Joan Casamitjana i Alsina
Joan Casamitjana i Alsina (Barcelona, 10 de Juliol de 1805 - València, 30 de Març de 1882) va ser un compositor, director i flautista català. Va ser el fundador de la Societat de Concerts Clàssics i formà part de diverses bandes, als Països Catalans, a França i a Cuba.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 de Juliol de 1805 Barcelona  | ||
| Mort | 30 de Març de 1882 (76 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Flautista, compositor i director | ||
| Instrument | Flauta, direcció | ||
Orígens
modificaInicia la seva formació musical a Maó, on va residir amb la seva família durant la Guerra del Francès (1808–14). El 1815, amb 10 anys, torna a Barcelona i comença a estudiar contrapunt amb Francesc Andreví[2] i exerceix com a flautí de la Banda del Regiment d'Artilleria fins al juliol de 1818.[3]
Període francès (1818-1830)
modificaEl 1818 marxa a França escapant-se del seu domicili. Arriba a Montpeller, on el presenten al cap del tercer regiment d'enginyers, el marquès de Foncauld. S'hi queda fins que, el 1825, marxa a París contractat per la banda del quart regiment de la Guàrdia Reial. El 1827 arriba a músic major de la Banda del Tercer Regiment.
A París, a més, continua la seva formació musical entrant en contacte amb les dues escoles de més prestigi del moment: va rebre classes de composició de Pierre Melcheor, partidari del sistema Catel, i després de Münchs, propagador del mètode de composició d'Anton Reicha.
Quan es produeix a París la Revolució francesa de Juliol de 1830 i es dissol la Banda Reial, torna a Barcelona a treballar com a flautista, on es dona a conèixer al Teatre de la Santa Creu. Aquest mateix teatre li va oferir la plaça de flauta primer, però la va rebutjar per marxar a Cuba.
Període cubà (1832-1866)
modificaEl 1832 se'n va a Santiago de Cuba, on funda una escola de música en què va tenir notables deixebles com Laureano Fuentes Matons i Rafael Salcedo.[4] Va fundar i dirigir a aquella ciutat l'orquestra i la banda militar, i es va dedicar també a la composició d'himnes patriòtics, obres de saló per a piano i música de cambra. El 1836 va transcriure diversos cants del folklore de Santiago, que més tard va utilitzar a les seves obres orquestrals.
El 1850 es trasllada a l'Havana, on va dirigir orquestres i bandes i continuà la seva tasca pedagògica i compositiva, amb algunes contradanses i danses cubanes per a piano. Va ocupar la plaça de director de la banda de música militar de l'illa de Cuba durant catorze anys, ocupant la mateixa plaça a altres regiments fins que es va retirar de l'activitat militar el 1859.
També formà un quartet de cambra com a violoncel·lista amb els guitarristes Peralta, Salcedo i Betancourt els anys 1836 i 1837.
Retorn a Catalunya (1866-1881)
modificaEl 1866 torna a Barcelona, on guanya el premi de composició simfònica de l'Ateneu Barcelonès[5] -aconsegueix un premi de 4.000 rals por la seva simfonia a quatre temps, que portava per lema "Lo bueno no siempre es bello: lo bello no siempre es bueno".
Aquell mateix any comença l'activitat regular de la Sociedad de Conciertos de Madrid i es constitueix també la Societat de Concerts Clàssics de Barcelona,[n 1][6] que funda i dirigeix Casamitjana.[3] Als concert d'aquestes dues societats s'interpreten obres del compositor.
L'abril del 1867 organitzen una sèrie de sis concerts als Jardins del Prado Catalán,[7] i el 12 i 18 de juny al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona, on s'interpreten diverses obres de Casamitjana. Aviat, aquells concerts es van conèixer com a Concerts Casamitjana.
El febrer de 1880 va ser nomenat, juntament amb Marià Obiols i Josep Marraco, jurat de les composicions presentades al certamen del mil·lenari de Montserrat, i en constituir-se la Societat de Concerts de Barcelona, l'agost d'aquell mateix any, n'és nomenat membre honorari.[8]
A la seva mort, que va tenir lloc a València -on estava destinat el seu fill-, va deixar incompleta una òpera sobre textos en castellà (Raquel o La judía).
Obres
modifica- Per a piano:
- 5 danzas americanas (La bélica, La holginera, Simpática, La marinera, Danza)
- El centenar (1870), polca
- La Anita (1871), dansa a 4 mans
- La camagüeyana (1871), dansa a 4 mans
- La ausencia, per a violí i piano.
- Per a orquestra:
- Sinfonia a Quatre Temps (1866)
- El retorno a la patria (1867), vals
- L'Eco dels Camps Elisis (1867), rigodons
- Marcha Rusa (1867)
- Pensaments lírics (1867)
- Andante religioso (1871)
- Una violeta (1872), obertura
- Bailable de «Las cien doncellas» (1873)
- Andantino y Saltarello (1875)
- Marcha heroica de Schubert (1873), per a banda
- Raquel o La judía (òpera inacabada)
Notes
modifica- ↑ A l'article sobre el compositor de l'Enciclopèdia Catalana[1] diu que el 1867 va fundar la Societat de Concerts Clàssics a Barcelona. A Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear[4] i al Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana[3], en canvi, diu que aquesta societat es fundà l'any 1866. A l'entrada de la paraula concert de la mateixa Enciclopèdia Catalana, també parla del 1866 al paràgraf següent: "El concert públic modern s'inicià a Barcelona a la darreria del s. XVIII: el 1797 se celebrà una tanda de concerts de quaresma al Teatre de la Santa Creu. Posteriorment hom en feu a Llotja (1844) i al Liceu (1847). Les principals associacions promotores foren la Societat Filharmònica (1844-57), on Liszt celebrà un concert el 1845, la Societat de Concerts Clàssics (1866), dirigida per Joan Casamitjana i Alsina, i la Societat Barcelonina de Quartets (1872), fundada per Claudi Martínez i Imbert i pels germans Josep i Cosme Ribera."
Referències
modifica- ↑ «Joan Casamitjana i Alsina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Puig, Xavier. L'obra de Francisco Andreví i Castellà (Sanaüja 1786 - Barcelona 1853), músic segarrenc. Miscel·lània Cerverina, 11 (1997), pàgs. 123-134.
- ↑ 3,0 3,1 Casamitjana y Alsina, Juan. Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Vol. 3. pàg. 289.
- ↑ http://www.mcnbiografias.com/app-bio/do/show?key=salcedo-y-de-las-cuevas-rafael
- ↑ Principado, El (publicació periòdica). Año 1866, No. 134 (21 dic. 1866) Ed. Tarde.
- ↑ «concert». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Crónica Local». Principado, El. Año 1867, No. 097 (7 abr. 1867) Ed. Mañana.
- ↑ Casamitjana i Alsina, Joan. Història de la Música Catalana, Valenciana i Balear. Vol. IX. Diccionari A-H, pàg. 134.
Enllaços externs
modifica- «En Joan Casamitjana» (article i retrat). Llumanera de Nova York, La. Núm. 38 (juny 1878). Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA) de la Biblioteca de Catalunya.