Joaquim Arana i Pelegrí
Joaquim Arana i Pelegrí (les Borges Blanques, 6 de febrer de 1936 - Tolosa, 23 de setembre de 1995) fou un advocat i polític català. Fou membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau (les Masies de Roda) el text del projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 6 febrer 1936  les Borges Blanques (Garrigues) |
| Mort | 23 setembre 1995 (59 anys) Tolosa |
.svg){kind=small} Diputat al Congrés dels Diputats | |
| 1r juliol 1977 – 2 gener 1979 Legislatura: legislatura constituent d'Espanya Circumscripció electoral: Lleida Electe a: eleccions generals espanyoles de 1977 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | Advocat |
| Partit | Pacte Democràtic per Catalunya |
Biografia
modificaVa néixer a les Borges Blanques l'any 1936. Fill d'un telegrafista de Tordera i d'una mestra del Soleràs. En acabar la Guerra Civil la família s'establí a Andorra.[1] Es llicencià en Dret i va obrir despatx a Andorra i a partir dels anys setanta a Lleida.
El 1971 formà la candidatura Coalició Democràtica juntament amb el carlí Joan Besa i Esteve per a procurador en Corts pel terç familiar, oposada a l'oficialista de Joaquim Viola i Sauret. Durant la campanya electoral reclamà l'elecció democràtica dels alcaldes i presidents de les diputacions, raó per la qual els mítings foren boicotejats per la Guàrdia de Franco i fou processat pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP), però assumí personalment la seva pròpia defensa i finalment fou absolt. El 1972 va impulsar el Bloc Popular de les Terres de Lleida amb Jaume Auqué, Manuel Lladonosa i Vicenç Ximenis, que el 1975 es va integrar al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament de Josep Pallach i Carolà, del que en formà part del seu secretariat permanent.
Es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1977 dins les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya (PDC), i va obtenir l'escó per la circumscripció de Lleida. Quan el 1978 el PSC-Reagrupament es va integrar en el PSC-PSOE, Arana va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya. En representació d'aquest partit formà part de la “Comissió dels Vint”[2] que redactà al parador de Sau (les Masies de Roda) el text del projecte Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.
Fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1979, però no fou escollit. Passà a la vida privada intentant diferents negocis.[3] Intentà tornar a la política activa presentant-se com a candidat a paer en cap de Lleida a les llistes d'ERC a les eleccions del 1979, però no resultà elegit i es va retirar de la política activa definitivament. Continuà col·laborant amb el Centre de Cultura Catalana d'Andorra. El 27 de setembre de 1995 va patir un atac de cor i fou traslladat a l'Hospital General de Tolosa, on morí. És enterrat a Andorra.[4]
Referències
modifica- ↑ Pàgines 43 i 44 del article de Andreu Mayayo i Artal “Els parlamentaris (i la parlamentària) de la “Comissió dels vint”
- ↑ Andreu Mayayo i Artal “Els parlamentaris (i la parlamentària) de la “Comissió del vint”
- ↑ El ex diputado Joaquín Arana, destituido de una empresa por presuntas irregularidades a El País 13/2/1979
- ↑ Andreu Mayayo “Els parlamentaris (i la parlamentària) de la “Comissió del vint”
Enllaços externs
modifica- Josep Pallach i el reagrupament per Glòria Rubiol.
- Diputats elegits el 1977 a La Vanguardia, 17-6-1977
- Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)