Joan Mestres i Calvet

(S'ha redirigit des de: Joan Mestres Calvet)

Joan Mestres i Calvet (Barcelona, 1871 - Barcelona, 6 de juny de 1955[1]) fou un empresari teatral. Va dirigir el Gran Teatre del Liceu durant els períodes 1915-16, 1918-30, 1933-36 i 1939-47[2] i el situà com un referent europeu.[3]

Infotaula de personaJoan Mestres i Calvet
Joan Mestres.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 juny 1877 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort6 juny 1955 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, compositor Modifica el valor a Wikidata

Fill de Salvador Mestres i Serra nascut a Calaf i Lluïsa Cavet i Coma.[4] Estudià amb Josep Rodoreda i Joan Lamote de Grignon a l'Escola Municipal de Música de Barcelona. Va ser el responsable de diverses obres escèniques en els teatres Gran Via i Tívoli, fins que passà a regentar el Gran Teatre del Liceu. Al Liceu va tenir com a principal objectiu obrir l'activitat del teatre a les avantguardes artístiques de l'època i sortir de la rutina d'un repertori que s'estava quedant obsolet. Va fer entrar al repertori les òperes russes, franceses i d'autors catalans, així com l'estrena de les principals òperes de Mozart i d'òperes alemanyes en l'idioma original.[1] Va contractar sovint els Ballets Russos de Diaghilev i establí el costum de dedicar la temporada de primavera del Liceu al ballet. Després de la Guerra Civil, Joan Mestres ocupà també el càrrec de director artístic del Liceu.[5]

Va posar música a El caballero Wolframo i va escriure El Gran Teatro del Liceo visto por su empresario (1945). El seu germà Salvador Mestres i Calvet (Barcelona 1868 - 1950) fou baríton.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Necrològica» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 14 març 2018].
  2. «Joan Mestres i Calvet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Esdeveniments importants». Gran Teatre del Liceu. [Consulta: 14 març 2018].
  4. «esquela de Soña Luisa Calvet y Coma». La Vanguardia, 22-05-1925, pàg. 1.
  5. Fabre i Fornaguera, Jaume. La contrarevolució de 1939 a Barcelona. Els que es van quedar, 2002.