Viquipèdia

Jesu, nun sei gepreiset, BWV 41

Jesu, nun sei gepreseit, BWV 41 (Jesús, sigues glorificat),[1] és una cantata religiosa de Johann Sebastian Bach per al dia de Cap d'any, estrenada a Leipzig, el primer de gener de 1725.

Infotaula obra musicalJesu, nun sei gepreiset, BWV 41
Títol originalJesu, nun sei gepreiset Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcantata litúrgica
cantata coral Modifica el valor a Wikidata
CompositorJohann Sebastian Bach Modifica el valor a Wikidata
Llenguaalemany Modifica el valor a Wikidata
Movimentmúsica barroca Modifica el valor a Wikidata
Parts6 moviments Modifica el valor a Wikidata
CatalogacióBWV 41 Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena1r gener 1725 Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 754b7b10-4c18-477e-972c-99d00136bdf2 IMSLP: Jesu,_nun_sei_gepreiset,_BWV_41_(Bach,_Johann_Sebastian) Allmusic: mc0002659151 Modifica el valor a Wikidata

Origen i context

modifica

Forma part del denominat cicle de les “cantates corals”, atesa la seva vinculació textual i musical amb un coral, que normalment els hi dona el nom; aquest cicle comença el primer diumenge després de la Trinitat (11 de juny de 1724) i acaba per Pasqua de l'any següent; d'aquest període de deu mesos es conserven quaranta-nou cantates. D'autor desconegut, s'inspira en un himne d'Any Nou de Johannes Hermann (1593) de tres versos, manté el primer i l'últim per als números extrems, l'1 i el 6, de la cantata, i fa una reelaboració del vers del mig, que forneix el text per als quatre números interiors. En el número 5, es reconeix una lletania de Luter. Cronològicament, per a aquest dia es conserven les cantates BWV 190, BWV 41, BWV 16, BWV 171 i la quarta de l'Oratori de Nadal (BWV 248).

Anàlisi

modifica

Obra escrita per a soprano, contralt, tenor, baix i cor; tres trompetes, tres oboès, violoncel piccolo, timbals corda i baix continu. Consta de sis números .

  1. Cor: Jesu, nun sei gepreseit (Jesús, sigues glorificat)
  2. Ària (soprano): Lass uns, o höchster Gott, das Jahr vollbringen (Oh, Déu Suprem, fes que l'any conclogui)
  3. Recitatiu (contralt): Ach! deine Hand, dein Segen muss allein (Senyor, solament la teva mà)
  4. Ària (tenor): Woferne du den edlen Frieden (Així com atorgues la noble pau)
  5. Recitatiu (baix i cor): Doch weil der Feind bei Tag und Nacht (Ja que l'enemic, en contra nostra)
  6. Coral: Dein ist allein die Ehre (Només a Tu és l'Honor)

Tant el text com la música reflecteixen l'alegria i l'exultació pròpies del primer dia de l'any que es mostra especialment bé al començament de la cantata, amb la participació de les trompetes i els timbals. El motiu que executen reapareix en cadascuna de les seccions del coral, entonats pels sopranos i sostinguts per les altres veus i el conjunt instrumental. A la segona secció el metall calla, en un moviment adagio i homòfon, d'acord amb la “dolça serenitat” del text; a continuació un coral amb un tempo presto que contrasta amb els compassos anteriors, i el número acaba tal com comença, amb un ambient de confiança exposat de nou per les trompetes i els timbals. L'ària de soprano, número 2, acompanyada pels oboès i amb un compàs 6/8 assoleix un aire pastoral tan típic de l'època. A continuació, un recitatiu breu de contralt condueix a l'altra ària, ara de tenor, acompanyat d'un violoncel piccolo, tocant en un estil molt florit. L'últim recitatiu de baix, número 5, no tindria cap cosa especial a no ser per la irrupció de la massa coral cantant, en to de súplica, la lletania de Luter: que Satanàs sigui esclafat als nostres peus. En el coral final se sent, fins a quatre vegades, la fanfara del cor inicial, amb les trompetes i els timbals. Té una durada aproximada d'una mitja hora.

Discografia seleccionada

modifica

Knabenchor Hannover, Heinz hennig (director del cor), Concentus Musicus Wien, Paul Esswood Kurt Equiluz, Rud van der Meer. (Teldec), 1994.

Referències

modifica
  1. ↑ Traducció de Josep-Miquel Serra. La pàgina en català de J.S. Bach. [1]

Bibliografia

modifica
  • Edmon Lemaître. “Guide de La Musique Sacrée et chorale profane. L'âge baroque 1600-1750”. Fayard, París, 1992.
  • Enrique Martínez Miura. “Bach. Guías Scherzo”. Ediciones Península, Barcelona, 2001.
  • Daniel S. Vega Cernuda. “Bach. Repertorio completo de la música vocal”. Cátedra, Barcelona, 2004.
  • Alfred Dürr. “The Cantatas of J. S. Bach”. Oxford University Press, Oxford, 2005.

Enllaços externs

modifica
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jesu,_nun_sei_gepreiset,_BWV_41&oldid=31349875»