Joan Villà

arquitecte catalano-brasiler

Joan Villà (Barcelona, 6 de juny de 1940) és un arquitecte i professor universitari català, resident al Brasil des de 1951. Entre les seves obres més famoses destaquen les següents: la seu del Laboratori de l'Habitatge (1990), el Centre Educatiu Integrat (1990-1992), l'Habitatge Unicamp (1992), la Casa do Lago (1994) i el complex residencial Rua Grécia (2001-2002).[1][2]

Infotaula de personaJoan Villà
Biografia
Naixement6 juny 1940 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Presbiteriana Mackenzie
Politècnic de Milà Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte, professor d'universitat, sindicalista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Presbiteriana Mackenzie
Centro Universitário Belas Artes de São Paulo (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

L'any 2021 va rebre el Premi APCA d'Arquitectura pel conjunt de la seva obra.[3]

Biografia

modifica

Joan Villà va néixer a Barcelona l'any 1940. El 1951 va anar a viure amb el seu pare al Brasil. Als anys seixanta va graduar-se en Arquitectura a la Universitat Presbiteriana Mackenzie, de São Paulo; i va tenir les seves primeres experiències en els despatxos de Sérgio Bernardes i Joaquim Guede. La seva militància política va fer que el 1971 hagi d'exiliar-se a Europa, fugint de la dictadura. Resideix a Bèlgica i després a Itàlia, on s'especialitzaria en infraestructures urbanes a la Politècnica de Milà. Entre 1974 i 1975 resideix a Palma, on col·labora amb cooperatives i sindicats. El 1975 torna a São Paulo i s'involucra amb el sindicat d'arquitectes, on treballa creant projectes adaptats a les necessitats dels suburbis. A principis dels anys vuitanta va començar el seu doctorat en Construcció a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.[1][4][5][6]

A finals de 1985 s'implicà amb moviments socials i cooperatives d'habitatge. A partir de llavors, va treballar en prototips de ceràmica prefabricada destinats a la construcció d'habitatges socials. Des de 1997, va treballar en associació amb Silvia Chile, amb la que va projectar entre 2001 i 2002 el complex residencial Rua Grécia, a Cotia (estat de São Paulo): 24 unitats residencials destinats a ciutadans de pocs recursos. El complex va guanyar el premi Carlos B. Milan de l'Institut d'Arquitectes del Brasil.[1][7]

Villà també ha sigut professor al Centre Universitari Belas Artes i a la Universitat Mackenzie, on s'havia graduat.[5]

Obra publicada

modifica
  • A Construção com componentes pré fabricados cerâmicos: Sistema construtivo desenvolvido em São Paulo entre 1984 e 1994 (tesi) (en portuguès brasiler). São Paulo: Universidade Presbiteriana Mackenzie, 2002. 
  • Construções (en portuguès brasiler). Centro Universitário Belas Artes de Sao Pãulo, 2005. ISBN 978-85-87985-10-1. 

Referències

modifica
  1. 1,0 1,1 1,2 Montaner, Josep Maria; Muxí, Zaida «Residência estudantil da Unicamp» (en portuguès brasiler). Projetos. vitruvius, 154.02, 2013-10. Arxivat de l'original el 2024-06-17. ISSN: 2595-4245 [Consulta: 17 juny 2024].
  2. «Resíduo de utopia: O desenho e a tecnologia minimalistas de Joan Villà» (en portuguès brasiler). Projeto, 25-06-2020. Arxivat de l'original el 2020-09-22. [Consulta: 17 juny 2024].
  3. «Confira os vencedores do prêmio APCA 2021» (en portuguès brasiler). Cansei de ser pop, 19-06-2022. Arxivat de l'original el 2024-03-01. [Consulta: 17 juny 2024].
  4. Campo Baeza, Alberto. «Arte como construção» (en portuguès brasiler). aU, maig 2006. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: 17 juny 2024].
  5. 5,0 5,1 da Silva Dualibi, Jackson Antonio «Arquiteto Joan Villà - A construção de pré-fabricados cerâmicos» (en portuguès brasiler). Revista Belas Artes, vol. 3, 2011, pàg. 1-16. Arxivat de l'original el 2024-06-18 [Consulta: 17 juny 2024].
  6. «Joan Villà» (en portuguès brasiler). Enciclopédia Itaú Cultural, 26-12-2016. Arxivat de l'original el 2022-10-06. [Consulta: 17 juny 2024].
  7. «Joan Villà e Sílvia Chile: Condomínio residencial, Cotia, SP» (en portuguès brasiler). Projeto, 01-04-2003. [Consulta: 17 juny 2024].

Bibliografia complementària

modifica