Jean-Marie Vianney, conegut com el capellà d'Ars (Dardilly, 1786 - Ars-sur-Formans, 1859), va ser un prevere francès canonitzat en 1925 i posteriorment proclamat patró de tots els rectors de parròquia del món.

Infotaula de personasant Joan Maria Vianney
Sermentizon vianney.jpg
Talla a Sermentizon (França)
Nom original(fr) Jean-Marie Vianney
Biografia
NaixementJean-Baptiste-Marie Vianney
8 de maig de 1786
Dardilly, França
Mort4 d'agost de 1859(1859-08-04) (als 73 anys) (8 d'agost fins a 1969)
Ars-sur-Formans, França
Lloc d'enterramentBasílica de S. Joan Maria Vianney (Ars) 
  Rector paroisse catholique d'Ars (en) Tradueix

1821 – 1859 – Joseph Camelet (en) Tradueix →
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica
Activitat
OcupacióSacerdot catòlic
ProfessorsCharles Balley (en) Tradueix
Orde religiósTercer Orde de Sant Francesc
prevere, confessor
CelebracióEsglésia Catòlica Romana, luteranisme, anglicanisme
Beatificació8 de gener de 1905 , Roma nomenat per Pius X
Canonització31 de maig de 1925 , Roma nomenat per Pius XI
PelegrinatgeArs (casa i basílica)
Festivitat4 d'agost
Esdeveniment significatiuEl Cura d'Ars
IconografiaCom a prevere, amb coll i roquet
Patró deRectors
Premis
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Vianney era el tercer dels sis fills de Matthieu Vianney i Marie Beluze, cristians molt devots. Durant la Revolució francesa, quan els sacerdots van ésser perseguits, els pares continuaven la seva vida religiosa en secret i el nen va començar a veure els sacerdots com a herois. Quan l'Església fou novament permesa, en 1802, Jean-Marie ja havia decidit la seva vocació religiosa, i en fer vint anys el seu pare li donà permís per marxar a estudiar a l'escola d'Écully, on estudià aritmètica, història, geografia i llatí, amb problemes per la poca formació prèvia que tenia.

En 1809 va ésser cridat a l'exèrcit de Napoléo I i va deixar els estudis, però dos dies després, a Lió, va emmalaltir i fou hospitalitzat. Quan va guarir fou enviat a Roanne, però es va reunir amb altres desertors a les muntanyes de Les Noës, on visqué durant catorze mesos, amagat sota el nom de Jerome Vincent. En aquest temps va obrir una escola per als nens del poble. En 1810, una amnistia general va permetre que tornés a Ecully i hi acabés els estudis. En 1812 va entrar al seminari menor de Verrieres i en 1813 al de Lió, on va ésser company de Jean-Claude Colin i Marcel·lí Champagnat; estudiant mediocre, fou ordenat sacerdot a Grenoble el 13 d'agost de 1815.

Vida a ArsModifica

En 1818 va ser nomenat rector del poble d'Ars, a l'Ain, petit poble de 230 habitants on romangué durant quaranta anys. Conscient que la Revolució havia provocat una gran ignorància en matèria religiosa, va començar a predicar per reevangelitzar la població. Va ser particularment actiu en l'ensenyament del catecisme i va ser un confessor molt estimat. La seva fama es va estendre aviat, i gent d'altres pobles viatjava a Ars per veure'l o confessar-se amb ell: Vianney passava, els últims deu anys de la seva vida, una mitjana de 16-18 hores confessant. Va difondre la devoció a Santa Filomena de Roma, a qui atribuïa el guariment d'una malaltia greu en 1843.

Va viure en la més completa austeritat i només sortí d'Ars en quatre ocasions. Va morir en olor de santedat als 73 anys: encara quan vivia, Ars havia esdevingut un lloc de pelegrinatge.

VeneracióModifica

Ja en vida se li havien atribuït miracles i dons com el coneixement del passat i el futur. El 8 d'octubre de 1874 fou declarat venerable per Pius IX i el 8 de gener de 1905 Pius X el beatificà i el posà com a model de rector de parròquia. El 31 de maig de 1925 el va canonitzar Pius XI.

Va ésser proclamat sant patró dels rectors de parròquies rurals en 1929. Joan XXIII va publicar en 1959 l'encíclica Sacerdotii Nostri Primordia, sobre l'obra de Vianney.

La seva festivitat és el 4 d'agost.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Marie Vianney