Obre el menú principal

Francesc Camprodon i Safont

escriptor català
(S'ha redirigit des de: Francesc Camprodon i Lafont)

Francesc Camprodon i Safont (Vic, 4 de març de 1816 - l'Havana, 16 d'agost 1870) fou un polític, autor de teatre i poeta català, diputat liberal al Congrés dels Diputats.[1]

Infotaula de personaFrancesc Camprodon i Safont
Camprodon Patria Fe Amor 1871 portrait.jpg
Nom original (es) Francesc Camprodon i Lafont
Biografia
Naixement 4 març 1816
Vic (Osona)
Mort 16 agost 1870 (54 anys)
l'Havana
Escudo de España (mazonado).svg  Diputat al Congrés dels Diputats
6 de desembre de 1854 – 2 de setembre de 1856
Circumscripció Barcelona

7 de desembre de 1858 – 12 de juliol de 1865
Circumscripció Santa Coloma de Farners

3 de gener de 1866 – 30 de desembre de 1866
Circumscripció Barcelona
Dades personals
Formació Universitat de Cervera
Activitat
Ocupació Escriptor, dramaturg, poeta, llibretista i polític
Partit Unió Liberal
Gènere Dramatúrgia, llibret i poesia
Signatura

Musicbrainz: b176cbc1-914f-4ee3-a610-d67fcc0ef604 IMSLP: Category:Camprodón,_Francisco
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Fill de Francesc Camprodon de Taradell i d'Esperança Safont de Vic. Va estudiar Dret en la Universitat de Cervera, on va fer amistat amb Jaume Balmes, a qui pel que sembla va ajudar a redactar la seva primera obra; va acabar la carrera a la Universitat d'Alcalá de Henares i a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en 1838; aleshores va patir una terrible malaltia i fou desnonat pels metges, però va aconseguir recuperar-se pels seus propis mitjans. Va ser un home destacat del Partit Liberal i per això va marxar exiliat a Cadis. Allí va fer amistat amb el duc de Montpensier, qui el va animar a publicar en 1854 en Barcelona els seus poemes en castellà amb el títol d' Emociones, que va ser ben acollits. Es va establir a Madrid, on va aconseguir a ser diputat per Barcelona i Santa Coloma de Farners al Congrés per la Unió Liberal a les convocatòries de 1856, 1858, 1864, 1865 i 1865[2] i hi va compondre diversos drames en vers segons l'estètica del Romanticisme, amb els quals va conèixer els èxits de Flor de un dia yi el otro no (1851), estrenat a instàncies de l'actor José Valero i del dramaturg Tomás Rodríguez Rubí; amb ella va introduir el costum de no cedir la propietat de les produccions dramàtiques, costum que va millorar la qualitat de vida dels dramaturgs de llavors; la seva continuació, Espinas de una flor (1852), també sobre amors contrariats i abnegacions conjugals, que també fou un èxit, encara que menor.

El 27 de maig de 1842 es va casar amb Concepció Borrell i Pou[3] filla de Marià Borrell i de Miralpeix i de Arcàngela Pou I Teixidó.

Va compondre altres peces en castellà, així com llibrets de sarsuela per a compositors com ara Nicolau Manent, Francisco Asenjo Barbieri, Emilio Arrieta o Cristóbal Oudrid. Especialment recordats són els seus versos "Costas las de Levante, playas las de Lloret", inclosos en el llibret de Marina.[1][4] Amb motiu de la Guerra d'Àfrica va publicar en quintilles una Carta a don Juan Prim, heroi de Els Castillejos.

En encetar-se el triomf dels autors de la Renaixença catalana, va començar a escriure teatre costumista en català. Després de la revolució de 1868 va acceptar un càrrec a l'Administració d'Hisenda a l'Havana i va marxar a Cuba, i hi va publicar alguns poemes al periòdic en català La Gresca.

ObresModifica

 
Francisco Camprodón (1854)

PoesiaModifica

  • Emociones (Barcelona, 1850)
  • Patria, fe, amor. Poesías en castellano y catalán (L'Havana, 1871)

TeatreModifica

  • Flor de un día (1851)
  • Espinas de una flor (1852)
  • Una ráfaga (1857)

Sarsueles i òperesModifica

Teatre en catalàModifica

  • La teta gallinaire (1865)
  • La Tornada d'en Titó (1867)

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 «Francesc Camprodon i Lafont». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. Fitxa del Congrés dels Diputats
  3. «Barcelona.Matrimonis.any 1842.Registre núm.579». Arxiu Municipal de Barcelona, 27-05-1842. [Consulta: 27 abril 2019].
  4. «Francisco Camprodón». Base de datos de premiados del Libro, Lectura y Letras. Ministerio de Justicia y el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. [Consulta: 24 juny 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 Enciclopèdia Espasa Volum núm. 37, pàg. 524 (ISBN 84-239-4537-5)
  6. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 37, pàg. 524 (ISBN 84-239-4537-5)
  7. * Edita Enciclopèdia Espasa, vol. 36, pàg. 869. (ISBN 84-239-4536-7)