Jesús Velasco Echave

militar espanyol

Jesús Velasco Echave (1878-1944) va ser un militar espanyol que va participar en la Guerra civil espanyola. Durant la contesa va arribar a manar diverses unitats al Front de Terol. Exiliat a França, seria detingut pels nazis i deportat al camp de concentració de Dachau, on va morir en pèssimes condicions.

Plantilla:Infotaula personaJesús Velasco Echave
Biografia
Naixement7 febrer 1878 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort1944 Modifica el valor a Wikidata (65/66 anys)
Camp de concentració de Dachau (Tercer Reich) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Activitat1894 Modifica el valor a Wikidata -
Carrera militar
LleialtatRestauració borbònica Modifica el valor a Wikidata
Branca militarExèrcit de Terra espanyol Modifica el valor a Wikidata
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va néixer el 7 de febrer de 1878 a Madrid, en el si d'una família d'ascendència militar.

Va ingressar en l'Exèrcit en 1984, realitzant estudis en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo —de la qual arribaria a ser docent—. Va prendre part en les campanyes de Cuba i Àfrica. En el pla personal, era un home de profundes conviccions catòliques. El juliol del 1936 ostentava el rang de coronel, estant al comandament del Regiment d'Infanteria «Otumba» núm. 9, amb seu a València.[1][2]

Després de l'esclat de la Guerra civil es va mantenir fidel a la Segona República. En els primers mesos de la contesa va arribar a estar al capdavant de diverses columnes milicianes, com la «Torres-Benedito»[3] i la «Ibèria»,[4] que van operar el front de Terol. El 15 de novembre de 1936 el govern el va nomenar comandant del Front de Terol,[5] amb la missió de conducta a la militarització de les diverses milícies que actuaven en aquest sector. L'abril del 1937 va passar a manar l'acabat de crear «Exèrcit d'operacions de Terol»,[n. 1] i al juny va ser nomenat comandant del XIII Cos d'Exèrcit.[7] Posteriorment va passar a manar l'Agrupació nord de la Defensa de Costes —composta per les brigades 81a, 135a i 151a, a més d'una brigada i un regiment de cavalleria—.[8] El 24 de gener de 1939 va assumir el càrrec de comandant militar de Barcelona.[9][n. 2] No obstant això, no va poder organitzar la defensa de la ciutat davant de l'ofensiva franquista, que va conquistar la ciutat dos dies més tard.

Després de la caiguda de Catalunya va passar a França al costat d'altres militars i civils espanyols, i fou internat en un camp de concentració de Arièja. En 1944, en plena Segona Guerra Mundial, va ser detingut per la Gestapo i deportat al camp de concentració de Dachau al costat d'altres espanyols republicans. Molt malalt i en pèssimes condicions físiques, Velasco Echave hi hauria mort poc després de la seva arribada al camp de concentració.

  1. L'«Exèrcit d'operacions de Terol», creat el 14 d'abril de 1937, agrupava les divisions 39a, 40a, 41a i 42a.[6]
  2. Al principi el general José Brandaris de la Cuesta havia estat nomenat comandant militar de Barcelona.[9] No obstant això, aquest havia romàs la major part de la contesa com a governador militar de Menorca i havia estat pràcticament desconnectat dels fets de la península, per la qual cosa va rebutjar assumir la responsabilitat del càrrec.

Referències

modifica
  1. Martínez Bande, 2007, p. 426.
  2. Mainar, 1998, p. 218.
  3. Paz, 2011, p. 122.
  4. Gabriel, 2011, p. 334.
  5. Paz, 2011, p. 99, 122.
  6. Zaragoza, 1983, p. 58.
  7. Engel, 1999, p. 188.
  8. Martínez Bande, 1978, p. 17.
  9. 9,0 9,1 Martínez Bande, 1979, p. 157.

Bibliografia

modifica