Joan Francesch i Serret

militar carlí català Tercera guerra carlina

Joan Francesch i Serret (Lleida, 1833 - Reus, 1872) fou un militar català, cap dels carlins en el curs de la Tercera guerra carlina.

Infotaula de personaJoan Francesch i Serret

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1833 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort1872 Modifica el valor a Wikidata (38/39 anys)
Reus (Baix Camp) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort en combat Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militarcoronel Modifica el valor a Wikidata
Entrada del general carlí Francesch a Reus el 1872 en un gravat de l'època

Va estudiar a l'acadèmia d'enginyers i el 1856 va ascendir a capità per haver fet costat als moderats en els disturbis de Madrid. Es va distingir a l'Àfrica obtenint dues creus de San Fernando i l'ascens a comandant. Una ferida el va deixar inútil i va passar al cos d'invàlids i com a membre d'aquest va combatre els successos de Madrid de 1866, defensant l'ordre que representava Isabel II, essent ascendit a tinent coronel. El 1868 es va oposar a la revolució de Joan Prim i el 1869 es va posar al servei del pretendent carlí Carles VII, que el va nomenar coronel i capità general de la província de Tarragona, i pel seu càrrec, s'encarregà de reclutar tropes i comprar armes.

Va participar en diverses accions i va ascendir a general. El 29 de juny de 1872, amb 400 soldats, va entrar a Reus i va sorprendre la guarnició liberal. Mentre negociava a l'Ajuntament amb l'alcalde Felip Font, el pagament d'una quantitat per evitar el saqueig, la guarnició es va reorganitzar i va foragitar els carlins, morint el general Francesch en el combat al capdamunt del carrer de Llovera, davant de l'edifici del Campanaret.[1]

La seva modesta tomba era prop de la del socialista Pere Casals Cort al cementiri de Reus, amb una dedicatòria que deia: "Al heroico general Francesch", però les seves despulles van ser tretes del nínxol i la placa fou eliminada als primers anys del segle XXI per l'Ajuntament.[2]

Referències modifica

  1. Mestre i Campi, Jesús (dir.). Diccionari d'història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1992, p. 481. ISBN 8427935216. 
  2. Zaragoza, Antoni. «La sepultura del general carlista». reusdigital.cat, 01-10-2015.

Bibliografia modifica

  • Josep Iglésies. L'entrada dels carlins a Reus el 1872. Barcelona: Rafael Dalmau, 1968

Enllaços externs modifica