Johann Samuel König

matemàtic alemany

Johann Samuel König fou un matemàtic alemany del segle XVIII, conegut per la seva polémica amb Maupertuis sobre el principi de mínima acció.

Infotaula de personaJohann Samuel König
Konig Samuel.jpeg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1712 Modifica el valor a Wikidata
Büdingen Modifica el valor a Wikidata
Mort21 agost 1757 Modifica el valor a Wikidata (45 anys)
Utrechtse Heuvelrug Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Marburg
Universitat de Basilea
Tesi acadèmicaprimera (1735 i 1737)
Director de tesiJohann Bernoulli i Christian Wolff
Conegut perPolémica sobre el Principi de mínima acció
Activitat
Camp de treballMatemàtiques Modifica el valor a Wikidata
OcupacióFísica
Matemàtiques
OrganitzacióUniversitat de Franeker
Membre de
ProfessorsChristian Wolff Modifica el valor a Wikidata
AlumnesJean Jacques Blassière Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralJean Blassiere
Antonius Brugmans

VidaModifica

König era fill d'un pastor protestant de Berna que havia estat expulsat de la ciutat per les seves idees religioses i polítiques. Això no obstant, König va fer els seus estudis a Berna fins al 1730 en què va ingressar a la Universitat de Basilea per estudiar sota Johann i Daniel Bernoulli, on va coincidir i conèixer Maupertuis. A instàncies de Jakob Hermann va estudiar Leibniz i el seu interès per la seva obra el va portar, el 1735, a la universitat de Marburg per estudiar amb el deixeble de Leibniz Christian Wolff.

El 1737 retorna a Berna, però després d'una breu estança en la que es dedica a practicar el dret, se'n va a París on establirà relacions amb Voltaire, la marquesa de Châtelet i Réaumur.

En data incerta (entorn de 1738) va tornar a Berna, però el 1744 va ser condemnat a deu anys d'exili forçat de la ciutat per haver signat una petició que va ser considerada excessivament lliberal. L'any següent va obtenir la càtedra de matemàtiques i filosofia de la universitat de Franeker, als Països Baixos, on va tenir un èxit notable. Aquest èxit el va portar el 1749 a ser nomenat membre de l'Acadèmia de Berlín a proposta de Maupertuis i conseller privat i bibliotecari del rei Guillem IV d'Orange.

Arrel d'un article polèmic, va dimitir del seu lloc a l'Acadèmia de Berlín el 1752 i des d'aquest moment es va centrar exclusivament en la seva càtedra de la universitat.

ObraModifica

 
Maupertuisiana (1753) feta publicar anònimament per Voltaire o König. A la portada es veu Don Quixot (Maupertuis) atacant els molins de vent amb la llança trencada i exclamant Tremoleu!, a sota seu està Sancho Panza (Euler) cavalcant una somera, mentre a la dreta un sàtir exclama: Així s'arriba a les estrelles!

König és recordat, sobretot, per un article, publicat a Acta Eruditorum el 1751 amb el títol de De universali principio aequilibrii et motus, in vi viva reperto, deque nexu inter vim vivam et actionem, utriusque minimo dissertatio, en el que criticava el principi de mínima acció del seu amic i col·lega Maupertuis.[1] Aquest article va encetar una gran polèmica, en la que va arribar a participar el propi Voltaire de forma satírica i maliciosa, defensant el punt de vista de König,[2] mentre que Euler va ser el més important defensor de Maupertuis.

Quan Maupertuis va llegir l'article es va sentir molt molest, no solament perquè es qüestionés el principi, sinó perquè en l'article es deia que el propi Leibniz ja havia establert anys abans el principi de vis viva en la forma  , en una carta que va dirigir a Jakob Hermann. El cas és que l'original d'aquesta carta no va aparèixer mai[3] i König va ser acusat de falsificació. Per això va haver d'abandonar el seu lloc a l'Acadèmia de Ciències de Berlín.[4]

A part d'aquest article, König ja n'havia publicat uns quants més:[5]

  • 1735, Epistola ad geometras (Acta Eruditorum)
  • 1735, De nova quadam facili delineatu trajectoria, et de methodis, hue spectantibus, dissertatiuncula (Acta Eruditorum)
  • 1738, De centro inertiae atque gravitatis meditatiuncula prima (Acta Eruditorum)
  • 1738, Demonstratio brevis theorematis Cartesiani (Acta Eruditorum)
  • 1740, Lettre de Paris a Berne le 29 novembre 1739 sur la constrction des alveoles des abeilles (Journal helvetique)

Després de la polèmica, i a part d'altres obres a ella referides, va publicar dos llibres més:

  • 1749, De optimis Wolfianae et Newtonianae philosophiae methodis earumque consensu
  • 1758, Élémens de géométrie contenant les six premiers livres d'Euclide mis dans un nouvel ordre et á la portée de la jeunesse

ReferènciesModifica

  1. Speiser, pàgines 261-262.
  2. Ramm, pàgines 170-174.
  3. Ramm, pàgina 174. Els esforços contemporanis per establir-ne l'autenticitat han resultat infructuosos.
  4. Ramm, pàgina 169.
  5. Fellmann, Dictionay of Scientific Biography.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Johann Samuel König» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Fellmann, E.A. «Koenig (Kōnig), Johann Samuel». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 15 febrer 2015]. <Encyclopedia.com>
  • «Samuel König». Mathematics Genealogy Project. [Consulta: 15 febrer 2015].