Joaquim Vilarnau i Dalmau

periodista i escriptor català

Joaquim Vilarnau i Dalmau (Manresa, 1966) és un periodista i escriptor català. Ha treballat a la televisió i la ràdio però és a la premsa escrita on ha desenvolupat la major part de la seva carrera. Especialitzat en temes culturals i, sobretot en els relacionats amb la música feta als Països Catalans.[cal citació]

Plantilla:Infotaula personaJoaquim Vilarnau i Dalmau
Biografia
Naixement1966 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
Manresa (Bages) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióperiodista Modifica el valor a Wikidata

Lloc webjoaquimvilarnau.cat Modifica el valor a Wikidata

Ha escrit als diaris Avui i El Punt, al setmanari El Temps, al bimensual Cavall Fort i a les revistes especialitzades Rockcol·lecció, Folc, Sons de la Mediterrània, Rock&Clàssic i, especialment, Enderrock, de la qual va ser director de redacció.[1]

És autor dels llibres Carles Sabater. Boig per tu (Mina/Enderrock, 2005),[2] Brams. Políticament incorrecte (Mina/Enderrock, 2005) (amb Carles Solà),[3] Trencant el silenci. Els recitals de la Transició (Mina, 2006),[4] 50 anys de Cançó. Els Setze Jutges, Raimon i els seus contemporanis (Cossetània /Enderrock, 2009),[5] Terra i cultura. Premi Miquel Martí i Pol (Cossetània/Enderrock, 2010, 2011 i 2012) (amb Helena Morén Alegret), Antònia Font. Robots innocents (Cossetània/Enderrock, 2011)[6] (amb Helena Morén Alegret) i Pep Sala. L'home de Sau (Cossetània /Enderrock, 2017).[7] És autor dels textos dels 19 llibres-CD que van formar el col·leccionable La Nova Cançó (Ara Llibres/Picap) que es van distribuir amb el diari Avui. A més és el director de 13 dels volums. Igualment ha dirigit el col·leccionable El rock català (Ara Llibres/Picap) (12 llibres-CD) i és l'autor de 5 dels volums.

Ha estat el coordinador del disc Si véns amb mi. Homenatge a Lluís Llach (Picap, 2006) i l'ideòleg i coordinador del disc Història de Catalunya amb cançons 2.0 (Picap, 2009).[8]

És membre del jurat dels Premis Ovidi des de l'any 2009, ha documentat (amb Maria Salicrú-Maltas) el documental La cançó censurada[9] i ha estat comissari de l'exposició Calella Camping Rock.[10] També ha estat guionista (amb Elisenda Soriguera) i ha fet les entrevistes al documental Les cançons del 68,[11] produït pel Grup Enderrock.

Referències

modifica
  1. «25 anys d'Enderrock». Enderrock, 5-2018, pàg. 9.
  2. «Carles Sabater, Sau : boig per tu». [Consulta: 25 maig 2018].[Enllaç no actiu]
  3. «Brams : políticament incorrecte». [Consulta: 25 maig 2018].[Enllaç no actiu]
  4. «Memòria selectiva. Catalunya Ràdio». [Consulta: 25 maig 2018].
  5. «Joaquim Vilarnau recopila en un llibre diversos articles sobre els precursors de la música en català». [Consulta: 25 maig 2018].
  6. «Antònia Font. Robots innocents». [Consulta: 25 maig 2018].
  7. «Quim Vilarnau: "El concert del Sant Jordi de 1991 és irrepetible"». Arxivat de l'original el 25 de maig 2018. [Consulta: 25 maig 2018].
  8. «La història de Catalunya amb cançons, ara per a jove». Vilaweb, 03-09-2009. [Consulta: 30 maig 2018].
  9. «la cançó censurada». [Consulta: 25 maig 2018].
  10. «Calella commemora el 40è aniversari del “Calella Camping Rock”». [Consulta: 25 maig 2018].
  11. ««Les cançons del 68», dilluns al 33». [Consulta: 2 juny 2018].