Jocs Olímpics d'Estiu de 1924

Jocs de la VIII Olimpíada, celebrats a París, França el 1924
(S'ha redirigit des de: Jocs Olímpics d'estiu de 1924)

Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1924, oficialment Jocs Olímpics de la VIII Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de París (França) entre el 4 de maig i el 27 de juliol de 1924. Hi van participar 3.089 atletes, entre ells 135 dones, de 44 comitès diferents que van competir en 126 proves de 17 esports olímpics diferents.

Infotaula Jocs OlímpicsJocs Olímpics de París de 1924
Cerimònia d'obertura4 de maig de 1924
Inaugurats perGaston Doumergue
Cerimònia de clausura27 de juliol de 1924
Comitès participants44
Atletes participants3.089
Homes2.954
Dones135
Esdeveniments126 de 17 esports
Jurament Olímpic dels atletesGeorges André
Jurament Olímpic dels jutgesno realitzat
Flama Olímpica-
Mascota-
Estadi OlímpicEstadi Olímpic Yves-du-Manoir
Països participants en els Jocs Olímpics de 1924. Les nacions sombrejades de color blau participaren per primera vegada en aquests jocs.

Antecedents

modifica

Aquesta fou la primera vegada que una ciutat repetí la celebració d'uns Jocs Olímpics en la història, batent les candidatures d'Amsterdam (Països Baixos), Los Angeles (Estats Units d'Amèrica), Rio de Janeiro (Brasil) i Roma (Itàlia).[1]

El cost dels Jocs s'estimaren en el seu moment en uns 10 milions de francs francesos, recaptant amb les entrades venudes al voltant de 5,5 milions de francs. Tot i la gran assistència d'aficionats en els esdeveniments esportius aquests Jocs tingueren un greu dèficit.[2]

Comitès participants

modifica
 
La delegació de Turquia

Participaren en aquesta edició dels Jocs 44 comitès nacionals, 15 més que en els anteriors Jocs d'Anvers. Alemanya continuà sense poder participar al no ser invitada pel Comitè Organitzador.[3] Equador, Filipines, Haití, Irlanda, Letònia, Lituània, Polònia i Uruguai participaren per primer cop en uns Jocs Olímpics d'estiu.

Esports disputats

modifica

Un total de 17 esports foren disputats en aquests Jocs, realitzant-se un total de 126 proves. Respecte als anteriors Jocs s'eliminà la prova la prova del joc d'estirar la corda, que deixà de ser considerat esport olímpic; d'hoquei sobre gel i patinatge artístic, que passaren a formar part dels Jocs Olímpics d'Hivern; d'hoquei sobre herba; i de tir amb arc, que no fou reincorporat al programa olímpic fins a l'edició de 1972. En aquesta edició es realitzà una nova prova de demostració d'arts, pilota basca, piragüisme, Jeu de paume, la canne, savate i de voleibol indoor.


  Esports als Jocs Olímpics de París

Atletisme | Boxa | Ciclisme | Esgrima | Futbol | Gimnàstica | Halterofília | Hípica | Lluita | Natació |
Pentatló modern | Polo | Rem | Rugbi | Salts | Tennis | Tir | Vela | Waterpolo
demostració: Art | La canne | Jeu de paume | Pilota basca | Piragüisme | Savate | Voleibol indoor

 
Seus esportives de les proves realitzades en els Jocs.

Fets destacats

modifica
 
Imatge de l'Estadi de Colombes

En aquesta edició s'utilitzà per primera vegada el lema actual dels Jocs "Citius, Altius, Fortius" (en català: "Més ràpid, més alt i més fort"), i també fou la primera vegada que s'utilitzà un logotip. Així mateix foren els primers Jocs en els quals es construí una Vila Olímpica i foren els últims Jocs organitzats sota la presidència de Pierre de Coubertin.

A l'entorn d'aquesta Jocs Olímpics es desenvolupà la "Setmana dels Esports d'Hivern" a la ciutat de Chamonix entre el 25 de gener i el 5 de febrer. Posteriorment serien anomenats pel Comitè Olímpic Internacional com els 1rs Jocs Olímpics d'Hivern.

Els denominats "finlandesos voladors" van dominar les proves de llarga distància; Paavo Nurmi va destacar en els 1.500 m i 5.000 m, proves guanyades amb una hora de diferència, així com en la prova de cross disputada; Ville Ritola va guanyar en les proves de 10.000 m i 3.000 m obstacles i va finalitzar segon en les de 5.000 m i cross; Albin Stenroos va guanyar la marató i l'equip finlandès va aconseguir guanyar la prova de relleus de 3.000 m i cross.

En aquesta edició dels Jocs va destacar el nedador nord-americà Johnny Weissmuller, que va aconseguir guanyar tres medalles d'or en natació i una de bronze en waterpolo.

En aquesta edició participaren els atletes britànics Harold Abrahams i Eric Liddell, campions olímpics en els 100 metres llisos i els 400 metres llisos respectivament, la història dels quals fou adaptada al cinema en la pel·lícula Carros de foc.

En aquesta edició es fixà la distància de la marató en 42,195 quilòmetres.

Medaller

modifica

Deu nacions amb més medalles en els Jocs Olímpics de 1924. País amfitrió ressaltat.

Jocs Olímpics d'estiu de 1924  
Posició País             Total
1   Estats Units 45 27 27 99
2   Finlàndia 14 13 10 37
3   França 13 15 10 38
4   Regne Unit 9 13 12 34
5   Itàlia 8 3 5 16
6   Suïssa 7 8 10 25
7   Noruega 5 2 3 10
8   Suècia 4 13 12 29
9   Països Baixos 4 1 5 10
10   Bèlgica 3 7 3 13

Medallistes més guardonats

modifica
Categoria masculina
Nom CON Disciplina       Total
Ville Ritola   Finlàndia Atletisme 4 2 0 6
Paavo Nurmi   Finlàndia Atletisme 5 0 0 5
Roger Ducret   França Esgrima 3 2 0 5
Johnny Weissmuller   Estats Units Natació 3 0 1 4
Vincent Richards   Estats Units Tennis 2 1 0 3
Ole Lilloe-Olsen   Noruega Tir olímpic 2 1 0 3
Albert Séguin   França Gimnàstica 1 2 0 3
Cyril Mackworth-Praed   Regne Unit Tir olímpic 1 2 0 3


Categoria femenina
Nom CON Disciplina       Total
Gertrude Ederle   Estats Units Natació 1 0 2 3
Ethel Lackie   Estats Units Natació 2 0 0 2
Helen Wills   Estats Units Tennis 2 0 0 2
Hazel H. Wightman   Estats Units Tennis 2 0 0 2
Betty Becker   Estats Units Salts 1 1 0 2
Mariechen Wehselau   Estats Units Natació 1 1 0 2

Vegeu també

modifica
  1. (anglès) INTERNATIONAL OLYMPIC COMMITTEE VOTE HISTORY Arxivat 2008-05-25 a Wayback Machine.
  2. Zarnowski, C. Frank (Summer 1992). "A Look at Olympic Costs". Citius, Altius, Fortius 1 (1): 16–32.
  3. Guttmann, Allen (1992). The Olympics: A History of the Modern Games. Urbana and Chicago: University of Illinois Press, p. 38. ISBN 0-252-01701-3