Obre el menú principal

Gustavo Urrutia González (Valladolid, 24 de juliol de 1890 -Madrid, octubre de 1959) va ser un militar espanyol.

Infotaula de personaGustavo Urrutia González
Biografia
Naixement 24 de juliol de 1890
Valladolid
Mort 1959 (68/69 anys)
Madrid
Coat of Arms of the Former 3rd Spanish Military Region (Until 1984).svg  Capità general de la III Regió Militar
10 d'abril de 1950 – 19 de desembre de 1953
Activitat
Ocupació Militar
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Militar professional, pertanyia a l'arma de cavalleria. El juliol de 1936 es trobava destinat en el regiment de cavalleria «Castillejos» n. 9, amb el rang de tinent coronel, ocupant el lloc de segon cap de la unitat.[1] Implicat en la conspiració militar contra la República,[2] després del començament del cop d'estat es va unir a la revolta. Amb posterioritat a l'esclat de la Guerra civil, Urrutia s'adjudicaria el paper d'autèntic «home fort» en la revolta del regiment.[3]

Es va posar al capdavant d'una columna composta sis-cents requetés navarresos amb la qual es va dirigir a Osca per alleujar el setge republicà sobre la ciutat.[4][5] Urrutia va arribar a manar un dels sectors franquistes del Front d'Aragó.[6] Posteriorment va ser nomenat comandant de la 51a Divisió,[7] que cobria el front d'Osca, intervenint l'auxili del setge d'Osca.[8] Més endavant acudiria amb les seves forces al capdavant de Jaca, per reforçar les defenses franquistes en aquest sector enfront de l'ofensiva republicana.[9] En la primavera de 1938, Urrutia va intervenir amb la seva unitat en la ruptura del front d'Aragó, i a la fi d'any participaria en l'ofensiva de Catalunya.

Després del final de la contesa seria nomenat comandant de la Divisió de Cavalleria, i de 1950 a 1953 fou capità general de la III Regió Militar. Durant el seu mandat fou reformat el claustre gòtic del Convent de Sant Doménec (València).[10] En 1954 fou nomenat president del Consell Suprem de Justícia Militar.[11]

ReferènciesModifica

BibliografiaModifica

  • Cabanellas, Guillermo. La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española. II. Grijalbo, 1973. 
  • Casanova, Julián. Anarquismo y revolución en la sociedad rural aragonesa, 1936-1938. Siglo XXI Editores, 1985. 
  • Engel, Carlos. Historia de las divisiones del ejército nacional. Almena Ediciones, 2000. 
  • Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La Invasión de Aragón y el desembarco en Mallorca. Madrid: Ed. San Martín, 1970.