Jaume Ramon Vila

historiador espanyol

Jaume Ramon Vila (Barcelona, 1569/1570 - 1638) fou un heraldista i prevere natural de Barcelona, fill de Jaume Vila i Joana d'Hortis, provenia d'una família noble d'origen empordanès.

Infotaula de personaJaume Ramon Vila
Biografia
Naixementc. 1569 (<1570) Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort1638 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Activitat
OcupacióHistoriador, heraldista i sacerdot Modifica el valor a Wikidata

Morí a Barcelona i fou enterrat, segons la seva voluntat, a l'església del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra on havia fet donació dels seus treballs. La seva llibreria fou destruïda en els turbulents anys de 1804 a 1823, tanmateix la seva "Armoria" es conserva a la BNC. Sobre la làpida del sepulcre Torres i Amat esmenta el següent epitafi inscrit en llatí: Hic requiescit corpus Jacobi Raymundi Vila presbyteri: qui obiit die VI mensis januarii M DCXXXVIII, Cujus anima requiescat in pace.

ObraModifica

Va escriure l'obra «Heráldica o de las armas y distintivos de las familias, nobles de Cataluña», en quatre volums en foli. Serra i Postius en el seu llibre «Finezas de los ángeles» diu, que en els dos toms primers incloïen 2.300 escuts d'armes. Aquests manuscrits i tota la seva voluminosa llibreria que havia ajuntat la va deixar al monestir de Sant Jeroni de la Murtra al qual va deixar en herència tots els seus béns. Aquesta magnífica obra d'heràldica, afirma Torres i Amat que «és molt sovint consultada no només pels catalans, sinó també per moltes famílies d'altres regnes, és molt admirable la meravella i bellesa, i l'exactitud del dibuix: la qual cosa fa que sigui potser la millor obra d'aquest gènere que hi ha a Espanya».

A la Biblioteca Reial es conservava en temps de Torres i Amat un còdex manuscrit titulat «Genealogía de los condes de Barcelona, y anales de Ripoll en catalán». Va deixar també 4 volums de diferents monuments antics, que havia recollit per formar la història dels reis d'Espanya. Manuscrit molt útil, diu el Pare Caresmar, però que s'ha de llegir amb crítica.

Va deixar també manuscrita la vida del venerable Pere Font, canonge de la catedral de Barcelona a la qual va posar el títol següent: «Vida del ilustre y molt reverent senyor Pere Font, sacerdot doctor en sagrada teología y canonge de la Sta. iglesia catedral de Barcelona composta, y escrita per Jaume Ramón Vila sacerdot. Dirigida al mol Iltre. capitol dels canonges de la mateixa catedral iglesia de Barcelona. En Barcelona en lo any de la nativitat del senyor de 1614», llibre dividit en quatre capítols, que Torras i Amat afirma haver trobat a l'Arxiu Capitular de Barcelona.

Una de les activitats més importants d'aquest historiador va ser la còpia d'obres que, habitualment, recollien esdeveniments històrics, com la fundació de Tarragona,[1] o altres tractats heràldics, com les Cròniques de Desclot, la Crònica de Jaume I o l'obra heràldica de Francesc Tarafa, la Crònica de cavallers catalans. Com a historiador, Vila també va dur a terme la redacció d'un Dietari que recollia notícies sobre el Principat de Catalunya entre els anys 1596-1601 (AHCB, ms. B-100). La temàtica de les notícies és ben diversa: la canonització de sant Ramon de Penyafort (1596), el relat d'unes obres a la Diputació (1597), la disputa per la fundació d'un hospital a mans dels germans de Joan de Déu (1598), la visita de Felip II a Barcelona (1599), l'entrada del bisbe Alfonso Coloma (1599), el canvi de la moneda (1600), etc. La seua activitat com a compilador, unida a una llarga nòmina d'obres de caràcter original, com el Tractat d'Heráldica, l'obra sobre Pere Font, i d'altres, donaren com a resultat una de les biblioteques més copioses del seu temps.

Obres d'heràldica relacionades amb l'Armoria de VilaModifica

Tenint en compte l'ampli estudi sobre heràldica legat a les obres de Jaume Ramon Vila, és important poder comparar-la amb les obres més importants sobre el tema. A continuació hi ha alguns dels tractats més coneguts, disposats en forma cronològica i amb les corresponents referències de consulta.

  • 1600. Origines Des Chevaliers, Armoiries, Et Heravx. Claude Fauchet.[3]
  • 1620. Armoria Catalana , de Jaume Ramon Vila
  • 1638. Tesserae gentilitiae a Siluestro Petra Sancta Romano Societatis Iesu ex legibus Fecialium. Silvestro Pietrasanta.[4]
  • 1725. Ciencia heroyca reducida a las leyes heraldicas del blason. José de Avilés e Iturbide.[5]
  • 1753. Adarga Catalana, arte heráldica y prácticas reglas del blasón . Francisco Xavier de Garma Duran .[6]
  • 1856. Tratado completo de la ciencia del blasón. Modesto Costa y Turell.[7]

ReferènciesModifica

  1. Josep Maria Recasens i Comes. La fundació de Tarragona a la historiografia. Publicacions Universitat Rovira I Virgili, 1 febrer 2016, p. 65–. ISBN 978-84-8424-420-2. 
  2. Girolamo Ruscelli. Le imprese illustri con espositioni, et discorsi (etc.). Franciscus Rampazetto, 1566. 
  3. Claude Fauchet. Origines Des Chevaliers, Armoiries, Et Heravx: Ensemble de l'Ordonnance, Armes, & Instruments desquels les François ont anciennement usé en leurs Guerres. Chez Ieremie Perier, 1600. 
  4. Silvestro Pietrasanta. Tesserae gentilitiae a Siluestro Petra Sancta Romano Societatis Iesu ex legibus Fecialium descriptae. typis haered. Francisci Corbelletti, 1638. 
  5. José de Avilés e Iturbide Avilés (Marqués de.). Ciencia heroyca reducida a las leyes heraldicas del blason: ilustrada con exemplares de todas las piezas ... de que puede componerse un escudo de armas. en la imprenta de Juan Piferrer, 1725. 
  6. Francisco Xavier de Garma Duran. Adarga Catalana, arte heráldica y prácticas reglas del blasón.... Mauro Marti, 1753. 
  7. Modesto Costa y Turell. Tratado completo de la ciencia del blason, ó sea, Codigo heráldico-histório. A. Brusi, 1856. 

BibliografiaModifica

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica