John Burgoyne

John Burgoyne (Sutton, prop de Londres, 24 de febrer del 1722 – Londres, 4 d'agost del 1792) fou un general i dramaturg britànic. Durant la Guerra d'Independència dels Estats Units rendí el seu exèrcit de 6.000 homes el 17 d'octubre del 1777 a Saratoga.

John Burgoyne

Retrat de Burgoyne, de Joshua Reynolds, ca. 1766
Biografia
Naixement	24 febrer 1722 Sutton (Anglaterra) (en)
Mort	4 agost 1792 (70 anys) Londres
Sepultura	Abadia de Westminster
Membre del Consell Privat d'Irlanda
Member of the 15th Parliament of Great Britain (en)
Legislatura: 15è Parlament de la Gran Bretanya
Member of the 16th Parliament of Great Britain (en)
Legislatura: 16th Parliament of Great Britain (en)
Membre del 14è Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 14è Parlament de la Gran Bretanya
Membre del 12è Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 12è Parlament del Regne de la Gran Bretanya
Membre del 13è Parlament de la Gran Bretanya
Legislatura: 13th Parliament of Great Britain (en)
Member of the 17th Parliament of Great Britain (en)
Legislatura: 17th Parliament of Great Britain (en)
Dades personals
Residència	Linden Street (en)
Formació	Westminster School
Activitat
Ocupació	polític, escriptor, dramaturg, militar
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit britànic
Rang militar	tinent general
Conflicte	Guerra dels Set Anys Guerra d'Independència dels Estats Units Guerra de Successió Austríaca Battle of Vila Velha (en) Battle of Valencia de Alcántara (en) Setge de Boston batalla de Bunker Hill Invasió del Quebec (1775) Siege of Fort Ticonderoga (en) batalla de Saratoga Raid on Cherbourg (en)
Família
Cònjuge	Charlotte Stanley (1749–) Susan Caulfield
Fills	Charlotte Elizabeth Burgoyne  () Charlotte Stanley John Fox Burgoyne  () Susan Caulfield Maria Sophia Burgoyne  () Susan Caulfield
Pare	John Burgoyne
Signatura

El general John Burgoyne

Biografia

John Burgoyne nasqué el 22 de febrer del 1722 a Sutton, prop de Londres. Al llarg de la seva vida, es guanyaria el sobrenom de Gentleman Johnny, o 'Cavaller Johnny'. El 1743 s'escapà amb una filla del Comte de Derby, després del que fugí a l'estranger durant set anys.

Gràcies a la intervenció de Lord Derby, Burgoyne fou readmès a l'exèrcit i participà en la guerra dels Set Anys i el 1758 se l'anomenà capità i tinent coronel a les Foot Guards ('Guàrdies d'a Peu'). Entre el 1758 i el 1759 participà en expedicions contra la costa francesa, incloent-hi l'atac a Cherbourg, i fou un dels principals artífexs de la introducció de la cavalleria lleugera a l'exèrcit britànic. Els dos regiments aleshores formats foren dirigits pel futur Lord Heathfield i per Burgoyne. El 1761, formà part del parlament de Midhurst, i l'any següent serví com a general de brigada a Portugal, distinció particular que guanyà per la presa de Valencia de Alcántara i Vila Velha després de la batalla de Valencia de Alcántara.

El 1768, arribà a ser membre del Parlament per Preston i en els següents anys s'ocupà principalment dels seus deures parlamentaris, en els que destacà notablement per la seva franquesa i els seus atacs contra Lord Clive. Alhora, dedicà molta atenció a l'art i el drama (la seva primera obra, La criada dels roures, fou produïda per David Garrick el 1775).

A l'exèrcit havia arribat a ser un important general, convencent el rei Jordi III dels errors del General Carleton i ocupant el seu lloc. Després de l'esclat de la Revolució Americana li fou assignat un comandament. El 1777 encapçalà les tropes britàniques destinades a envair les colònies des del Canadà. En aquesta desastrosa expedició capturà el Fort Ticonderoga (de manera que l'ascendiren a tinent general) i el Fort Edward, però després de perdre el contacte amb les seves bases del Canadà, fou envoltat per l'Exèrcit Continental de Horatio Gates a Saratoga. El 17 d'octubre del 1777, les seves tropes, uns 5.800 homes, es rendiren en la major victòria aconseguida fins aleshores pels continentals, marcant un punt d'inflexió en la guerra. La indignació a Anglaterra contra Burgoyne fou enorme. Tornà immediatament a Gran Bretanya, amb el permís del general americà, per defensar la seva conducta. Fou privat del comandament del seu regiment i del càrrec de governador que ocupava.

Marcha de Burgoyne a Albany, juny-octubre del 1777.

El 1782, tanmateix, quan els seus aliats polítics tornaren al poder, recuperà el seu rang i fou nomenat comandant cap a Irlanda i membre del Consell Privat. Després de la caiguda del govern Rockingham el 1783, Burgoyne s'anà retirant cada vegada més a la seva vida privada i el seu últim servei públic fou la seva participació en el procés contra Warren Hastings.

Els seus últims anys els dedicà principalment al treball literari i dramàtic. La seva comèdia, L'hereua, publicada el 1786, aparegué en deu edicions el mateix any i fou traduïda a diversos idiomes. El General Burgoyne, l'esposa del qual morí al juny del 1776 durant la seva absència al Canadà, tingué diversos fills (nascuts entre el 1782 i el 1788) amb Susan Caulfield, una cantant d'òpera, un dels quals arribà a ser mariscal de camp, Sir John Fox Burgoyne.

Morí el 1792 i les seves restes descansen a l'abadia de Westminster.

Obra

• Burgoyne, John, The Dramatic and Poetical Works of the Late Lieut. Gen. J. Burgoyne, Londres (1808) edició facsímil., 2 volums en 1, 1977, Scholars' Facsimiles & Reprints, ISBN 978-0-8201-1285-5 (anglès)

Referències

• Billias, George Athan. William Morrow. George Washington's Opponents (en anglès), 1969. OCLC 11709. 
• Stokesbury, James. Biografia de Burgoyne al Dictionary of Canadian Biography Online (anglès)

Enllaços externs

• Biografia al Dictionary of Canadian Biography Online (anglès)
• Retrat de John Burgoyne a la Frick Collection Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (anglès)
• Westminster Abbey Arxivat 2006-10-14 a Wayback Machine. (anglès)
• Avantpassats del General John Burgoyne (anglès)
• Mapa d'un diari londinenc (1778) (anglès)