Joan I de la Roche (?-mort el 1280) va succeir el seu pare Guiu de la Roche com a duc d'Atenes el 1263. Es deia d'ell que era culte i que, encara que procedia d'una família de francs, parlava grec amb fluïdesa i llegia Heròdot.

Infotaula de personaJoan I de la Roche
Nom originalJean de la Roche (fràncic)
Biografia
Naixementsegle XIII Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Mort1280 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
3r Duc d'Atenes
1263 – 1280
← Guiu I de la RocheGuillem I de la Roche → Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaFamília de La Roche Modifica el valor a Wikidata
ParesGuiu I de la Roche Modifica el valor a Wikidata  i Agnès de Bruyeres Modifica el valor a Wikidata
GermansGuillem I de la Roche i Marguerida de la Roche Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Activitat durant el govern d'Atenes modifica

El 1275, Joan, amb 300 cavallers més, va anar en auxili del seu aliat Joan I de Tessàlia i van alliberar Neopàtria, que estava bloquejada per un exèrcit de mercenaris al servei de l'Imperi Romà d'Orient.[1] Va ser en aquesta batalla que va dir "Gran és el seu nombre però molt pocs entre ells són autèntics homes", recordant una frase d'Heròdot en referència als perses en la batalla de les Termòpiles (480 aC).[2] A canvi d'aquest suport Joan de Tessàlia va donar en matrimoni la seva filla al fill del de la Roche, Guillem, juntament amb les ciutats de Zetounion, Gardiki, Gravia i Siderokastron com a dot.[3]

L'any següent, l'emperador romà d'Orient Miquel VIII Paleòleg va envair Eubea i Tessàlia. Joan es va unir a Gilbert de Verona i junts van anar a alliberar Negroponte, que estava sota setge de Licari. Mentre es desenvolupava la batalla, a sis milles al nord, a Vatonda, Joan va caure del seu cavall i fou capturat. També van fer captiu a Gilbert i molts altres cavallers que van ser alliberats mitjançant un pagament.[4]

El 1280 va morir sense haverse casat i sense descendència; el va succeir en el ducat el seu germà Guillem I de la Roche.

Referències modifica

Bibliografia modifica

  • Fine, John Van Antwerp. The Late Medieval Balkans: A Critical Survey from the Late Twelfth Century to the Ottoman Conquest (en anglès). University of Michigan Press, 1994. ISBN 978-0-472-08260-5. 
  • Geanakoplos «Greco-Latin Relations on the Eve of the Byzantine Restoration: The Battle of Pelagonia-1259» (en anglès). Dumbarton Oaks Papers, 7, 1953.
  • Setton, Kenneth M.; Wolff, Robert Lee; Hazard, Harry. A History of the Crusades: The Later Crusades, 1189-1311 (en anglès). Univ of Wisconsin Press, 1969.