Obre el menú principal

Joaquín Ríos y Capapé (Figueres, Alt Empordà, 2 de juliol de 1898 - Madrid, 20 de juny de 1963) va ser un militar català que va intervenir de f orma destacada en la Guerra del Rif i posteriorment en la Guerra Civil Espanyola. Durant la Dictadura franquista va ser capità general de València.

Infotaula de personaJoaquín Ríos Capapé
Biografia
Naixement 2 juliol 1898
Figueres
Mort 20 juny 1963 (64 anys)
Madrid
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de la III Regió Militar
19 de desembre de 1953 – 26 de gener de 1962
Activitat
Ocupació Militar
Activitat 1912-1963
Lleialtat Flag of Spain (1931–1939).svg República Espanyola
Bandera del bando nacional 1936-1938.svg Bàndol Nacional
COA Spain 1945 1977.svg Dictadura franquista
Branca militar Emblem of the Spanish Army.svg Exèrcit de Terra
Rang militar SP-08 Teniente General.svg Tinent General
Unitat militar Emblem of the Spanish Indigenous Regular Forces.svg Forces Regulars Indígenes de Melilla
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

En 1912 va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, començant la seva carrera en l'Exèrcit. Va participar en la Guerra del Marroc i va formar part del grup de militars «africanistes». Al juliol de 1936 es trobava destinat en el Protectorat del Marroc, amb el rang de comandant i al comandament del III Tabor d'Alhucemas pertanyent al Grup de Regulars Indígenes «Alhucemas» n. 5.[1]

Implicat en la conspiració militar, i seguint les ordres del coronel Juan Bautista Sánchez González,[1] el 16 de juliol va sortir sense autorització del seu aquarterament a Villa Jordana —prop del Penyal de Vélez de la Gomera— al capdavant de la seva unitat.[2] Aquella va ser la primera unidad que es va revoltar,[3] fins i tot abans de la revolta militar. Ríos Capapé es va dirigir a Villa Sanjurjo,[4] població que aconseguí capturar, i l'endemà va marxar a Melilla, incorporant-se a la guarnició de Melilla que ja s'havia revoltat contra la República. Després de l'esclat de la Guerra Civil, es va traslladar a la Península ibèrica i va participar en diverses operacions militars, prenent part en l'avanç franquista cap a Madrid, a la fi de 1936. En substitució del tinent coronel Delgado Serrano,[5] que havia estat greument ferit, Ríos Capapé va quedar al comandament del sector de la Ciutat Universitària de Madrid controlat per les forces franquistes. A partir de la primavera de 1937 va passar a manar la 18a Divisió de l'Exèrcit del Centre,[6] que agrupava a part de les tropes que assetjaven Madrid. Per llavors ja ostentava el rang de coronel.[6] Va ser el primer dels oficials franquistes que va entrar a Madrid pel pont de la Princesa a Usera en 1939, i això mai l'hi va perdonar Franco. Pocs mesos després del final de la contesa, a l'agost de 1939 va ser nomenat comandant de la 91a Divisió.[7]

Durant la Dictadura franquista va ascendir al rang de general de divisió, en 1943,[8] i posteriorment al rang de tinent general. Va ocupar diversos càrrecs, com a Capità general de la IX Regió Militar, Capità general de la VII Regió Militar, Capità general de la III Regió Militar i director de l'Escola Superior de l'Exèrcit.[9] Mentre era Capità general de València, el dictador Francisco Franco va ordenar Ríos Capapé que anés a Catalunya per dissuadir al tinent general Juan Bautista Sánchez González, capità general de Catalunya, perquè posés fi als seus contactes amb els sectors partidaris de restaurar la monarquia.[10][n. 1] Segons Mariano Aguilar Olivencia, Ríos Capapé pertanyia al grup d'oficials de les Forces armades que en realitat buscaven la «creixença» personal en l'exercici del seu càrrec.[12] En les memòries del general Latorre Roca s'afirma: “No és cap moralista –escriu Latorre– ja que a Madrid posseeix un bar al principi de la Gran Via, en què la ginebra, whisky i altres begudes de preu les introdueix des de Tànger a Espanya personalment en els seus molts viatges o endossa caixes als aviadors...”. I en aquest bar, que freqüentava la “bona societat madrilenya”, la seva dona proporcionava vals de gasolina d'estraperlo. De la seva estada a Tànger diu que “fa gala de tracte de favor entre l'element femení senar sant, juga grans quantitats en el cercle hebreu i també al pòquer amb la senyora de Orgáz [cap de l'Alt Estat Major]a Tetuan, té consells d'administració i ni tan sols és rumbós amb els diners aliens”[1] Falleció en Madrid en 1963.[9]

FamíliaModifica

Durant la Dictadura franquista el seu fill Joaquín va ser nomenat Delegat d'informació i turisme a València.[13]

CondecoracionsModifica

NotesModifica

  1. Poc després d'aquesta entrevista a la qual també va assistir el general Muñoz Grandes, es va produir la mort en estranyes circumstàncies de Bautista Sánchez, en un hotel de Puigcerdà. El succés va generar nombrosos dubtes i sospites, i de fet van ser molts els que van implicar Ríos Capapé en un hipotètic assassinat del general Bautista Sánchez.[11]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 José Manuel Martínez Bande (2007). Los años críticos: República, conspiración, revolución y alzamiento. Madrid: Encuentro, pág. 259
  2. Carlos Rojas (1995). Muera la inteligencia! Viva la muerte!: Salamanca, 1936, Unamuno y Millán Astray frente a frente, Ed. Planeta, pág. 11
  3. Ángel Palomino (1993). Caudillo, Planeta, pág. 98
  4. Jesús Palacios (1999). La España Totalitaria: Las Raíces Del Franquismo: 1934-1946, GeoPlaneta, pág. 51
  5. José Manuel Martínez Bande (1982). La marcha sobre Madrid, Librería Editorial San Martín, pág. 335
  6. 6,0 6,1 Carlos Engel (2000). Historia de las divisiones del ejército nacional [1936-1939], Almena Ediciones, pág. 54
  7. Boletín Oficial del Estado núm. 245, pág. 4889 (2 de septiembre de 1939)
  8. José Enríque Varela (2004). General Varela: Diario de Operaciones, 1936-1939, Almena Ediciones, pág. 280n
  9. 9,0 9,1 Ayer falleció el Teniente general Ríos Capapé", ABC, pág. 53 (21 de junio de 1963)
  10. Enric Bordería (2000). La prensa durante el franquismo: represión, censura y negocio. Valencia, 1939-1975, Fund. Univ. San Pablo, pág. 221
  11. Enric Bordería (2000). La prensa durante el franquismo: represión, censura y negocio. Valencia, 1939-1975, Fund. Univ. San Pablo, pág. 222
  12. Mariano Aguilar Olivencia (1999). El ejército español durante el franquismo, Akal, pág. 87
  13. Francisco Pérez Puche, Vicente Lladró (1978). Fallas en su tinta (1939-1975), Prometeo, pág. 179