Jaume Girona i Agrafel
Jaume Girona i Agrafel (Barcelona, 1826 - Madrid, 1907) fou un financer i empresari català, fill d'Ignasi Girona i Targa i germà de Joan i Manuel Girona i Agrafel.
 Retrat de Jaume Girona i Agrafel, pintat per Federico Madrazo en 1856  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 juliol 1826 Barcelona |
| Mort | 3 octubre 1907 (81 anys) Madrid |
 Senador del Regne | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | financer, industrial, empresari |
| Partit | Partit Liberal Conservador |
| Família | |
| Cònjuge | Saturnina Canaleta i Morales |
| Fills | Jaume, Milagros i Manuel Girona i Canaleta |
| Pare | Ignasi Girona i Targa / Rita Agrafel i Obrador |
| Germans | Joan Girona i Agrafel, Manuel Girona i Agrafel, Ignasi Girona i Agrafel i Casimir Girona i Agrafel |
| Parents | Germans Joan, Mercè, Antònia / Manuel, Ignasi, Casimir, Esperança. |
Biografia modifica
Va ser enviat pel seu pare, Ignasi Girona i Targa, a Madrid com a delegat i director de l'oficina del Banc de Barcelona a Madrid.
Posteriorment (1872) va fundar el Banco de Castilla i fou el seu president, estant en el consell el marquès de Vinent i Rafael Cabezas (antic Ministre d'Hisenda). Amb el seu germà Manuel, el marquès de Comillas, el comte de Güell i el comte de Gamazo, entre altres, va fundar el Banco Hispano Colonial.
Fundà a Madrid l'empresa Jaime Girona y Cía. en la que hi participava l'empresa familiar Girona Hermanos y Cía.[1][2] També va fundar diverses empreses siderúrgiques a Astúries (Duro Felguera) i el País Basc, entre elles, en 1882, la Sociedad Altos Hornos y Fábricas de Hierro y Acero de Bilbao (AHB), després Altos Hornos de Vizcaya, de la qual fou president durant 25 anys. Altos Hornos de Vizcaya tenia un vaixell anomenat Jaime Girona que fou requisat durant la Guerra Civil. Va ser soci fundador, en representació del Banco de Castilla, de la Compañía General de Tabacos de Filipinas. També va ser vicepresident de l'empresa minera i siderúrgica Duro Felguera. Va ser diputat i senador vitalici.[3]
Vida familiar modifica
Es va casar amb Saturnina Canaleta i Morales (els Canaleta van ser una important i llarga saga d'industrials del tèxtil a Catalunya), de la qual va tenir 3 fills. Jaume Girona i Canaleta, senador, I comte d'Eleta i es va casar amb Isabel de Aranzo i Daguerre (marquesa de l'Àguila Real); té un carrer dedicat a Madrid i no van tenir fills. Manuel Girona i Canaleta (II comte d'Eleta) va morir solter i sense fills. Milagros Girona i Canaleta, vídua de 33 anys, casada en primeres nupcias amb D. Andrés Bruguera y Bungaldier, comte del Moral de Calatrava i diputar a Corts, que era un terratinent andalús, vidu, mestrant de Ronda i majordom de setmana de la Casa Reial
Referències modifica
- ↑ Blasco, Yolanda y Plá, Lluïsa. Historia social «Manuel Girona, el fundador de la banca moderna Arxivat 2015-02-04 a Wayback Machine.». Año 2009, núm 64, págs.79-98, ISSN 0214-2570. Consultato 25-02-2011.[1] Arxivat 2015-02-04 a Wayback Machine.
- ↑ Planos, memoria y presupuesto del Puerto de Barcelona, por Don Pedro de Andres y Puigdollers; y proposición presentada al Gobierno para su construcción por la casa del Sr. D. Jaime Girona y Compañía, de Madrid. Madrid:Imprenta de Luis García,1855. Aquest projecte, que no es va dur a terme, estava previst que el realitzés Girona Hermanos, Clavé y Cía., de Barcelona
- ↑ Fitxa del Congrés
Bibliografia modifica
- Guasch, Carlos. El ferrocarril de Mataró: Un escenario experimental. Barcelona: Centro de Estudios Históricos del Ferrocarril Español (CEHFE), 2014. ISBN 84-617-1745-7.