Jean-Pierre Jeunet

director de cinema francès

Jean-Pierre Jeunet (Roanne, Loira, 3 de setembre de 1953) és un director de cinema francès.[1]

Infotaula de personaJean-Pierre Jeunet
JP Jeunet.jpg
(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement3 setembre 1953 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Le Coteau (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióLycée Henri Poincaré Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, productor de cinema, guionista, muntador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1978 Modifica el valor a Wikidata –
Premis

Lloc webjpjeunet.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0000466 Allocine: 2123 Rottentomatoes: celebrity/jeanpierre_jeunet Allmovie: p199452 TCM: 510937 Metacritic: person/jean-pierre-jeunet TV.com: people/jean-pierre-jeunet IBDB: 514017 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nascut el 3 de setembre de 1953 a la ciutat de Roanne, Loira a la regió de Roine-Alps. Va començar a dirigir als 17 anys, quan es va comprar la seva primera càmera, creant els seus propis curtmetratges i estudiant tècniques d'animació de forma autodidacta. Va crear diversos curts mentre estudiava animació en els Cinémation Studios. Al 1974 coneix a Marc Caro al Festival International du Film d’Animation de Annecy i van començar a realitzar cuts d'animació com L’Evasion (1978) o Le Manège (1979).


Al 1981 van codirigir el seu primer curtmetratge no animat, Le Bunker de la dernière rafale, un film sobre soldats en un mon futurista. A principis dels 80 duen a terme projectes independents, i en 1984 Jenunet dirigeix Pas de repos pour Billy Brakko, amb el qual aconsegueix el Cèsar al curtmetratge en 1985. A més, Jeunet es va guanyar la vida durant diversos anys rodant anuncis i vídeo clips. En 1989 realitza el curt Foutaises, pel qual rep diversos premis, mentre busca la manera de finançar el seu pròxim projecte: Delicatessen (1991). Malgrat el curtmetratge va ser en blanc i negre, deixa veure molts dels gustos i obsessions que més endavant apareixeran en Amélie amb aquest aire de nouvelle vague. Finalment va ser escrita i dirigida per Jeunet al costat del seu vell col·laborador, Marc Caro, obtenint diversos premis que situarien al francès entre els directors més notables del continent europeu. Després de l'èxit de la seva última pel·lícula va decidir embarcar-se en un nou projecte: Alien Resurrection (1997), el quart lliurament de la saga, que va dirigir per a la 20th Century Fox. Segurament la seva pel·lícula més allunyada de la resta de la seva carrera cinematogràfica.


De tornada a França, dirigeix en 2001 el seu film més conegut fins avui, Amélie (Le fabuleux destin d’Amélie Poulain) i que li va donar a Jeunet el seu sisè César i cinc nominacions als Oscars. L'èxit comercial li va permetre embarcar-se en el seu següent projecte, Un long dimanche de fiançailles (2004). Després del projecte fallit de La vida de Pi, va realitzar Micmacs en 2009 i, en 2013, L'extravagant voyage du jeune et prodigieux T.S. Spivet.


Jeunet també ha dirigit diversos anuncis publicitaris i vídeos musicals, com Zoolook de Jean Michel Jarre (una altra vegada amb Marc Caro).

FilmografiaModifica

  • L'Evasion (1978)
  • Le Manège (1979)
  • Le Bunker de la dernière rafale (1981)
  • Pas de repos pour Billy Brakko (1984)
  • Foutaises (1989)

ReferènciesModifica

  1. «Biografia de Jean-Pierre_Jeunet». The New York Times.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jean-Pierre Jeunet