Jean-Charles della Faille

matemàtic jesuïta dels països baixos espanyols

Jean-Charles della Faille (neerlandès: Jan Karel della Faille) (Anvers, 1 de març de 1597 - Barcelona, 4 de novembre de 1652) va ser un matemàtic originari d'Anvers als Països Baixos espanyols del segle xvii, conegut, sobretot, per haver descobert la forma de calcular el centre de gravetat d'un sector circular.

Plantilla:Infotaula personaJean-Charles della Faille

della Faille retratat per van Dyck (1629) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(nl-be) Jan Karel della Faille Modifica el valor a Wikidata
1r març 1597 Modifica el valor a Wikidata
Anvers (Països Baixos espanyols) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 novembre 1652 Modifica el valor a Wikidata (55 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mentor Joan Josep d'Àustria
1647 – 1652 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Dole (1620–)
Col·legi de Nostra Senyora, Anvers (–1613) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Lovaina
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, pedagog, sacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorColegio Imperial (1629–1651)
Universitat de Dole (–1626)
Antiga Universitat de Lovaina (1626–1628) Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGrégoire de Saint-Vincent Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDella Faille Modifica el valor a Wikidata
ParesJean-Charles de La Faille, senyor de Rymenam, i Marie van de Wouwere

Descrit per la fontBiblioteca Digital BEIC Modifica el valor a Wikidata


Della Faille era fill d'una rica família de comerciants d'Anvers. Va estudiar al col·legi jesuïta d'aquesta ciutat, fins que va prendre les ordes el 1613. Després de dos anys de noviciat al col·legi jesuïta de Malines, torna a Anvers on esdevé deixeble de Grégoire de Saint-Vincent.[1] El 1620 és enviat a França, per seguir un curs de teologia a Dole i per donar classes de matemàtiques. El 1626, de retorn a Brabant, donarà classes de matemàtiques a la Universitat de Lovaina, substituint el seu mestre que havia marxat a Praga.

El 1629 és nomenat professor de matemàtiques al Colegio Imperial de Madrid,[2] regentat pels jesuïtes, on compaginarà aquesta activitat amb classes privades a membres de la noblesa i cursos de tècnica militar i fortificacions als patges reials.[3] El 1638 serà nomenat pel rei Felip IV cosmògraf reial del Consell d'Índies.

El 1641, el rei l'envia a la frontera de Portugal (en guerra amb Castella) com assessor del duc d'Alba i el 1644 el nomena preceptor del seu fill il·legítim Joan Josep d'Àustria del qui esdevindrà el seu principal assessor de confiança, acompanyant-lo a moltes de les seves campanyes militars: Nàpols, Sicília, Elba i Catalunya.[4]

Della Faille va acompanyar l'exèrcit de Joan Josep d'Àustria el 1651 en el setge de Barcelona i l'octubre de 1652 va entrar a la ciutat amb les tropes vencedores, però va morir un mes després en aquesta ciutat.

 
Theoremata de centro gravitatis partium circulis et ellipsis, 1632

Les úniques obres impreses de della Faille són:[5] Theses mechanicae (Dôle, 1625) i Theoremata de centro gravitatis partium circuli et ellipsis publicada a Anvers el 1632. És aquesta segona la que el va fer conegut. En ella es determina per primera vegada el càlcul del centre de gravetat d'un sector de cercle. Sembla que l'obra va ser portada a impremta a instàncies de Grègoire de Saint-Vincent.

A part de les seves obres publicades, es conserva un notable col·lecció d'obres manuscrites[6] entre les que es poden citar: Tratado de las Theoricas de los Planetas, De los globos celeste y terrestre, Fábrica i uso del astrolabio de Juan de Rojas, Fábrica i uso del telescopio i un Tratado de arquitectura.[7]

Com a cosmògraf del regne, també es va haver de preocupar per la cartografia, amb treballs que permeten pensar que fou l'introductor de la projecció de Mercator a Espanya. També s'ha mencionat una obra titulada El problema de los rumbos, que podria ser algun sistema per al càlcul de la longitud en alta mar, però no s'ha trobat aquest tractat i la natura del mètode de della Faille és desconeguda.[8]

Curiositat

modifica

Tot i que no hi ha unanimitat en les identificacions, existeix un quadre al Museu de Belles Arts de Budapest, atribuït a Abraham van Diepenbeeck, en el que s'ha vist Charles della Faille davant d'un jove Guillén Lombardo de Guzmán (un aventurer irlandès de nom William Lamport) que havia estat alumne seu[9], que va treballar com espia pel Comte-duc d'Olivares i que es va acabar auto-proclamant rei de Nova Espanya a Mèxic.[10]

Referències

modifica
  1. Meskens, 1997, p. 14 i ss.
  2. Navarro, 2003, p. 334.
  3. Navarro, 2003, p. 339.
  4. O'Neill i Domínguez, 2001, p. 1371.
  5. Navarro Brotons, 1996, p. 28, diu que no es coneix cap exemplar de la primera..
  6. Navarro Brotons, 2012, p. 683.
  7. Navarro Brotons i Vázquez Paredes, 1984, p. 389-390.
  8. Navarro Brotons, 2012, p. 684.
  9. Troncarelli, 2003, p. 157.
  10. Troncarelli, 2003, p. 156.

Bibliografia

modifica

Enllaços externs

modifica
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jean-Charles della Faille» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Busard, Hippolitus L.L. «La Faille, Charles De» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 28 febrer 2014].
  • Westfall, Richard S. «La Faille, Jean Charles de» (en anglès). The Galileo Project. [Consulta: 31 agost 2024].