Joc de dos és el nom en català de l'obra de teatre escrita per Dario Fo i Franca Rame titulada Coppia aperta, quasi spalancata, i que van estrenar el 1983.[1] S'hi planteja en to de sàtira una crítica a la doble moral que existeix al voltant del sexe i el matrimoni. Els censors italians la van limitar a públics majors de 18 anys quan Rame hi va incloure com a pròleg el seu monòleg La violació (inspirat en la seva pròpia violació).[2]

Infotaula d'arts escèniquesJoc de dos
Coppia aperta, quasi spalancata
Coppia aperta, quasi spalancata Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorDario Fo Modifica el valor a Wikidata
Llenguaitalià Modifica el valor a Wikidata
Gènerecomèdia Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretEnric Majó
Carme Sansa
Estrena als Països Catalans
Estrena a Catalunya15 d'abril de 1988

Argument modifica

Relata la vida d'una parella "progre" que pensen que són molt liberals i oberts, però l'únic que gaudeix d'aquesta llibertat és l'home. Mostra el masclisme que es tanca a vegades fins i tot en les parelles més liberals i progressistes. És una obra plena de gags còmics i situacions delirants, que ajuden a suavitzar l'obra però no deixa de mostrar una realitat.[3]

Representació en castellà modifica

L'obra es va estrenar en castellà al Teatro Bellas Artes de Madrid el 1984, interpretada per Magüi Mira i Ángel de Andrés López, sota la direcció d'Emilio Hernández.[4]

Posteriorment es va adaptar per a televisió de la mà de José Sancho i Rosa Maria Sardà, emesa en TVE, en 2002. Aquesta actuació els va valer a Sardà i a Sancho una nominació als Premis Iris.

Representació en català modifica

Ha estat traduïda al català per Quim Vilar en la dècada del 1980.[5] Fou duta a l'escenari el 15 d'abril de 1988 per la Companyia Teatral GAT al Centre Catòlic de l'Hospitalet, interpretada per Enric Majó i Carme Sansa.[6] El 12 de setembre de 1989 se'n va fer una versió per a televisió produïda per TV3 mercè la qual Carme Sansa fou guardonada amb el TP d'Or 1989 a la millor actriu catalana.[7]

Referències modifica

  1. «Socialiststories.org». RevSocialist. [Consulta: 24 febrer 2012].
  2. [Mitchell, Tony. Dario Fo: People's Court Jester (Updated and Expanded). London: Methuen, 1999. ISBN 0-413-73320-3. ]
  3. [Matteini, C. «Darío Fo: el dramaturgo, el juglar, el Premio Nobel», Primer Acto: Cuadernos de investigación teatral, 1997, págs. 20-28.]
  4. «"Pareja abierta", sátira sexual de Darío Fo». Diario de Navarra, 08-09-1986.
  5. Traduccions al català de Dario Fo a visat.cat
  6. Juego a dos. Una pareja abierta; Joc de dos. Una parella oberta
  7. TP de Oro (18): 1989, año de series ...