Joan Tresserra i Thomson

Joan Tresserra i Thomson (Barcelona, 1844 - Alfaro, 27 de setembre de 1869)[1] va ser un advocat, crític musical, compositor i pianista.

Infotaula de personaJoan Tresserra i Thomson
Biografia
Naixement1844 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort27 setembre 1869 Modifica el valor a Wikidata (24/25 anys)
Alfaro (La Rioja) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, compositor Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era fill de Joan Antoni Tresserra i Barreiro, natural de Barcelona i cònsol de la República Argentina, i de l'argentina Albina Thompson Sánchez de Velasco. Fou cunyat de Domingo Dulce y Garay, Capità General de Catalunya, que es va casar amb la seva germana Albina Tresserra i Thompson (1836-1860).[2]

Estudià música i humanitats al col·legi de Sorese del 1854 al 1860, com ho va fer el seu germà Eduard entre 1852 i 1856,[3] i cursà dret a Barcelona. Posteriorment compaginà la crítica musical a La España Musical amb la pràctica legal. En tant que compositor, fou autor d'una simfonia, un vals, diverses cançons i algunes altres peces; hom li ha atribuït, també, una sarsuela. Mort a Alfaro (la Rioja), fou enterrat a Barcelona.[4][5]

Obres modifica

  • Automne, cançó amb lletra de Lamartine
  • Cupido contra Esculapio (1864), sarsuela en un acte amb lletra de Ricardo Sepúlveda Planter i Ricardo Moly de Baños (música anònima, atribució de la Biblioteca Nacional de Madrid)
  • Ilusiones perdidas, per a piano
  • Poblet
  • Serenata, amb lletra de Camprodon[6]
  • Simfonia alemanya
  • Les soir, amb lletra de Lamartine
  • Vals

Notes i referències modifica

  1. «Naixements 1844, Llibre 2, núm. 60». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 22-02-1844.
  2. «Matrimonis 1858, f. 394, núm. 1565». Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, 11-12-1858.
  3. «Annuaire 17-18-19èmes siècles». Association Sorézienne. Arxivat de l'original el 27-01-2005.
  4. Almanaque del Diario de Barcelona para el año 1871, p. 105. 
  5. La España Musical, núm. 190, 07-10-1869. 
  6. Francesc Camprodon i Lafont ?