrec.[7]

Era la vetlla d'un altre conflicte perdurable que va abocar en la «guerra de l'escola» durant la qual liberals i catòlics es van disputar durant decennis sobre l'escola pública i laica.[8] Va atacar els francmaçons a la Cambra com una «església oculta i una associació política».[9] De juliol 1848 a juny 1853 era redactor en cap del diari conservador i catòlic Journal d'Anvers, i després del diari brussel·lès L'Émancipation.[10] A Anvers va militar en cercles catòlics i conservadors, que el 1869 amb altres associacions del mateix caire van crear el Partit Catòlic.

El 1886 va ser un dels membres fundadors de la Reial Acadèmia de llengua i literatura neerlandesa, de la qual va ser vicepresident el 1888 i president el 1889.[11][12] Després d'un any va demetre per raons de salut.

Va morir a Anvers el 22 d'abril de 1891. Va ser sebollit al cementiri de Deurne, prop d'Anvers. A l'obituari, l'escriptor August Snieders (1825-1904) va dir en l'estil de la fi del segle xix: «Johan-Alfried de Laet va ser un dels que, després de segles de lluita —i quan, al cap i a la fi, es pensava que el poble flamenc seria esborrat del mapa del món– va cridar aquest mateix poble a nuar-se amb els seus orgullosos orígens germànics. Jo diria, va fer reviure aquella gran família flamenca, aquesta família a la qual s'honren els usos i costums així com la llengua, la fama, la grandesa pròpies i el sentiment nacional.»[13]

La Llei de Laet, primer reconeixement del neerlandès a l'administració belga

modifica

El 1878 va ser l'autor de l'anomenada Llei de Laet que per primera vegada regla l'ús del neerlandès. En aquesta època encara es feia servir el terme «flamenc» avui abandonat. En les províncies de parla neerlandesa (Flandes Occidental i Oriental, Anvers i Limburg i el districte de Lovaina) l'administració s'ha de fer en neerlandès o en francès i neerlandès. S'hi instaura un règim bilingüe de fet, mentrestant Valònia roman monolingüe. El districte de Brussel·les esdevé bilingüe en les comunicacions oficials i els veïns s'han de tractar en la llengua que fan servir.[14] La llei va ser votada a la unanimitat.[15] Els francòfons, principalment monolingües, temien que aquesta llei creés un avantatge per als flamencs, més sovint bilingües i que així la llei fos un fre a llur carrera dins l'administració.[16]

Obres destacades

modifica
  • De vloek, novelle, 1842
  • Het Huis van Wesenbeke, 1842
  • De Vlaemsche Beweging (‘El moviment flamenc’), una resposta a la Revue nationale, 1845[17]

Reconeixement

modifica
  • El seu sepulcre monumental, al cementiri de l'església de Sant Fredegandus a Deurne, va ser restaurat i novament inaugurat el 2017.[18]
  • La ciutat d'Anvers li va dedicar un carrer al barri de Borgerhout.[19]

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 van den Branden i Frederiks, 1888-1891.
  2. «Jan Alfried de Laet» (en neerlandès). Anet. Universitat d'Anvers. Arxivat de l'original el 2023-08-19. [Consulta: 20 agost 2023].
  3. flamingant és el nom dels militants del moviment flamenc
  4. de Decker, Pierre Jacques François. Du pétitionnement en faveur de la langue flamande [Sobre la petició en favor de la llengua neerlandesa] (llibre electrònic de franc) (en francès). Brussel·les: Société des beaux-arts & Revue de Brux elles, 1840. «[traduït] Ser jutjat i administrats en llur llengua materna és un dret sagrat i un antic privilegi de les províncies flamenques del regne (p.6)» 
  5. Baerten, 2001, p. 1256.
  6. Craeybeckx, J. L.. «Socialisme en Vlaamse beweging omstreeks 1900 [Socialisme i moviment flamenc devers l'any 1900]». A: Henry Bijleveld. Provocatie en inspiratie. Liber amicorum Leopold Flam. volum 2. Antwerpen: Ontwikkeling, 1975, p. 787-798. 
  7. 7,0 7,1 Wils, Lode. «De Laet, Jan J.». A: Nieuwe Encyclopedie van de Vlaamse Beweging (NEVB) [Nova enciclopèdia del moviment flamenc] (en neerlandès). Tielt: Lannoo, 2008. 
  8. Courtois, Luc. ««Des écoles sans Dieu et des maîtres sans foi, délivrez-nous Seigneur»: Les évêques belges et la première guerre scolaire en Belgique (1879-1884) [«De l'escola sense Déu i dels mestres sense fe, Senyor, allibereu-nos»: Els bisbes belgues i la primera guerra de l'escola de Bèlgica (1879-1884)]». A: Éducation, Religion, Laïcité (xvie-xxe s.). Continuités, tensions et ruptures dans la formation des élèves et des enseignants (en francès). Lille: Publications de l’Institut de recherches historiques du Septentrion, 2018-05-02, p. 355–362. ISBN 978-2-490296-17-0. 
  9. Lemaire, Jacques. «Franc-maçonnerie et laïcité en France et en Belgique». A: Les Francs-maçons dans la cité (llibre en línia de franc) (en francès). Rennes: Presses universitaires de Rennes, 2015-07-08, p. 97–123. ISBN 978-2-7535-2552-8. 
  10. Wilms, 2008.
  11. en neerlandès: Koninklijke Academie voor Nederlandse Taal en Letteren
  12. «De Laet, Jan Jacob» (en neerlandès). Reial Acadèmia de llengua i literatura neerlandesa. [Consulta: 20 agost 2023].
  13. Snieders, August. «III. Redevoering uitgesproken in het Sterfhuis van den Heer J. de Laet[Oració funebre donada a casa del difunt senyor J. de Laet]». A: DBNL. Werken [Obres] (en neerlandès). volum 19 Karakters en silhouetten. Maatschappij voor God en 't Volk, p. 67-68. 
  14. Rillaerts, Stéphane «La frontière linguistique, 1878-1963» (en francès). Courrier hebdomadaire du CRISP, 2010, pàg. 6-111.
  15. Rillaerts, 2010, §25.
  16. Rillaerts, 2010, §21.
  17. Per una bibliografia extensa vegeu «J.A. de Laet». Biblioteca digital de la literatura neerlandesa.
  18. Stassijns, Jan «Grafmonument Jan de Laet opnieuw ingehuldigd: “Hij verdient deze restauratie ten volle”» (en neerlandès). Gazet van Antwerpen, 08-07-2017.
  19. «Jan De Laetstraat». Open Street Map.

Bibliografia

modifica