Joaquim Arana i Pelegrí

polític català

Joaquim Arana i Pelegrí (les Borges Blanques, 6 de febrer de 1936 - Tolosa, 23 de setembre de 1995) fou un advocat i polític català. Fou membre de la Comissió dels Vint que redactà al parador de Sau (les Masies de Roda) el text del projecte d'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Plantilla:Infotaula personaJoaquim Arana i Pelegrí
Biografia
Naixement6 febrer 1936 Modifica el valor a Wikidata
les Borges Blanques (Garrigues) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 setembre 1995 Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Tolosa
Diputat al Congrés dels Diputats
1r juliol 1977 – 2 gener 1979

Circumscripció electoral: Lleida

Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAdvocat
PartitPacte Democràtic per Catalunya

Biografia

modifica

Va néixer a les Borges Blanques l'any 1936. Fill d'un telegrafista de Tordera i d'una mestra del Soleràs. En acabar la Guerra Civil la família s'establí a Andorra.[1] Es llicencià en Dret i va obrir despatx a Andorra i a partir dels anys setanta a Lleida.

El 1971 formà la candidatura Coalició Democràtica juntament amb el carlí Joan Besa i Esteve per a procurador en Corts pel terç familiar, oposada a l'oficialista de Joaquim Viola i Sauret. Durant la campanya electoral reclamà l'elecció democràtica dels alcaldes i presidents de les diputacions, raó per la qual els mítings foren boicotejats per la Guàrdia de Franco i fou processat pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP), però assumí personalment la seva pròpia defensa i finalment fou absolt. El 1972 va impulsar el Bloc Popular de les Terres de Lleida amb Jaume Auqué, Manuel Lladonosa i Vicenç Ximenis, que el 1975 es va integrar al Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament de Josep Pallach i Carolà, del que en formà part del seu secretariat permanent.

Es presentà a les eleccions generals espanyoles de 1977 dins les llistes del Pacte Democràtic per Catalunya (PDC), i va obtenir l'escó per la circumscripció de Lleida. Quan el 1978 el PSC-Reagrupament es va integrar en el PSC-PSOE, Arana va ingressar a Esquerra Republicana de Catalunya. En representació d'aquest partit formà part de la “Comissió dels Vint”[2] que redactà al parador de Sau (les Masies de Roda) el text del projecte Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1979.

Fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1979, però no fou escollit. Passà a la vida privada intentant diferents negocis.[3] Intentà tornar a la política activa presentant-se com a candidat a paer en cap de Lleida a les llistes d'ERC a les eleccions del 1979, però no resultà elegit i es va retirar de la política activa definitivament. Continuà col·laborant amb el Centre de Cultura Catalana d'Andorra. El 27 de setembre de 1995 va patir un atac de cor i fou traslladat a l'Hospital General de Tolosa, on morí. És enterrat a Andorra.[4]

Referències

modifica
  1. Pàgines 43 i 44 del article de Andreu Mayayo i Artal “Els parlamentaris (i la parlamentària) de la “Comissió dels vint”
  2. Andreu Mayayo i Artal “Els parlamentaris (i la parlamentària) de la “Comissió del vint”
  3. El ex diputado Joaquín Arana, destituido de una empresa por presuntas irregularidades a El País 13/2/1979
  4. Andreu Mayayo “Els parlamentaris (i la parlamentària) de la “Comissió del vint”

Enllaços externs

modifica