Jocelyn Bell
Jocelyn Bell Burnell[1] (Belfast, Irlanda, 15 de juliol del 1943) és una astrofísica nord-irlandesa descobridora del primer radiosenyal d'un púlsar juntament amb el seu director de tesi, Antony Hewish. Es va doctorar a la Universitat de Cambridge.
.jpg)
Primers anysModifica
Jocelynell Burnell va néixer a Irlanda del Nord, on el seu pare, que va ser arquitecte del planetari Armagh, disposava d'una gran biblioteca i va animar la seva filla a llegir. Ella va interessar-se especialment pels llibres d'astronomia.
Quan tenia onze anys va suspendre l'examen 11+, i els seus pares varen enviar-la a un internat de York (Anglaterra), un col·legi quàquer per a noies, on la va impressionar profundament un mestre de física que, anys més tard, ella recordava que va dir-li:
| « | No has d'aprendre muntanyes i muntanyes de dades; només aprèn unes poques coses clau, i... llavors podràs aplicar-les i construir i desenvolupar-hi a sobre... Fou un gran mestre, i em mostrà com, en realitat, la física era senzilla. | » |
La universitatModifica
Més endavant, Burnell va estudiar a les universitats de Glasgow, on va graduar-se en Física, i de Cambridge, on va fer el doctorat.
A la Universitat de Cambridge va treballar amb Hewish i altres persones en la construcció d'un radiotelescopi gegant per emprar els centelleigs interplanetaris en l'estudi dels quàsars, que havien estat descoberts feia poc (els centelleigs interplanetaris permeten distingir fonts compactes de les distants). El juliol de 1967 va començar a analitzar les dades que proporcionava el nou aparell i aviat va detectar, a les gràfiques, una anomalia que s'anava repetint; es tractava d'un pols regular, aproximadament un per segon. Provisionalment va anomenar-lo LGM1 (Little Green Man 1: petit home verd 1) i ni ella ni el seu cap no hi trobaven al principi explicació, però era evident que eren radiacions emeses per algun objecte que girava com les estrelles. Abans de Nadal va descobrir que el mateix fenomen es donava en un altre punt del cel i, en els registres que algú altre havia fet mentre ella era de vacances també s'havien detectat dues anomalies més en altres punts del cel. Hewish, Bell i tres altres membres del grup de recerca van escriure un article en què descrivien el descobriment i suggerien que els radiosenyals podien estar relacionats amb estrelles de neutrons de ràpida rotació o amb estrelles nanes blanques. L'article es va publicar el febrer de 1968 a la revista Nature.[2] El nom de púlsar, per anomenar aquests objectes celestes, el va encunyar un periodista científic ajuntant dues paraules que els definien: pulsating star (estrell polsant).[3]
Després d'acabar el doctorat, Jocelyn Bell treballà a la Universitat de Southampton, la University College de Londres i el Royal Observatory d'Edimburg, abans de convertir-se en professora de física a l'Open University durant deu anys, i després professora visitant de la Universitat de Princeton. Abans de jubilar-se, Bell Burnell fou degana de ciències de la Universitat de Bath entre els anys 2001 i 2004, i presidenta de la Royal Astronomical Society entre el 2002 i el 2004. Actualment és professora visitant de la Universitat d'Oxford.[4]
GuardonsModifica
Tot i que quan, el 1974 es va concedir el Premi Nobel de Física a per aquesta descoberta, ella en va quedar exclosa, sí que ha estat guardonada per moltes altres organitzacions. Va obtenir la medalla Michelson de l'Institut Franklin (1973, juntament amb Hewish).[5][6] El 1978 li fou lliurat el premi J. Robert Oppenheimer Memorial del Centre d'Estudis Teòrics de Miami.[7] També ha rebut el premi Beatrice M. Tinsley de la Societat Astronòmica Americana (1987),[8] el Magellanic Premium de la Societat Filosòfica Americana, el Jansky Lectureship de l'Observatori Radioastronòmic Nacional,[9] la medalla Herschel de la Royal Astronomical Society (1989), el premi Breakthrough de física fonamental, dotat amb tres milions de dòlars (2018).,[10][11] la Medalla d'Or del CSIC, a proposta de la comissió Mujeres y Ciencia d'aquesta institució,[12] i la Medalla Copley de la Royal Society (2021), que és el premi de ciència més antic del món.[13] El 2017 fou investida doctora Honoris Causa per la Universitat de València. Ha rebut altres títols honorífics, com el de comandanta de l'Orde de l'Imperi britànic, així com membre de la Royal Society.
La seva exclusió del premi Nobel de física de 1974, va causar una gran controvèrsia entre els seus col·legues, encara que, segons ha manifestat en una entrevista, no ho lamenta i creu que la seva vida ha estat millor sense aquest guardó.[14]
Altres activitatsModifica
És presidenta d'honor de la Burnell House, de l'Escola de Gramàtica Cambridge, a Ballymena, Irlanda del Nord; ha romàs en actiu com a quàquera i és consellera de l'Institut Faraday per a la ciència i la religió.
ReferènciesModifica
- ↑ «Susan Jocelyn Bell Burnell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Hewish, A.R.; Bell, S.J.; Pilkington, J.D.H.; Scott, P.F. «Observation of a Rapidly Pulsating Radio Source» (en anglès). Nature, 217, 1968, pàg. 709-713. DOI: 10.1038/217709a0 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ Michaelis, Anthony «Space 'signals' may be from intelligent being» (pdf) (en anglès). The Daily Telegraph, 05-03-1968, pàg. 21 [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ «Jocelyn Bell, descobridora del primer senyal d'un púlsar». [Consulta: 17 desembre 2017].
- ↑ «Franklin Laureate Database - Albert A. Michelson Medal Laureates». Franklin Institute. Arxivat de l'original el 8 de desembre 2013. [Consulta: 15 juny 2011].
- ↑ «The Franklin Institute Awards | The Franklin Institute Science Museum». [Consulta: 30 desembre 2015].
- ↑ Walter, Claire. Winners, the blue ribbon encyclopedia of awards. Facts on File Inc., 1982, p. 438. ISBN 9780871963864.
- ↑ «Beatrice M. Tinsley Prize | American Astronomical Society». Arxivat de l'original el 2018-04-27. [Consulta: 30 desembre 2015].
- ↑ «Jansky Home Page». [Consulta: 14 maig 2009].
- ↑ «Special Breakthrough Prize in Fundamental Physics awarded to Jocelyn Bell Burnell for discovery of pulsars.» (en anglès). [Consulta: 6 setembre 2018].
- ↑ Merali, Zeeya «Pulsar discoverer Jocelyn Bell Burnell wins $3-million Breakthrough Prize». Nature, 06-09-2018.
- ↑ «La astrónoma Jocelyn Bell, Medalla de Oro del CSIC por descubrir los púlsares» (en castellà). La Vanguardia, 10-06-2015. [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ «Dame Jocelyn Bell Burnell awarded world’s oldest scientific prize as Royal Society announces 2021 medal and award winners | Royal Society» (en anglès). The Royal Society, 24-08-2021. [Consulta: 28 agost 2021].
- ↑ «Muchas científicas tienen que comportarse como un hombre para sobrevivir» (en castellà). El Mundo, 12-06-2015. [Consulta: 12 juny 2015].
Vegeu tambéModifica
Enllaços externsModifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jocelyn Bell |