Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia

(S'ha redirigit des de: Carles II d'Anglaterra)

Carles II (29 de maig de 16306 de febrer de 1685 rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda.

Infotaula de personaCarles II d'Anglaterra i d'Escòcia
King Charles II by John Michael Wright or studio.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Charles II Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 maig 1630 Modifica el valor a Wikidata
Londres Modifica el valor a Wikidata
Mort6 febrer 1685 Modifica el valor a Wikidata (54 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentAbadia de Westminster 
  rei d'Anglaterra, d'Escòcia i d'Irlanda
1660 (de facto) – 1685
Dades personals
ReligióAnglicanisme i catolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióPolític, traficant d'esclaus i sobirà Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Altres
TítolDuc de Cornualla (1630–1649) Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Estuard Modifica el valor a Wikidata
CònjugeCaterina de Bragança (1662–) Modifica el valor a Wikidata
ParellaBarbara Palmer, 1st Duchess of Cleveland (en) Tradueix
Catherine Pegge (en) Tradueix
Lucy Walter
Elizabeth Killigrew
Moll Davis
Nell Gwyn
Louise Renée de Penancoët de Keroual
Margaret de Carteret (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsCharles Lennox, 1st Duke of Richmond (en) Tradueix
Mary Stuart (en) Tradueix
James de la Cloche (en) Tradueix
Catherine FitzCharles (en) Tradueix
Charlotte Jemima FitzRoy
Anne Lennard, Countess of Sussex (en) Tradueix
unnamed child1 Stuart (en) Tradueix
Cecelia FitzRoy (en) Tradueix
stillborn child Stuart (en) Tradueix
stillborn child3 Stuart (en) Tradueix
Barbara FitzRoy
Charles FitzCharles
James Scott, 1st Duke of Monmouth
George FitzRoy, 1st Duke of Northumberland (en) Tradueix
Mary Tudor
Charles FitzRoy, 2nd Duke of Cleveland (en) Tradueix
Charlotte Lee, Countess of Lichfield (en) Tradueix
Henry FitzRoy
Charles Beauclerk, 1st Duke of St Albans (en) Tradueix
James Beauclerk, Lord Beauclerk (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ParesCarles I d'Anglaterra i d'Escòcia Modifica el valor a Wikidata i Enriqueta Maria de França Modifica el valor a Wikidata
GermansEnriqueta d'Anglaterra, Maria Enriqueta Stuard, Elisabet Stuart, Anna d'Anglaterra, Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia i Enric Stuart Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
CharlesIISig.svg Modifica el valor a Wikidata

Coat of Arms of England (1660-1689).svg

Musicbrainz: 4cbc8c47-ea88-43be-99a0-ba7b0e20d698 Discogs: 5618178 Find a Grave: 1975 Modifica el valor a Wikidata

Segons els monàrquics, Carles II va esdevenir rei d'Anglaterra i d'Escòcia a partir del moment de l'execució del seu pare Carles I el 30 de gener de 1649 durant la Revolució Anglesa; ara bé, el Parlament d'Anglaterra no el va reconèixer com a rei, però, per la seva banda, el 5 de febrer de 1649, el Parlament d'Escòcia sí que el va proclamar. Tanmateix, després de la seva derrota a la batalla de Worcester (3 de setembre de 1651) Carles II va marxar a l'exili durant nou anys al continent europeu, on va viure a França, les Províncies Unides dels Països Baixos i Països Baixos espanyols.

Després del col·lapse del sistema republicà del Protectorat imposat per Oliver Cromwell, el 1649 i que, a la seva mort, el seu fill Richard no va saber mantenir, el 1659, el general George Monk va invitar Carles II a assumir el tron.[1] El 25 de maig de 1660 Carles II va desembarcar a Dover i va fer la seva entrada triomfal a Londres quatre dies després. El reberen tant els partidaris de la monarquia clàssica com els defensors del contractualisme o sigui d'una monarquia limitada pel Parlament.

Als greus problemes religiosos i constitucionals s'hi afegia la debilitat de la hisenda reial que depenia de l'ajut de Lluís XIV pel tractat de Dover de 1670[2] en virtud del qual França donava un milió i mig de lliures anuals per tal d'estabilitzar la monarquia anglo-escocesa i impulsar la causa catòlica a les Illes Britàniques. Aquesta situació, segons la propaganda del partit whig, convertia Carles II un pensionat de Lluís XIV.

Com que no tenia fills legítims, a la seva mort, el succeí el seu germà Jaume II d'Anglaterra i VII d'Escòcia (1685-1688)

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia
  1. Hutton, Ronald. Monck, George, first duke of Albemarle (1608–1670) (en anglès). Oxford University Press, 2008. 
  2. Cartwright, J. [books Madame, a Life of Henrietta, Daughter of Charles I and Duchess of Orleans] (en anglès). Seeley and Co. Ltd., 1894, p. 332.