La ciutat dels nens perduts

pel·lícula de 1995 dirigida per Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro

La ciutat dels nens perduts és una pel·lícula francesa de 1995 (coproducció alemanya i espanyola) realitzada per Marc Caro i Jean-Pierre Jeunet.[1][2]Ha estat doblada al català[3]

Infotaula de pel·lículaLa ciutat dels nens perduts
La cité des enfants perdus
Irvin - La Cité des enfants perdus (1).jpg
Fitxa
DireccióMarc Caro i Jean-Pierre Jeunet
Protagonistes
Director artísticMarc Caro
ProduccióClaudie Ossard
Dissenyador de produccióMarc Caro
GuióGilles Adrien, Marc Caro i Jean-Pierre Jeunet
MúsicaAngelo Badalamenti
FotografiaDarius Khondji
MuntatgeHervé Schneid
VestuariJean Paul Gaultier
ProductoraCentre National de la Cinématographie (CNC) / France 3 Cinéma / Tele München Fernseh Produktionsgesellschaft (TMG) / Televisión Española (TVE) Canal+ / Eurimages
DistribuïdorUGC (en) Tradueix
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya i Espanya
Estrena11 d'agost de 1995 (Espanya)
Durada112 minuts
Idioma originalfrancès
Coloren color
Pressupost18 milions de dòlars
Descripció
GènereFantàstic, Ciència-ficció
Temaclonació i científic boig

Lloc webLloc web
IMDB: tt0112682 Filmaffinity: 183523 Allocine: 9683 Rottentomatoes: m/city_of_lost_children Mojo: cityoflostchildren Allmovie: v134729 TCM: 70998 Metacritic: movie/the-city-of-lost-children TV.com: movies/city-of-lost-children
Modifica les dades a Wikidata

ArgumentModifica

A una època indeterminada, en una societat steampunk, a una ciutat portuària, Krank viu sobre una plataforma envoltada de mines. És un vell home producte dels experiments d'un científic desaparegut, així com els clons que l'envolten i d'altres criatures fallides. Krank està deprimit perquè no pot somiar. Aquí apareix una organització criminal («Els Cíclops») que segresten nens de la ciutat per robar-los els seus somnis. Malauradament per a ell, fins i tot quan ell s'introdueix als somnis dels nens sota la forma d'un pare Noel, no hi troba més que malsons.

Miette, una petita lladre explotada per dues germanes siameses molt cruels, s'alia amb One, un forçut de fira, amb la finalitat de trobar Denrée, el germà petit de One que Krank i els seus esbirros han segrestat.[4]

DistincionsModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • És l'última col·laboració del duo Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro.
  • L'actor principal de la pel·lícula, Ron Perlman no parlava francès i va haver d'aprendre i recitar fonèticament els seus diàlegs.
  • Dominique Pinon, actor fetitxe del realitzador Jean-Pierre Jeunet jugui diversos personatges: el savi "boig" genetista que esdevindrà llavors el submarinista amnèsic i els clons de la plataforma.
  • La pel·lícula empra efectes especials innovadors per l'època com l'animació realista de puces, de fum o d'una llàgrima.
  • La Ciutat dels nens perduts és un videojoc adaptat de la pel·lícula.

ReferènciesModifica

  1. «La ciutat dels nens perduts a IMDb» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2016].
  2. «La pel·Lícula a Filmafinnity» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2016].
  3. «La_ciutat_dels_nens_perduts» (en català). esadir.cat.
  4. Plantilla:Ref-webla cité des enfants perdues