Jaume Comellas i Colldeforns

periodista, crític d'art, assagista, biògraf, historiador de l'art i professor universitari català

Jaume Comellas i Colldeforns (Terrassa, 1941) és un periodista, crític d'art, assagista, biògraf, historiador de l'art i professor universitari català.[1][2]

Infotaula de personaJaume Comellas i Colldeforns
Nom original(ca) Jaume Comellas Colldeforns Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1941 Modifica el valor a Wikidata (78/79 anys)
Terrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHistòria de l'art Modifica el valor a Wikidata
OcupacióProfessor d'universitat, periodista, crític d'art, escriptor, assagista, biògraf i historiador de l'art Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Politècnica de Catalunya
Universitat Pompeu Fabra
Avui Modifica el valor a Wikidata
Premis

Llicenciat per la Universitat de Barcelona en Història de l'art, així com en Ciències de la Informació, la seva carrera com a periodista ha estat sempre vinculada al món de la cultura en general, i de l'art en particular i molt especialment, la música. A més d'en la premsa generalista, com el diari Avui —del que és un dels seus fundadors— o El Correu Català, també ha estat habitual en premsa i mitjans especialitzats, com a crític d'art o de música a Barcelona Metròpolis Mediterrània, Oriflama, Presència, la revista Al Vent, que també va fundar, i Catalunya Música/Revista Musical Catalana, que va dirigir, entre altres. És també professor de la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Pompeu Fabra i ho va ser durant divuit anys en Universitat Politècnica de Catalunya. El 1992 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme.

ObraModifica

És autor de multitud d'articles, ponències i treballs. De les seves moltes obres, destaquen:[3]

  • El Doctor Badia a l'hora decisiva d'Ona Cultural (1981, amb Antoni M. Badia i Margarit)
  • Frederic Mompou (1993, amb Lluís Millet i Loras, Ramón Barce, Narcís Bonet i Alicia Moreno)
  • Jesús Mir, empremta trempolina (2002)
  • Llançanencs d’or (2002)
  • Pau Casals a l'exili (2006, amb Narcís Castanyer i Ramon Colomer)
  • Victòria dels Àngels, memòries de viva veu: diàleg sense partitura (2005)
  • La nació és la llengua: el pensament lingüístic de Joan Maragall (2008)
  • Josep Carreras, historia de una predestinación (2008)

ReferènciesModifica

  1. «Jaume Comellas Colldeforns» (en catalán). Grupo 62. [Consulta: 10 maig 2014].
  2. «Jaume Comellas Colldeforns». Universidad Pompeu Fabra. [Consulta: 10 maig 2014].
  3. Comellas i Colldeforns, Jaume en http://www.worldcat.org/.