Jocs Olímpics d'Estiu de 1924

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Jocs Olímpics de París de 1924
Cerimònia d'obertura	4 de maig de 1924
Inaugurats per	Gaston Doumergue
Cerimònia de clausura	27 de juliol de 1924
Comitès participants	44
Atletes participants	3.089
Homes	2.954
Dones	135
Esdeveniments	126 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletes	Georges André
Jurament Olímpic dels jutges	no realitzat
Flama Olímpica	-
Mascota	-
Estadi Olímpic	Estadi Olímpic Yves-du-Manoir
	← Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 Jocs Olímpics d'Estiu de 1928 →

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924, oficialment Jocs Olímpics de la VIII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de París (França) entre el 4 de maig i el 27 de juliol de 1924. Hi van participar 3.089 atletes, entre ells 135 dones, de 44 comitès diferents que van competir en 126 proves de 17 esports olímpics diferents.

Antecedents

Aquesta fou la primera vegada que una ciutat repetí la celebració d'uns Jocs Olímpics en la història, batent les candidatures d'Amsterdam (Països Baixos), Los Angeles (Estats Units d'Amèrica), Rio de Janeiro (Brasil) i Roma (Itàlia).^[1]

El cost dels Jocs s'estimaren en el seu moment en uns 10 milions de francs francesos, recaptant amb les entrades venudes al voltant de 5,5 milions de francs. Tot i la gran assistència d'aficionats en els esdeveniments esportius aquests Jocs tingueren un greu dèficit.^[2]

Comitès participants

La delegació de Turquia

Participaren en aquesta edició dels Jocs 44 comitès nacionals, 15 més que en els anteriors Jocs d'Anvers. Alemanya continuà sense poder participar al no ser invitada pel Comitè Organitzador.^[3] Equador, Filipines, Haití, Irlanda, Letònia, Lituània, Polònia i Uruguai participaren per primer cop en uns Jocs Olímpics d'estiu.

Argentina (81)
Austràlia (34)
Àustria (49)
Bèlgica (168)
Brasil (12)
Bulgària (24)
Canadà (65)
Cuba (9)
Dinamarca (89)
Egipte (9)
Estats Units (299)
Equador (3)
Estònia (44)
Espanya (129)
Filipines (1)

Finlàndia (121)
França (318)
Grècia (26)
Haití (8)
Hongria (89)
Índia (13)
Irlanda (39)
Itàlia (200)
Iugoslàvia (37)
Japó (9)
Letònia (41)
Lituània (13)
Luxemburg (22)
Mèxic (13)
Mònaco (7)

Nova Zelanda (4)
Noruega (62)
Països Baixos (153)
Polònia (65)
Portugal (30)
Regne Unit (239)
Romania (51)
Sud-àfrica (30)
Suècia (159)
Suïssa (141)
Turquia (5)
Txecoslovàquia (133)
Uruguai (31)
Xile (11)

Esports disputats

Un total de 17 esports foren disputats en aquests Jocs, realitzant-se un total de 126 proves. Respecte als anteriors Jocs s'eliminà la prova la prova del joc d'estirar la corda, que deixà de ser considerat esport olímpic; d'hoquei sobre gel i patinatge artístic, que passaren a formar part dels Jocs Olímpics d'Hivern; d'hoquei sobre herba; i de tir amb arc, que no fou reincorporat al programa olímpic fins a l'edició de 1972. En aquesta edició es realitzà una nova prova de demostració d'arts, pilota basca, piragüisme, Jeu de paume, la canne, savate i de voleibol indoor.

	Esports als Jocs Olímpics de París
Atletisme \| Boxa \| Ciclisme \| Esgrima \| Futbol \| Gimnàstica \| Halterofília \| Hípica \| Lluita \| Natació \| Pentatló modern \| Polo \| Rem \| Rugbi \| Salts \| Tennis \| Tir \| Vela \| Waterpolo demostració: Art \| La canne \| Jeu de paume \| Pilota basca \| Piragüisme \| Savate \| Voleibol indoor

Seus

Seus esportives de les proves realitzades en els Jocs.

Bagatelle – Polo
Bassa d'Argentuil – Rem
Camp de Châlons – Tir olímpic (600 m rifle lliure, individual i per equips)
Fontainebleau – Pentatló modern (equitació)
Hipòdrom d'Auteuil – Equitació
Issy-les-Moulineaux – Tir (fossa olímpica)
Le Havre – Vela
Estadi Olímpic de Reims – Tir olímpic (carrabina)
Camp de tir de Versailles – Pentatló modern (tir olímpic), Tir olímpic (pistola ràpida, tir al cérvol)
Meulan-en-Yvelines – Vela
Piscina de Tourelles – Natació, Pentatló modern (natació), Salts, Waterpolo
Saint-Cloud – Polo
Stade Bergeyre – Futbol
Stade de Colombes – Atletisme, ciclismeg (ruta), Equitació, Futbol, Gimnàstica, Pentatló modern (esgrima, atletisme), Rugbi, Tennis
Stade de Paris – Futbol
Stade Pershing – Futbol
Vélodrome d'hiver – Boxa, Ciclisme (pista), Esgrima, Halterofília, Lluita

Fets destacats

Imatge de l'Estadi de Colombes

En aquesta edició s'utilitzà per primera vegada el lema actual dels Jocs "Citius, Altius, Fortius" (en català: "Més ràpid, més alt i més fort"), i també fou la primera vegada que s'utilitzà un logotip. Així mateix foren els primers Jocs en els quals es construí una Vila Olímpica i foren els últims Jocs organitzats sota la presidència de Pierre de Coubertin.

A l'entorn d'aquesta Jocs Olímpics es desenvolupà la "Setmana dels Esports d'Hivern" a la ciutat de Chamonix entre el 25 de gener i el 5 de febrer. Posteriorment serien anomenats pel Comitè Olímpic Internacional com els 1rs Jocs Olímpics d'Hivern.

Els denominats "finlandesos voladors" van dominar les proves de llarga distància; Paavo Nurmi va destacar en els 1.500 m i 5.000 m, proves guanyades amb una hora de diferència, així com en la prova de cross disputada; Ville Ritola va guanyar en les proves de 10.000 m i 3.000 m obstacles i va finalitzar segon en les de 5.000 m i cross; Albin Stenroos va guanyar la marató i l'equip finlandès va aconseguir guanyar la prova de relleus de 3.000 m i cross.

En aquesta edició dels Jocs va destacar el nedador nord-americà Johnny Weissmuller, que va aconseguir guanyar tres medalles d'or en natació i una de bronze en waterpolo.

En aquesta edició participaren els atletes britànics Harold Abrahams i Eric Liddell, campions olímpics en els 100 metres llisos i els 400 metres llisos respectivament, la història dels quals fou adaptada al cinema en la pel·lícula Carros de foc.

En aquesta edició es fixà la distància de la marató en 42,195 quilòmetres.

Medaller

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1924. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu de 1924
Posició	País				Total
1	Estats Units	45	27	27	99
2	Finlàndia	14	13	10	37
3	França	13	15	10	38
4	Regne Unit	9	13	12	34
5	Itàlia	8	3	5	16
6	Suïssa	7	8	10	25
7	Noruega	5	2	3	10
8	Suècia	4	13	12	29
9	Països Baixos	4	1	5	10
10	Bèlgica	3	7	3	13

Medallistes més guardonats

Categoria masculina

Nom	CON	Disciplina				Total
Ville Ritola	Finlàndia	Atletisme	4	2	0	6
Paavo Nurmi	Finlàndia	Atletisme	5	0	0	5
Roger Ducret	França	Esgrima	3	2	0	5
Johnny Weissmuller	Estats Units	Natació	3	0	1	4
Vincent Richards	Estats Units	Tennis	2	1	0	3
Ole Lilloe-Olsen	Noruega	Tir olímpic	2	1	0	3
Albert Séguin	França	Gimnàstica	1	2	0	3
Cyril Mackworth-Praed	Regne Unit	Tir olímpic	1	2	0	3

Categoria femenina

Nom	CON	Disciplina				Total
Gertrude Ederle	Estats Units	Natació	1	0	2	3
Ethel Lackie	Estats Units	Natació	2	0	0	2
Helen Wills	Estats Units	Tennis	2	0	0	2
Hazel H. Wightman	Estats Units	Tennis	2	0	0	2
Betty Becker	Estats Units	Salts	1	1	0	2
Mariechen Wehselau	Estats Units	Natació	1	1	0	2

Vegeu també

Notes

↑ (anglès) INTERNATIONAL OLYMPIC COMMITTEE VOTE HISTORY Arxivat 2008-05-25 a Wayback Machine.
↑ Zarnowski, C. Frank (Summer 1992). "A Look at Olympic Costs". Citius, Altius, Fortius 1 (1): 16–32.
↑ Guttmann, Allen (1992). The Olympics: A History of the Modern Games. Urbana and Chicago: University of Illinois Press, p. 38. ISBN 0-252-01701-3

[1] (anglès) INTERNATIONAL OLYMPIC COMMITTEE VOTE HISTORY Arxivat 2008-05-25 a Wayback Machine.

[2] Zarnowski, C. Frank (Summer 1992). "A Look at Olympic Costs". Citius, Altius, Fortius 1 (1): 16–32.

[3] Guttmann, Allen (1992). The Olympics: A History of the Modern Games. Urbana and Chicago: University of Illinois Press, p. 38. ISBN 0-252-01701-3

[1]

[2]

[3]