La ciutat dels nens perduts

pel·lícula de 1995 dirigida per Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro

La ciutat dels nens perduts (títol original en francès: La Cité des enfants perdus)[1] és una pel·lícula francesa de 1995 (coproducció alemanya i espanyola) realitzada per Marc Caro i Jean-Pierre Jeunet.[2][3] Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.[1]

Infotaula de pel·lículaLa ciutat dels nens perduts
La Cité des enfants perdus Modifica el valor a Wikidata
Irvin - La Cité des enfants perdus (1).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJean-Pierre Jeunet i Marc Caro Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióClaudie Ossard Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióMarc Caro Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Pierre Jeunet, Marc Caro, Gilles Adrien i Guillaume Laurant Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAngelo Badalamenti Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMichel Amathieu i Darius Khondji Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeHervé Schneid Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnion générale cinématographique i Netflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança, Alemanya, Espanya i Bèlgica Modifica el valor a Wikidata
Estrenamaig 1995 Modifica el valor a Wikidata
Durada108 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès Modifica el valor a Wikidata
Doblada al catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ciència-ficció, pel·lícula de fantasia, cinema distòpic i steampunk film (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Temaclonació i científic boig Modifica el valor a Wikidata

Lloc websonypictures.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0112682 Filmaffinity: 183523 Allocine: 9683 Rottentomatoes: m/city_of_lost_children Mojo: cityoflostchildren Allmovie: v134729 TCM: 70998 Metacritic: movie/the-city-of-lost-children TV.com: movies/city-of-lost-children Modifica el valor a Wikidata

ArgumentModifica

A una època indeterminada, en una societat steampunk, a una ciutat portuària, Krank viu sobre una plataforma envoltada de mines. És un vell home producte dels experiments d'un científic desaparegut, així com els clons que l'envolten i d'altres criatures fallides. Krank està deprimit perquè no pot somiar. Aquí apareix una organització criminal («Els Cíclops») que segresten nens de la ciutat per robar-los els seus somnis. Malauradament per a ell, fins i tot quan ell s'introdueix als somnis dels nens sota la forma d'un pare Noel, no hi troba més que malsons.

Miette, una petita lladre explotada per dues germanes siameses molt cruels, s'alia amb One, un forçut de fira, amb la finalitat de trobar Denrée, el germà petit de One que Krank i els seus esbirros han segrestat.[4]

DistincionsModifica

Al voltant de la pel·lículaModifica

  • És l'última col·laboració del duo Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro.
  • L'actor principal de la pel·lícula, Ron Perlman no parlava francès i va haver d'aprendre i recitar fonèticament els seus diàlegs.
  • Dominique Pinon, actor fetitxe del realitzador Jean-Pierre Jeunet jugui diversos personatges: el savi "boig" genetista que esdevindrà llavors el submarinista amnèsic i els clons de la plataforma.
  • La pel·lícula empra efectes especials innovadors per l'època com l'animació realista de puces, de fum o d'una llàgrima.
  • La Ciutat dels nens perduts és un videojoc adaptat de la pel·lícula.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 esadir.cat. La_ciutat_dels_nens_perduts. esadir.cat [Consulta: 28 gener 2020]. 
  2. «La ciutat dels nens perduts a IMDb» (en anglès). [Consulta: 28 gener 2016].
  3. «La pel·Lícula a Filmafinnity» (en castellà). [Consulta: 28 gener 2016].
  4. «La cité des enfants perdues» (en anglès). The New York Times.