Joan de Castre-Pinós i de So

cardenal valencià

Joan de Castre-Pinós i de So (València, 22 de març de 1431 - Roma, 29 de setembre de 1506) fou un cardenal i bisbe valencià.

Infotaula de personaJoan de Castre-Pinós i de So

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 març 1431 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort29 setembre 1506 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
SepulturaBasílica de Santa Maria del Popolo Modifica el valor a Wikidata
Administrador apostòlic
20 març 1506 – 29 setembre 1506
Diòcesi: bisbat de Malta
Administrador apostòlic
6 novembre 1499 – 29 juliol 1502
Cardenal prevere Santa Prisca
24 febrer 1496 – 29 setembre 1506
← Juan de MellaNiccolò Fieschi →
Abat de Sant Pere de Rodes
té el rol: abat comendatari
1494 – 1506
Bisbe d'Agrigent
19 febrer 1479 – 2 octubre 1506
← Giovanni CardellisGiuliano Cibo →
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósacerdot catòlic Modifica el valor a Wikidata
Participà en
31 octubre 1503conclave d'octubre de 1503
21 setembre 1503conclave de setembre de 1503 Modifica el valor a Wikidata
Família
ParePere Galceran de Castre-Pinós i de Tramaced Modifica el valor a Wikidata
GermansJoana de Castre i de So, Guillem Ramon de Castre-Pinós i de So i Ivany de Castre-Pinós i de So Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata

Biografia modifica

Era fill de Pere Galceran de Castre-Pinós i de Tramacet i Blanca de So.

El 19 de febrer de 1479, als 47 anys, va ser escollit bisbe d'Agrigent, sent confirmat el 20 de març del mateix any. Va ser creat cardenal pel papa Alexandre VI durant el consistori del 19 de febrer de 1496. El 24 de febrer del mateix any va rebre el títol cardenalici de Santa Prisca.

El 6 de novembre de 1499 va esdevenir administrador apostòlic de la diòcesi de Slesvig. No obstant això, el 29 de juliol de 1502 va dimitir del càrrec. Va participar en els dos conclaves de setembre i octubre de 1503.

Va ser nomenat administrador de la seu de Malta, tot i que Ferran II d'Aragó havia demanat un altre candidat. El 30 d'abril del mateix any el rei va escriure al seu ambaixador a Roma demanant-li la seva dimissió, aparentment sense èxit.

Va morir a Roma el 29 de setembre de 1506 i va ser enterrat a Santa Maria del Popolo, on encara avui hi ha la seva tomba.

Bibliografia modifica