Jardí de Luxemburg
El Jardí de Luxemburg[1] (anomenat localment el «Luco») és un jardí privat obert al públic, situat al 6è districte de París. Creat el 1612 a petició de Maria de Mèdici,[2] ha estat objecte d'una restauració dirigida per l'arquitecte Jean-François-Thérèse Chalgrin, sota el Primer Imperi. Ocupa 23 hectàrees guarnides amb parterres de flors i escultures.[3] Atreu igualment parisencs, estudiants i visitants del món sencer.
Jardí de Luxemburg | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (fr) Jardin du Luxembourg | |||
Epònim | Palau de Luxemburg | |||
Dades | ||||
Tipus | Jardí públic i atracció turística | |||
Construcció | 1612 | |||
Característiques | ||||
Superfície | 23 ha | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | 6è districte de París (França) | |||
Localització | 6è districte de París | |||
| ||||
Activitat | ||||
Gestor/operador | Ajuntament de París | |||
Lloc web | jardin.senat.fr | |||
Monuments i estàtues
modificaSituats al cor del barri llatí de París, reagrupats al recinte marcat amb una reixa de la que les puntes estan recobertes de full d'or, els jardins acullen diversos edificis classificats:
- el Palau de Luxemburg on es reuneix el Senat, la cambra alta del Parlament, propietari del jardí del que en garanteix el manteniment.
- el Museu de Luxemburg, consagrat a grans exposicions temporals d'art, reputades per la qualitat de les obres presentades. S'accedeix al palau i al museu per la rue de Vaugirard.
- l'orangerie, situada al passeig Delacroix, que protegeix un seguit de vegetals anomenats «d'orangerie», procedents del perímetre mediterrani, que es troba a la part del jardí anomenada «a la francesa» a partir de l'1 de maig. A l'estiu, l'orangerie serveix de sala d'exposicions temporals.
- l'antic Hotel Vendôme, avui ocupat per l'Escola de les Mines de París.
Escultures dels jardins:
- al voltant de la terrassa central, estàtues de reines i princeses de França, començant per Clotilde de Borgonya, les que han estat escollides per Lluís Felip I;
- estàtues representant figures de la mitologia grega;
- estàtues d'animals;
- estàtues de personatges il·lustres com Beethoven, Flaubert; Baudelaire, Mendès-France, Frédéric Chopin.
S'hi troba també un dels originals de l'estàtua de la Llibertat (oferta per Bartholdi al museu el 1900, després instal·lada al jardí el 1906).
El jardí està format per una part « a la francesa» situada a l'eix del palau i les parts « a l'anglesa» del costat de la rue Guynemer, així com un hort, conservatori de pomologia de varietats antigues i oblidades, situat de cara al Lycée Montaigne, a la banda de la rue Auguste-Comte.
El conjunt del jardí, de manera comuna anomenat «Luco», és recorregut per passeigs permetent les caminades i el vagareig. Un d'aquests passeigs és evocat en un poema de Gérard de Nerval titulat Une allée du Luxembourg (Un passeig del Luxemburg):
- Ha passat, la noia [...]
- Perfum, noia, harmonia...
- La felicitat passava, s'ha escapat!
Activitats
modificaEl jardí acull activitats esportives: tennis, bàsquet, arts marcials, així com les fases finals del Campionat de França de jeu de paume, que hi tenen lloc el primer diumenge de setembre. El terreny del Jeu de Paume del Senat ha acollit les proves dels Jocs Olímpics d'Estiu de 1900. A la cantonada nord-oest, prop de l'Orangerie, s'hi troben regularment jugadors d'escacs, fins i tot en ple hivern, mentre que els de bridge] (tres taules) esperen els dies bons.
S'hi instal·len regularment exposicions de fotografies a les reixes exteriors des de 1997, al jardí també s'hi instal·len altres tipus d'exposicions com el 2001 l'exposició de l'escultor Lucien Bénière. A la cantonada nord-est, el quiosc de música és el marc de concerts mentre fa bon temps. S'hi fan també al jardí representacions d'òpera. També s'hi proposen activitats pels infants: parc de jocs, passeigs en poni al passeig dels rucs i teatre de marionetes. Joves i menys joves es troben al voltant de la bassa principal per a fer-hi navegar models reduïts de vaixells telecomandats o a vela.
S'hi troben conreus de plantes de massissos destinades als parterres del jardí i els hivernacles que protegeixen plantes verdes i flors destinades a la decoració dels interiors del palau. Prop del Pavelló Davioud (porta Vavin) hi ha un espai que permet iniciar-se en l'apicultura.
Galeria
modifica-
Pintura d'Henri Rousseau Jardin du Luxembourg. Monument de Chopin (1909).
-
La Bocca della verità, de Jules Blanchard (1871)
-
Plànol del Jardin du Luxembourg per a no vidents
-
El palau sota la neu
Referències
modifica- ↑ Moreno Cullell, Vicente. «El Palau i els Jardins de Luxemburg de París». Sàpiens. [Consulta: 14 gener 2014].
- ↑ un jardí nascut de la voluntat Arxivat 2010-03-28 a Wayback Machine. de Maria de Mèdici
- ↑ «plànol del jardin du luxembourg». Arxivat de l'original el 2017-04-25. [Consulta: 7 febrer 2009].
Enllaços externs
modifica- El jardin du Luxembourg a la web del Senat; vegeu particularment una carta interactiva de less estàtues.