Jaume Subirana i Ortín
Jaume Subirana i Ortín (Barcelona, 1963) és escriptor en llengua catalana en prosa i vers i traductor.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 març 1963 (61 anys) Barcelona |
4t Director de la Institució de les Lletres Catalanes | |
15 setembre 2004 – 26 novembre 2006 ← Francesc Parcerisas i Vázquez – Oriol Izquierdo i Llopis → Nomenat per: Caterina Mieras i Barceló | |
Dades personals | |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona |
Director de tesi | Dolors Oller i Rovira |
Activitat | |
Camp de treball | Ciència de la literatura, crítica literària, literatura catalana i traducció |
Ocupació | escriptor, especialista en literatura, crític literari, traductor, professor d'universitat, estudiós de la literatura |
Ocupador | Universitat Pompeu Fabra (2023–) Universitat Oberta de Catalunya (1998–2018) |
Premis | |
|
L'any 1988 obtingué el Premi Carles Riba de poesia amb Final de festa, i el 2011 el Premi Gabriel Ferrater-Sant Cugat amb Una pedra sura. Ha publicat també volums de dietari (Suomenlinna, Adrada[2] i Cafarnaüm) i diversos llibres sobre Catalunya i la cultura catalana.
De 2004 a 2006 va ser director de la Institució de les Lletres Catalanes,[3] i entre 2018 i 2022 vicepresident del PEN Català.
És professor de literatura al Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Ha estat professor dels Estudis d'Arts i Humanitats de la Universitat Oberta de Catalunya,[4] on va posar en marxa amb Genís Roca el portal LletrA, dedicat a la literatura catalana.[5] Doctor en Filologia Catalana, la seva tesi sobre l'exili de Josep Carner[6] obtingué en ser publicada el Premi Ferran Soldevila de Biografies i estudis històrics.[7] Ha estat també professor visitant a diverses universitats estrangeres.
Ha traduït[8] al català poesia de Billy Collins, Seamus Heaney (amb Pauline Ernest), Ted Kooser (amb Miquel Àngel Llauger), Berta Piñán, Gary Snyder (amb José Luis Regojo),[9] R.L. Stevenson i R. S. Thomas, i les novel·les Fahrenheit 451 de Ray Bradbury i Yann Andréa Steiner de Marguerite Duras, a més de lletres de cançons. També ha adaptat la poesia infantil de Leire Bilbao. Ovidi Montllor, Adrià Puntí i el grup Vàlius han fet versions del seu poema «Carnisseria».
L'any 2016 va rebre el Premi d'Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta per Cafarnaüm.[10]
Obra publicada
modificaPoesia
- Pel viure extrem (Proa, 1985)
- Final de festa (Proa, 1989). Premi Carles Riba 1988
- El rastre de l'animal més lliure (Proa, 1994). Traducció al castellà: El rastro del animal más libre (Germania, 2001)
- En altres coses (Edicions 62, 2002)
- Rapala (Edicions 62, 2007)
- Una pedra sura (Edicions 62, 2011). Premi de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater
- La hac (2020)
- Rama de agua (Árdora, 2020). Traducció de Jordi Virallonga i altres
- The Silent Letter (Fum d'Estampa Press, 2021). Traducció de Christopher Whyte
- Una hora curta: poemes escollits[11] (Edicions Vitel·la, 2023). Antologia de nous poemes.
No ficció
- Per a què serveix un escriptor? (Proa, 1998)
- Suomenlinna (Proa, 2000). Premi Fundació Enciclopèdia Catalana
- Josep Carner, l'exili del mite (1945-1970) (Edicions 62, 2000). Premi Ferran Soldevila de biografies i memòries
- Tota la veritat sobre els catalans (RBA-La Magrana, 2001)
- Adrada (Edicions 62, 2005)
- BarcelonABC. Alfabet d'una ciutat / A City Alphabet (Ajuntament de Barcelona, 2013). Fotografia: Pepe Navarro
- La catalana lletra. Una dècada de societat literària observada (Núvol, 2016)[12]
- Cafarnaüm (Bromera, 2017)
- Construir con palabras. Escritores, literatura e identidad en Cataluña, 1859-2019 (Cátedra, 2018)
Volums editats
- Carneriana. Josep Carner, vint-i-cinc anys després (Proa, 1995)
- Literatura catalana contemporània (Ediuoc/Proa, 1999). Amb Glòria Bordons
- Gabriel Ferrater, in memoriam (Proa, 2001). Amb Dolors Oller
- Barcelona acrostic (Destino/Ajuntament de Barcelona, 2003)
- Barcelona 365. Temps i ciutat (Ajuntament de Barcelona, 2004). Amb Jordi Bernadó, Carles Roche i Tanit Plana
- Willkommen in Katalonien. Eine literarische Entdeckungsreise (München, dtv, 2007)
- Biblioteques particulars de Barcelona (Ajuntament de Barcelona, 2014)
- Funcions del passat en la cultura catalana. Institucionalització, representacions i identitat (Punctum, 2015). Amb Josep-Anton Fernàndez
- The Barcelona Reader. Cultural Readings of a City (Liverpool University Press, 2017). Amb Enric Bou
Referències
modifica- ↑ «Jaume Subirana | Universitat Oberta de Catalunya - Academia.edu». uoc.academia.edu. [Consulta: 8 octubre 2016].
- ↑ «"El poeta Jaume Subirana reúne en su último libro, 'Adrada', sus reflexiones, artículos, crónicas y aforismos"». El País, 30-01-2005.
- ↑ «Memòria Institució de les Lletres Catalanes 2005-2006». [Consulta: 13 octubre 2016].
- ↑ Universitat Oberta de Catalunya, Jaume Subirana Ortin
- ↑ Saül Gordillo el considera un dels "200 protagonistes de la internet catalana" a Sobirania.cat.
- ↑ «Jaume Subirana reconstruye los años de exilio de Josep Carner hurgando en archivos y memorias». El País, 25-09-2000.
- ↑ Històric de guardonats amb el premi Ferran Soldevila Arxivat 2016-05-31 a Wayback Machine. (Fundació Congrés de Cultura Catalana).
- ↑ Jaume Subirana a: Visat. Revista digital de literatura i traducció del PEN Català
- ↑ Snyder, Gary. Les muntanyes són la teva ment. Tushita, 2013. ISBN 978-84-940665-4-2.
- ↑ ««Lluís-Anton Baulenas, Premi Ciutat d'Alzira de Novel·la amb ‘Amics per sempre’»». VilaWeb.cat. [Consulta: 13 novembre 2016]. Arxivat de l'original el 19 de novembre 2018 [Consulta: 3 febrer 2022]. Arxivat 19 de novembre 2018 a Wayback Machine.
- ↑ Umbert-Rexach, Enric «Jaume Subirana presenta l’antologia ‘Una hora curta’: “en surt qui sura”». La Veu dels llibres, 08-07-2023.
- ↑ «"Jaume Subirana: 'Jo confio en la literatura catalana'"». Núvol, 15-VI-2016, 15-06-2016. [Consulta: 13 octubre 2016].
Enllaços externs
modifica- Pàgina de l'escriptor
- F l u x - Bloc de notes de Jaume Subirana, escriptor
- L'autor al Qui és qui a les lletres catalanes
- Pàgina web amb el seu Curriculum Vitae