Jaume Cercós i Solé
Jaume Cercós i Solé (Arbeca,[a][1] 1804-1865) fou monjo de Poblet i vicari general de la Congregació del Cister a la Corona d'Aragó i Navarra (1861-1862).[1] Al moment de la seva mort, el 1862, era el darrer monjo supervivent de la comunitat pobletana anterior a l'exclaustració de 1835.[2]
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 gener 1804  Arbeca (Garrigues) |
| Mort | 1r desembre 1862 (58 anys) Arbeca (Garrigues) |
| Activitat | |
| Ocupació | religiós |
Ingressà a l'orde del Cister al monestir de Poblet, on va vestir l'hàbit el 1827 i va professar l'any següent. Va ser destinat a Veruela, a la província de Saragossa, on exercí com a lector de Teologia. Delatat falsament, va ser empresonat a Saragossa, traslladat a Cadis i sentenciat a ser confinat a les Filipines. S'escapà a través del Pirineu i s'establí a Itàlia i més tard a Bordeus. El 1844 tornà a Espanya i s'establí a Reus i després a Arbeca, on la seva família hi tenia possessions. Va ser secretari de cambra del bisbat de la Seu d'Urgell amb el bisbe Caixal el 1854.[3] Atacat per la ceguesa es retirà a Arbeca, on rebé el 1861 el nomenament de Vicari General de la Congregació Cistercenca de la Corona d'Aragó i Navarra i el títol de Mestre en Teologia, fou enterrat a Arbeca mateix. L'any 1979 les seves despulles foren inhumades al monestir de Poblet.
Va publicar algunes obres:
- Deberes monásticos para religiosas cistercienses según la regla de nuestro P. San Benito. Barcelona: imp. de Pablo Riera, 1859.
- Ramillete liturgico ó mejor, cuatro palabras sobre las Ceremonias y Misterios contenidos en el sacrosanto sacrificio de la Misa en refutación de las objeciones que nuestros pretendidos reformadores nos oponen á tan augusto sacramento. Barcelona: Imprenta de Pablo Riera, 1861
I va participar en l'obra
- Copiosa y variada colección de variados panegíricos sobre los misterios de la Santísima Trinidad, dirigida per Antoni M. Claret. Barcelona: Librería Religiosa: Imprenta de Pablo Riera, 1860-1862. 11 volums
Notes modifica
- ↑ Les fonts documentades assenyalen que era natural d'Arbeca. Tot i així, altres com l'Enciclopèdia Espasa (volum 12, pagina 1204), el fan fill de Reus.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 Piquer i Jover, Josep J. «Monjos exclaustrats de Santes Creus i altres abadies de la Corona d'Aragó i que influïren en la restauració de l'esperit monàstic dels cenobis de dones (1815-1881)». Santes Creus, Boletín del Archivo Bibliográfico, 3, 21, 1965, pàg. 11-47.
- ↑ «Monestir de Poblet - Comunitat Monàstica - Necrologi». [Consulta: 22 març 2023].
- ↑ Roigé, Ramon «Catàlec compendiós dels religiosos fills de Reus més célebres nascuts durant el segle xix». Semanario Católico de Reus, 36, 1912, pàg. 3-10.