Obre el menú principal

Jasmin o Jansemin és el nom amb què fou conegut Jacme Boèr (Agen, Guiena, 6 de març de 1798- 4 d'octubre de 1864), poeta occità del segle XIX.

Infotaula de personaJasmin
Jacques Boé, dit Jasmin.jpg
Jasmin a Revue des Deux Mondes el 1854
Biografia
Naixement (fr) Jacques Boé
16 març 1798
Agen (França)
Mort 4 octubre 1864 (66 anys)
Agen (França)
Activitat
Ocupació Poeta i escriptor
Nom de ploma Jansemin
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Era fill d'un sastre i després d'estudiar uns anys al seminari des del 1818 treballà com a barber, i es va fer popular recitant els seus poemes als clients. El 1822 assolí celebritat quan va compondre Fidelitat agenesa per al carnaval de 1822, i Lo Charibari el 1825.

La seva consagració definitiva arribà amb Lo tres de mai, composta amb motiu de la inauguració a Nerac de l'estàtua d'Enric de Navarra. Això li va permetre recórrer el territori occità recitant els seus poemes, i es consagrà definitivament com a poeta nacional occità quan recità L'Avugla de Castelculhèr a Bordeus el 1836. El 1840 els seus recitals eren ja multitudinaris; es calcula que en va fer un total de 12.000, dels quals la major part dels ingressos foren destinats a obres de caritat. Fou lloat per homes de lletres francesos com Honoré de Balzac (1842), Alphonse de Lamartine (qui el qualificà d'Homer dels proletaris) i Charles Nodier, i fins i tot pel compositor Franz Liszt, a qui conegué en un concert a Agen el 1844.

La seva fama fou tal que fou rebut per l'emperador Napoleó III al Palau de les Teuleries, qui li va concedir la Legió d'Honor, i pels salons de l'alta societat de París. El 1852 l'Acadèmia Francesa li va concedir una pensió; el papa Pius IX el consagrà com a cavaller de Sant Jordi.

La seva mort fou molt sentida tant a Agen com a París. El 12 de maig de 1870 es va inaugurar a Agen una estàtua de bronze seva feta per Vital-Dubray. Frederic Mistral li va retre homenatge, tot i el poc interès que havia mostrat Jasmin pel Felibritge. Un carrer i una estació de metro a París duen el seu nom.

ObraModifica

Gran narrador, fou capaç de reviscolar la poesia popular occitana i va influir en gairebé tots els poetes posteriors, sent considerat un precursor del Felibritge. La seva obra fou recollita als quatre volums de Papilhòtas (1835, 1842, 1854 i 1863). Tot i que era considerat gascó, la seva obra fou editada en llenguadocià, en el parlar d'Agen.

Principals poemesModifica

  • Las Papillôtos (Els embolcalls),
  • L'Abuglo de Castèl-Cuillè (el cec de Castelculier),
  • Françoneta (
  • Los dos fraires beçons
  • La Setmana del Filh
  • Mos Sovenirs
  • Maltra l'innocenta (Maltra l'innocent).
  • Lo poèta del puple a Monsur Renan.

Extracte de FrançonetaModifica

Apèi, luènh del brut de l'enveja,
Fai çò que fasèm tots: los uèlhs oberts, sauneja,
E sans pèiretas ni martèl,
Se bastís un pichon castèl
Ont pròche de Pascal tot lusís, tot daureja
E raja de bonur; ò ! lo sage a rason:
« L'ama sofrenta aima milhor. »
Aquesta, dejà tota al fait que la mestreja,
Sent qu'aima per totjorn; tot li ritz, mès, ailàs !
Mèl d'amor tròp viste amareja;
Tot d'un còp, se soven, fremís, ven coma glaç;
Al truc d'una pensada afrosa
Son castelet s'es demolit;
Revava d'amor, malurosa !
L'amor li'es defendut, lo grand Sorcièr z'a dit,
Lo Demon l'a crompada; e l'òme assès ardit
Per l'esposar, d'aprèt la menaça infernala,
Non diu trobar qu'un clòt dins sa cramba noviala; ...
Ela, veire morir Pascal a son costat !!
Pietat, mon Diu ! ... mon Diu, pietat !!

BibliografiaModifica

  • Robèrt Lafont i Christian Anatole (1973) Història de la literatura occitana Dopesa, Barcelona.
  • Jasmin,Jacques Boé Las papillotes de Jacques Jasmin, París, pels Germans Didot, 1860
  • Coleridge-Taylor, Samuel; Jasmin; Longfellow, Henry Wadsworth The blind girl of Castél-Cuillé : cantata for soprano and baritone soli, chorus, and orchestra, op. 43, Nòva York, per E.S. Ewer, 1901
  • Jasmin, Jacques; Longfellow, Henry Wadsworth; Morton, Marguerite The blind girl of Castel-Cuille, id id, 1892.
  • Francés Pic & Clara Torrelhas Jasmin : actes du colloque d'Agen, 9, 10 et 11 octobre 1998, Tolosa, Centre d'estudi de la literatura occitana, 2002
  • Le Roy Ladurie, Emmanuel La sorcière de Jasmin, París, Edicions del Seuil, 1983
  • Nodier, Charles Les papillotes du perruquier d'Agen, id per Teishener, 1835
  • Smiles, Samuel Jasmin: barber, poet, philanthropist, Londres, per J. Murray, 1891

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jasmin