Obre el menú principal

Jerónimo de Ocón (? — Perpinyà?, 16 de novembre del 1425) va ser un religiós, bisbe d'Elna, pertanyent a l'orde carmelità.

Infotaula de personaJerónimo de Ocón
Biografia
Naixement valor desconegut.
Mort 16 novembre 1425
  Bisbe 

Activitat
Ocupació Sacerdot
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

El seu nom tingué de grafies Jerónimo i Gerónimo. Hom ha apuntat bé un origen aragonès [1] o tal vegada [2] procedència de Pamplona. Estudià a Roma i a Bolonya, on es titulà en teologia, i possiblement [3] també es formà al convent dels carmelites de Perpinyà. Encara que pertanyent a aquesta darrera orde, sembla que amb una edat de trenta anys es féu monjo de l'abadia benedictina de Subiaco. El 1401 era cambrer de Ripoll. Des del 1398 residí a Avinyó i, entre els anys 1399 i 1412, fou confessor de l'antipapa Benet XIII, una responsabilitat que anteriorment havia estat de sant Vicent Ferrer; també en va ser camarlenc. Fou nomenat abat de l'aragonès monestir de Sant Joan de la Penya [4] el 1404, que feu regir in absentia mitjançant el canonge de Jaca García de la Tienda; Ocón renuncia a l'abadiat el 1415, sense haver fet acta de presència efectiva al monestir. El 23 de maig del 1410 fou nomenat bisbe d’Elna, per bé que fins al 1414 [5] regí la diòcesi en nom seu el prior de Santa Maria de Gualter, Esteve d'Agramunt, potser en qualitat [6] de vicari general. Després que el Papa Luna fos deposat al concili de Constança del 1417, el bisbe es retirà de la seva obediència, i aquell mateix any Ocón formà part de l’ambaixada a Peníscola que li demanà la renúncia.

Esteve d'Agramunt representà el bisbe Ocón al Sínode de Lleida del 1418, convocat pel legat papal Alamanno Adimari per a acabar amb el cisma de l'església de la Corona d'Aragó amb l'església romana. Agramunt, en plena sintonia amb un Ocón que devia la seva mitra a l'antipapa Benet XIII, fou molt crític contra el llegat, i arribà a redactar [7] l'apel·lació contra ell. El bisbe d'Elna també assistí (en persona o per representació) a les Corts dels anys 1412, 1414, 1416, 1419 i 1421, i procuradors seus hi foren Guillem Carbonell (corts del 1412), canonge de Barcelona; García Anzárez y de Añón [8] (corts de 1416, 1419 i 1421), abat de Santa Maria la Reial de Perpinyà i canonge d'Elna; Bartomeu Garriga (corts del 1421), monjo i cambrer de Santa Maria de Ripoll.

Jerónimo de Ocón fou autor d'algunes obres escrites, entre les quals una crònica sobre les experiències viscudes a la cort papal d’Avinyó; encara que desapareguda posteriorment, fragments d'aquesta s'han conservat en cites que en feren altres autors. Reprengué la construcció [5] de la nova església de Sant Joan de Perpinyà, i feu enderrocar la capella de Sant Benet de Sant Joan el Vell de Perpinyà per fer-ne el 1420 una de nova, dedicada igualment al sant, a l'extrem del transsepte nord, a cavall dels dos Sant Joans, Vell i Nou; en morir, i tal com havia disposat, hi fou enterrat. Un escut en pedra, amb l'heràldica del bisbe i obra de Guillem Sagrera, va ser llevat d'aquesta nova capella de Sant Benet quan, al seu torn, va ser enderrocada al segle XVIII; la pedra, potser una clau de volta, hauria anat a raure al Museu Hyacinthe-Rigaud de Perpinyà, però la seva localització present és desconeguda (se'n conserva [5] la fotografia). Durant el seu govern de la diòcesi d'Elna, el 1423 s'acabà de compilar [9] el Llibre d'Or, un cartoral de l'església primitiva de Sant Joan.

ObresModifica

  • Commentaria in libros Maccabaeorum
  • Crònica de la cort papal d'Avinyó

ReferènciesModifica

  1. Zaragoza i Pascual, Ernest. «Ocón, Jerónimo de». A: Història de la Congregació Benedictina Claustral Tarraconense i Cesaraugustana (1215-1835). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2004, p. 386 (col. Scripta et Documenta, 67). ISBN 8484156680. 
  2. Reinhardt, Klaus; Santiago-Otero, Horacio. «Jerónimo de Ocón OCarm (+1433)». A: Biblioteca bíblica ibérica medieval. Madrid: Centro de Estudios Históricos CSIC, 1986, p. 180 (Medievalia et humanistica, 1. Nomenclator de autores medievales hispanos, 1). ISBN 8400063119. 
  3. «Jerónimo de Ocón». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. López Lanaspa, Alfredo «López de Osán: Señores de Buesa». Serrablo, vol. 36, nº 140, Junio 2006.
  5. 5,0 5,1 5,2 Manote Clivilles, Maria Rosa «Especulacions i certeses: els anys de Guillem Sagrera al Rosselló». Retrotabulum. Estudis d'art medieval, núm. 9, Novembre 2013, pàg. 15, 25-28. ISSN: 2014-5616.
  6. Gascón Urís, Sergi. «Les cartes episcopals de Francesc Eiximenis (I)». A: Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. II. Noia: Toxosoutos, 2005, p. 343-344 (Biblioteca filológica, 14). ISBN 8496259749. 
  7. Marquès i Planagumà, Josep Maria. «El Sínode de Lleida del 1418». A: Jornades sobre el Cisma d'Occident a Catalunya, les Illes i el País Valencià : Barcelona-Peníscola, 19-21 d'abril de 1979 : ponències i comunicacions. vol. 2. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 1988, p. 467. ISBN 8472830888. 
  8. Morales Roca, Francisco José. Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las órdenes militares habilitados por el brazo eclesiástico en las Cortes del principado de Cataluña. Dinastías de Trastámara y de Austria. Siglos XV y XVI (1410-1599). Tomo I. Madrid: Hidalguía, 1999, p. 99. ISBN 8489851158. 
  9. Puig i Oliver, Jaume de; Miró i Baldrich, Ramon; Vila i Medinyà, Pep «La Consueta de Sant Joan de Perpinyà (segles XIV-XV)». Arxiu de Textos Catalans Antics, vol. 27, 2008, pàg. 121. DOI: 10.2436/20.3000.01.4.



Precedit per:
Alfons de Tous
Bisbe d'Elna
14101425
Succeït per:
Joan de Casanova