Obre el menú principal

Joan Andreu Estrany (València, ? - València, 1530) va ser un sacerdot, teòleg i humanista valencià.

Infotaula de personaJoan Andreu Estrany
Biografia
Naixement València
Mort 1530 (Gregorià)
València
Activitat
Ocupació Catedràtic
Ocupador Universitat de València
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Va estudiar a Alcalà, on un dels seus mestres fou Antonio de Nebrija, i a París, des d’on va tornar a València essent ja un prestigiós mestre en arts. En la Universitat de València es va doctorar, hi va exercir successivament les càtedres de filosofia moral (1515 i 1517), filosofia natural (1516) i lògica (1517 i 1522), i en va ser nomenat rector el 1517.[1][2] Alguns dels seus deixebles foren Miquel Jeroni Ledesma, Cosme Damià i Pere Joan Nunyes.[3] Joan de Borja, tercer duc de Gandia, sol·licità ser instruït per ell i l'afavorí amb el seu mecenatge. Meresqué l'elogi del seu amic Lluís Vives: «Homo qui summae eruditioni summam quoque probitatem adjunxit»,[4] i d’altres personalitats eminents com ara Pere Antoni Beuter, Vicent Mariner i Gregori Maians.[1]

ObresModifica

De les diverses obres seues de què tenim notícia per nombrosos testimoniatges dels seus contemporanis, no se n'ha conservat cap. Hi ha constància dels següents manuscrits perduts:[1][4]

  • Ioannis Andreae Stranei Valentini Hipodiaconi, in C. Plinii Secundi Naturalis Historiae Libros XXXVII Annotationes
  • Annotationes appositae in Senecam
  • Annotationes in libros IV Dialogorum B. Gregorii PP: Annotationes in Homiliam ejusdem super Ezechielem. In Lactantii Firmiani Libros VII Divinarum Institutionum. Annotationes. In Librum unum Lactantii, de Ira Dei. Et in librum unicum ejusdem de Opificio Dei
  • Annotationes in Valerium Maximum
  • Numismatum iconum, veterarumque plurirorum lipidum Hispaniae inscriptionum explanatio

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Díaz Díaz, Gonzalo. Hombres y documentos de la filosofía española (en castellà). vol. 7. Madrid: CSIC, 2003, p. 377. ISBN 9788400047252. 
  2. Fuster, Just Pastor. Biblioteca valenciana de los autores que florecieron hasta nuestros días (en castellà). tom I. València: J. Ximeno, 1827, p. 67. 
  3. Grau Codina, Ferran. «Miquel Jeroni Ledesma i Pere Joan Nunyes. Dos hel·lenistes». A: Història de la Universitat de València. València: Universitat de València, 2000, p. 323. ISBN 9788437044309. 
  4. 4,0 4,1 Ximeno, Vicente. Escritores del reino de Valencia (en castellà). València: Dolz, 1747, p. 81-83.