Joan Bordons i Vives
Joan Bordons i Vives (Sants, 18 de novembre de 1944)[1] és un antic pilot de motociclisme català. S'inicià en el món de l'automobilisme com a mecànic professional i després passà al motociclisme de velocitat. El 1967, com a pilot oficial de Derbi, quedà quart en el Gran Premi d'Espanya de 1967 en la categoria de 50cc. Guanyà el XVI Gran Premi Internacional de Madrid de 250cc el 1970 i les 24 Hores de Montjuïc de 1972, aquesta darrera formant equip amb Benjamí Grau als comandaments d'una Bultaco 360 cc.[2] El 1977 protagonitzà bones actuacions al campionat europeu de resistència dins l'equip francès National Motor, amb una Kawasaki. Fou també mecànic de Vítcor Palomo i de Jon Ekerold, als quals acompanyà durant algunes temporades al Mundial de motociclisme.[1] Bordons es retirà de les competicions el 1983.[2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Joan Bordons i Vives  18 novembre 1944 (79 anys)Sants (Barcelonès) |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme |
| Esport | motociclisme de velocitat resistència (motociclisme) |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Temporades | dècades del 1960 i 1970 |
| Marques | Derbi, Bultaco, Yamaha, Kawasaki |
| Equips | Derbi |
| Palmarès en velocitat | |
| 24H Montjuïc | 1 (1972) |