Johann Georg Gmelin

Johann Georg Gmelin (Tübingen, 8 d'agost de 1709 – Tübingen, 20 de maig de 1755) va ser un geògraf i botànic alemany.

Infotaula de personaJohann Georg Gmelin
Johann Georg Gmelin.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 agost 1709 Modifica el valor a Wikidata
Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Mort20 maig 1755 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Catedràtic
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsIoanne Georgio Gmelin, Иоганн Георг Гмелин
NacionalitatAlemany
FormacióUniversitat de Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Conegut perexploring Siberia
Activitat
Camp de treballBotànica, etnografia, química i medicina Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióphysicist and botanist
OcupadorUniversitat de Tübingen Modifica el valor a Wikidata
Membre de
AlumnesSamuel Gottlieb Gmelin i Johann Friedrich Gmelin Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralStepan Krasheninnikov (en) Tradueix i Samuel Gottlieb Gmelin Modifica el valor a Wikidata
Abrev. botànicaJ.G.Gmel. Modifica el valor a Wikidata
Família
PareJohann Georg Gmelin Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Gmelin nasqué a Tübingen, fill d’un professor de la Universitat d'aquella ciutat.[1] Als 14 anys entrà a la universitat, el 1727 es graduà en medicina. Es traslladà a Sant Petersburg i va ser membre de la seva acadèmia de ciències el 1728. Allà va ser professor de química i història natural.

 
Paeonia anomala L. de Flora Sibirica

Segona expedició a KamtxatkaModifica

Gmelin va ser un dels tres professors en unir-se a la segona expedició a Kamtxatka de Vitus Bering (1731–42). Junt amb el jove estudiant Stepan Krasheninnikov viatjaren per les muntanyes Urals i Sibèria occidental a Yeniseysk. Gmelin va definir la posició del riu Ienissei com a frontera entre Europa i Àsia. Va ser el primer a mesurar el nivell de la Mar Càspia i adonar-se que estava per sota del nivell del Mediterrani. Súni a Vitus Bering en la seva seu de Iakutsk el setembre de 1736. El novembre la residència de Gmelin es va cremar i amb ella els espècimens que havia recollit i les anotacions fetes. L’estiu següent va intentar refer la pèrdua. La seva Flora Sibirica (1747–1769)[2] estava basada en aquelles observacions i recoleccions. Conté descripcions de 1.178 espècies, 294 il·lustrades. El seu nebot Samuel Gottlieb Gmelin l’ajudà en aquesta edició. Un cinquè volum de Flora Sibirica, principalment de criptògames el va escriure Stepan Krasheninnikov, però mai va ser imprès. Gmelin també va descriure aquesta expedició en Reise durch Sibirien von dem Jahr 1733 bis 1743 (1751–1752).[3]

Darrers anysModifica

Gmelin tornà a la Universitat de Tübingen el 1747 i va ser-ne professor de medicina i, el 1751, director del jardí botànic. Va ser escollit membre de la Reial Acadèmia Sueca de Ciències l’any 1749.

El gènere de plantes Gmelina (dins la família Lamiaceae) i diverses plantes i animals reben el nom en honor seu.[4]

Abreujatura com a botànic: J.G.Gmel.

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Johann Georg Gmelin
  1. Egerton, Frank N. «A History of the Ecological Sciences, Part 27: Naturalists Explore Russia and the North Pacific During the 1700s». Bulletin of the Ecological Society of America, vol. 89, 1, 2008, pàg. 39–60. DOI: 10.1890/0012-9623(2008)89[39:AHOTES]2.0.CO;2.
  2. Gmelin, J. G.; S. G. Gmelin. Flora Sibirica sive Historia plantarum Sibiriae, 4 vols (en latin). St Petersburg: Imperial Academy of Sciences, 1747-1769. 
  3. Gmelin, J. G.. Reise durch Sibirien von dem Jahr 1733 bis 1743, 4 vols (en latin). Göttingen: Abram Bandenhoect, 1751-1752. 
  4. IPNI query

Bibliografia completaModifica