João Café Filho
João Fernandes Café Filho (Natal, Rio Grande do Norte 1899 - Rio de Janeiro 1970) fou un polític brasiler.[1] Era periodista i advocat, militant de l'Aliança Liberal, i educat en la Primera Església Presbiteriana de Natal (fou el primer president brasiler protestant).[2]
| |||||||||||||||||
| Nom original | (pt) João Fernandes Campos Café Filho  | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Biografia | |||||||||||||||||
| Naixement | 3 febrer 1899 Natal (Brasil) | ||||||||||||||||
| Mort | 20 febrer 1970 (71 anys) Rio de Janeiro (Brasil) | ||||||||||||||||
 19è President del Brasil | |||||||||||||||||
| 24 agost 1954 – 8 novembre 1955 ← Getúlio Vargas – Carlos Luz → | |||||||||||||||||
| 14è Vicepresident del Brasil | |||||||||||||||||
| 31 gener 1951 – 24 agost 1954 ← Nereu Ramos – João Goulart → | |||||||||||||||||
| Diputat federal de Rio Grande do Norte | |||||||||||||||||
Rio Grande do Norte senator (en)  | |||||||||||||||||
| | |||||||||||||||||
| Dades personals | |||||||||||||||||
| Religió | Presbiterianisme | ||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||
| Lloc de treball | Brasília | ||||||||||||||||
| Ocupació | advocat, periodista, polític | ||||||||||||||||
| Partit | Social Progressive Party (en) | ||||||||||||||||
| |||||||||||||||||
| Premis | |||||||||||||||||
Signatura  | |||||||||||||||||
Participà en el cop d'estat revolucionari que donà el poder a Getúlio Vargas (revolució de 1930). Fou diputat socioprogressista del 1934 al 1937, però s'exilià a l'Argentina després del viratge dictatorial de Vargas. Tornà al Brasil el 1939, i es mantingué a l'oposició fins al 1950, quan esdevingué vicepresident de la República.[2] Fou nomenat President del Brasil a la mort de Getúlio Vargas el 24 d'agost del 1954, però el 8 de novembre del 1955 fou destituït per un cop d'estat militar.[3]
Referències
modifica- ↑ «João Fernandes Café Filho». GEC. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 «JOAO CAFE FILHO» (en portuguès brasiler). Centro de Pesquisa e Documentação História Contemporânea do Brasil. Fundació Getúlio Vargas. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ Silva, Hélio. Café Filho, a crise institucional, 1954-1955 (en portuguès brasiler). Grupo de Comunicação Três, 1983.
Vegeu també
modifica