John Collins

John Collins va ser un matemàtic aficionat anglès, del segle xvii, conegut per haver estat un dels primers a publicar texts de comptabilitat pels industrials i comerciants.

Infotaula de personaJohn Collins
John Collins Commercium Epistolicum.png
Primera pàgina del Commercium Epistolicum (1712) publicat per la Royal Society Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 març 1625 Modifica el valor a Wikidata
Oxford (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 novembre 1683 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Es coneix perExtensa correspondència
Llibre de comptabilitat
Activitat
OcupacióMatemàtiques
Comptabilitat
Membre de
Royal Society (1667–) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Fellow de la Royal Society

VidaModifica

Collins va néixer prop d'Oxford en una data incerta,[1] fill d'un pastor que feia els oficis religiosos a les presons i que arrodonia els seus ingressos fent lectura i proves d'impressió. La seva família no era pas rica i, en quedar orfe als tretze anys, va entrar d'aprenent en un venedor de llibres d'Oxford on va tenir l'oportunitat de millorar la seva formació primària. Això no obstant, el venedor de llibres va fer fallida i, aleshores, va aconseguir un lloc d'administratiu a les cuines i caves del príncep de Gal·les (futur Carles II) sota la direcció de l'administrador, John Marr.[2] Marr, un matemàtic aficionat constructor de rellotges de Sol, va ensenyar comptabilitat i diverses àrees de matemàtica aplicada a Collins, qui en va quedar entusiasmat.[3]

La guerra civil anglesa va tornar a significar la pèrdua de la feina, en reduir les seves despeses la casa reial despatxant empleats. Aproximadament entre 1642 i 1649, Collins va estar enrolat en un vaixell anglès al servei de la República de Venècia, participant en la defensa de Creta contra els turcs.[4]

Retorna a Londres el 1649, i s'estableix com a professor particular de Matemàtiques i Comptabilitat. Després de la publicació amb gran èxit del seu llibre de comptabilitat (1652) i en plena restauració monàrquica, li ofereixen el nomenament d'administrador de l'Oficina d'Imposts, lloc que ocuparà durant una dècada,[3] desenvolupant una tasca més aviat d'auditor, revisant els números i perseguint el frau.[5]

En aquest temps va prosseguir els seus treballs aficionats de matemàtiques, el que li va valer per a ser nomenat fellow de la Royal Society el 1667. El secretari de la societat era Henry Oldenburg qui, en temes matemàtics va donar tota la confiança a Collins, qui va esdevenir una mena de secretari no oficial per a tots els temes matemàtics de la Societat[3] i el va obligar a mantenir una extensa correspondència amb els matemàtics més importants de l'època,[6] incloent-hi Barrow, Gregory, Huygens, Leibniz, Newton, Pell, Sluse, Tschirnhaus i Wallis entre d'altres.[3]

El 1670, en establir-se el Consell de les Plantacions, sota la presidència de lord Sandwich, va passar a ser administrador en aquesta institució. Aquest període va ser especialment dur per a Collins, ja que amb el seu salari no podia abastar el manteniment de la seva família que incloïa set fills.[7] En els darrers anys de la seva vida, va exercir d'administrador a la Casa de la Moneda (1673) i a la Companyia Reial de la Pesca (1676), sense sortir de les seves penes econòmiques.[8]

ObraModifica

Collins es definia a si mateix com escriptor, comptable i filomatemàtic.[9] Aquests dos darrers aspectes són els que fan important l'obra de Collins.

 
Portada de l'edició de 1675 del An Introduction to Merchants Accompts

ComptabilitatModifica

La llarga experiència de Collins amb el món empresarial el va familiaritzar amb els imposts, el comerç internacional, la fabricació de moneda, i moltes altres facetes econòmiques.[10]

Tota aquesta experiència la va abocar en el seu llibre An introduction to Merchants-Accompts (Introducció als comptes dels comerciants), publicat per primera vegada el 1653 i que, gràcies el seu èxit, es va reeditar els anys 1664, 1674, 1675 i 1697 en edicions més o menys reformades i ampliades. Va ser, doncs, un dels texts de comptabilitat mercantil més llegits i utilitzats en el segle xvii.[11]

El llibre és d'una gran precisió i claredat i aporta idees innovadores com la utilització de la doble partida per a registrar els moviments interns de les matèries primeres en els processos productius.[12]

MatemàtiquesModifica

Les seves obres matemàtiques publicades en articles als Philosophical Transactions de la Royal Society no són gaire rellevants. La seva aportació fonamental és la seva correspondència, que mostra les seves habilitats com a bibliògraf, bibliòfil i subministrador de llibres per a tots els matemàtics de la seva època.[7]

Tant és així que, anys després de la seva mort, el 1712, aquesta correspondència va ser publicada sota el títol de Commercium Epistolicum, i en ella es pot comprovar la gran influència que va tenir en el treball dels matemàtics contemporanis.

ReferènciesModifica

  1. Segons el McTutor archive va ser el 1624, segons el Dictionary of Scientific Biography i el Dictionary of National Biography va ser el 1625 i segons el Oxford Dictionary of National Biography va ser el 1626.
  2. Letwin, pàgines 100-101.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Scriba, Oxford Dictionary.
  4. Letwin, pàgina 101.
  5. Letwin, pàgines 101-102.
  6. Letwin, pàgina 102.
  7. 7,0 7,1 Letwin, pàgina 104.
  8. Letwin, pàgines 104-106.
  9. Edwards, pàgina 694.
  10. Letwin, pàgina 109.
  11. Martínez i Gauci, pàgina 9.
  12. Boyns, Edwards i Likitin, pàgina 70.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «John Collins» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
  • Whiteside, D.T. Collins, John. Complete Dictionary of Scientific Biography. 2008. Encyclopedia.com. Consulta 21 maig 2014.
  • Collins, John, The Galileo Project
  • Scriba, Christoph .J. Collins, John (1626–1683), Oxford Dictionary of National Biography (2004).
  • Clerke, Agnes Mary Collins, John (1625–1683), Dictionary of National Biography, 1885-1900, Volume 11 (a Wikisource).